El programa d'inversions representa una xifra rècord per a l'entitat supramunicipal, i anirà dirigit als 3,3 milions d'habitants de l'entorn de la capital catalana
L'AMB prioritza la cohesió territorial i les millores urbanes i socials als programes d'inversió per a aquest mandat.
Amb la cohesió territorial i les millores urbanes i socials en el punt de mira, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha previst per a aquest mandat una inversió de rècord. Els municipis que configuren l’AMB, a excepció de la capital catalana, rebran fins a 2027 una inversió de 423,15 milions d’euros. Del total, 150 milions es dirigiran a reforçar la cohesió social en diversos programes, mentre que 181 se centraran en millores urbanes i socials.
Els 423 milions que es posaran a disposició dels ajuntaments representen una xifra de rècord per a l’AMB, amb un increment del 25% respecte al mandat anterior. Els recursos dels plans d’inversió que concreten el Pla d’Actuació Municipal (PAM) d’aquest mandat es distribuiran de manera proporcional entre els municipis, i arribaran a un total de 3,3 milions d’habitants dels 35 municipis que configuren l’entorn de la capital catalana. Per a dissenyar els programes que conformen el pla d’inversions metropolità i concretar-los en actuacions als municipis, l’AMB ha prioritzat criteris que reforcen l’aplicació de polítiques de proximitat i la millora de l’espai públic, amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
“L’objectiu és reequilibrar i ajudar els ajuntaments a desenvolupar transformacions físiques i polítiques socials”, ha destacat el president de l’AMB, Jaume Collboni. El també alcalde de Barcelona ha defensat que el pla prioritza l’aposta cap a la transició energètica i digital, i que “se centra en millorar l’equitat social i reduir les desigualtats”. El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, ha posat en valor que “l’acció de l’AMB per la cohesió social i territorial va més enllà del pla d’inversions, i també es materialitza a través de les polítiques d’habitatge o les de mobilitat sostenible i transport”.
En concret, els plans amb més pes són els destinats a la millora urbana i social, amb 181,15 milions, i a la cohesió territorial, amb 150 milions més. A tots dos paquets se’ls suma un de millora del paisatge natural i urbà, amb 27 milions, i un altre per a la creació de projectes i assistència tècnica, amb 20 milions més. A aquests àmbits s’afegeix una altra línia, centrada en el suport de les polítiques socials municipals, amb 30 milions, i una altra de 15 per a un programa integral de barris per a la millora de les seves rendes.
La distribució entre els 35 municipis s’estableix de manera equitativa en funció de diversos factors, com la renda del municipi, el nombre d’habitants i l’estat dels índexs de vulnerabilitat. En aquest sentit, els dos municipis catalans més poblats per darrere de Barcelona són els que reben més recursos: L’Hospitalet sumarà 47 milions d’euros, mentre que a Badalona li correspondran un total de 35,9, tenint en compte tant el pla d’inversions com el social.
L'estudi per a desenvolupar nous tractaments i vacunes innovadores per a la tuberculosi, i el…
L’ancestral 'meublé' de Barcelona es converteix en un hotel turístic, esborrant encara més la fràgil…
“Ja sé que no descobreixo res si dic que la perseverança és una de les…
Aquesta setmana el The New Barcelona Post, com ja vam fer fa unes setmanes amb…
Laura és científica, vesteix bata blanca i rarament surt del seu laboratori. Té l'ambició de…
Les dones representen entorn del 20% dels fundadors d'empreses emergents des de fa prop d'una…