El programa d'inversions representa una xifra rècord per a l'entitat supramunicipal, i anirà dirigit als 3,3 milions d'habitants de l'entorn de la capital catalana
L'AMB prioritza la cohesió territorial i les millores urbanes i socials als programes d'inversió per a aquest mandat.
Amb la cohesió territorial i les millores urbanes i socials en el punt de mira, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha previst per a aquest mandat una inversió de rècord. Els municipis que configuren l’AMB, a excepció de la capital catalana, rebran fins a 2027 una inversió de 423,15 milions d’euros. Del total, 150 milions es dirigiran a reforçar la cohesió social en diversos programes, mentre que 181 se centraran en millores urbanes i socials.
Els 423 milions que es posaran a disposició dels ajuntaments representen una xifra de rècord per a l’AMB, amb un increment del 25% respecte al mandat anterior. Els recursos dels plans d’inversió que concreten el Pla d’Actuació Municipal (PAM) d’aquest mandat es distribuiran de manera proporcional entre els municipis, i arribaran a un total de 3,3 milions d’habitants dels 35 municipis que configuren l’entorn de la capital catalana. Per a dissenyar els programes que conformen el pla d’inversions metropolità i concretar-los en actuacions als municipis, l’AMB ha prioritzat criteris que reforcen l’aplicació de polítiques de proximitat i la millora de l’espai públic, amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
“L’objectiu és reequilibrar i ajudar els ajuntaments a desenvolupar transformacions físiques i polítiques socials”, ha destacat el president de l’AMB, Jaume Collboni. El també alcalde de Barcelona ha defensat que el pla prioritza l’aposta cap a la transició energètica i digital, i que “se centra en millorar l’equitat social i reduir les desigualtats”. El vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, ha posat en valor que “l’acció de l’AMB per la cohesió social i territorial va més enllà del pla d’inversions, i també es materialitza a través de les polítiques d’habitatge o les de mobilitat sostenible i transport”.
En concret, els plans amb més pes són els destinats a la millora urbana i social, amb 181,15 milions, i a la cohesió territorial, amb 150 milions més. A tots dos paquets se’ls suma un de millora del paisatge natural i urbà, amb 27 milions, i un altre per a la creació de projectes i assistència tècnica, amb 20 milions més. A aquests àmbits s’afegeix una altra línia, centrada en el suport de les polítiques socials municipals, amb 30 milions, i una altra de 15 per a un programa integral de barris per a la millora de les seves rendes.
La distribució entre els 35 municipis s’estableix de manera equitativa en funció de diversos factors, com la renda del municipi, el nombre d’habitants i l’estat dels índexs de vulnerabilitat. En aquest sentit, els dos municipis catalans més poblats per darrere de Barcelona són els que reben més recursos: L’Hospitalet sumarà 47 milions d’euros, mentre que a Badalona li correspondran un total de 35,9, tenint en compte tant el pla d’inversions com el social.
Aquest any, el congrés internacional ha posat el focus en el client, la innovació i…
Les galeries d’art es planten: tanquen les portes del 2 al 7 de febrer per…
La nova edició del BCNegra consolida un dels millors festivals europeus dedicat a la novel·la…
Rellegir ‘La febre d’or’ ens reconcilia amb la nostra ciutat i el nostre cànon literari
Fa només uns anys, traslladar la major fira audiovisual del món a Barcelona no era,…
“El de la corrupció és un tema recurrent en allò que escric, perquè és quelcom…