“La gent jove ha de tenir clar quin rumb adoptar perquè Barcelona continuï evolucionant”

The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Albert Chamorro, un dels joves que participen en el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040. Chamorro és el conseller delegat de V2 Group, empresa dedicada a la fabricació additiva de gran format per al sector nàutic i naval, oferint serveis innovadors d’impressió 3D i desenvolupament de prototips per a constructors de iots de luxe.

L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixin la seva visió sobre la Barcelona del futur a la qual aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.

— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?

— Espero una Barcelona que mantingui el seu atractiu i dinamisme reconeguts a escala mundial sense perdre la seva identitat cultural. També confio que continuï posicionant-se com un referent en la seva capacitat d’innovació, atracció de talent, sostenibilitat i qualitat de vida, prioritzant un transport públic que la connecti millor amb la seva àrea metropolitana i alliberi espais públics per als ciutadans.

— Amb quina ciutat compararies Barcelona?

— Barcelona és, sobretot, una ciutat mediterrània amb una forta identitat en cadascun dels seus barris i municipis de l’àrea metropolitana. Això fa que no sigui fàcil comparar-la directament amb altres ciutats. Tanmateix, comparteix trets amb ciutats com Amsterdam, per la seva aposta per la mobilitat sostenible, o amb Copenhaguen pel seu urbanisme pensat per a les persones.

“Un dels majors desafiaments que enfronta Barcelona és la necessitat d’harmonitzar les expectatives dels seus diferents actors: els barcelonins de sempre, els que sense ser-ho han triat la nostra ciutat i els turistes”

— A quin model de ciutat creus que hauria d’assemblar-se Barcelona?

— Barcelona ha de seguir el seu propi camí, adaptant el seu creixement a la seva identitat mediterrània i a la seva realitat social i econòmica. No ha de copiar altres models, sinó desenvolupar una planificació urbana que prioritzi la sostenibilitat, l’accessibilitat i la qualitat de vida. Pot inspirar-se en Viena pel seu equilibri entre habitatge assequible i espai públic, en Copenhaguen per la seva mobilitat sostenible, en Sídney per la seva integració entre port, ciutat i naturalesa o en Londres per la seva capacitat de convertir-se en un pol d’atracció d’activitat econòmica.

— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?

— Barcelona ha de reafirmar-se com una ciutat de referència a escala global, consolidant un rumb compartit que integri la seva identitat històrica amb el seu paper com a motor d’innovació, cultura i sostenibilitat. Per a aquest propòsit, és fonamental que la ciutat defineixi una visió estratègica que no només la projecti cap al futur, sinó que també respecti i valori el seu llegat, fomentant un desenvolupament equilibrat i sostenible. Un dels majors desafiaments que enfronta Barcelona és la necessitat d’harmonitzar les expectatives i aspiracions dels seus diferents actors: els barcelonins de sempre, els que sense ser-ho han triat la nostra ciutat i els turistes. Evitar una fragmentació que generi tensions o dificulti el progrés és clau per a garantir una ciutat cohesionada i resilient. En aquest sentit, la convivència d’aquests diversos enfocaments no ha de veure’s com un obstacle, sinó com una oportunitat per a evolucionar de manera inclusiva. Només a través d’una gestió equilibrada del creixement urbà, la millora de la qualitat de vida i l’enfortiment del teixit social serà possible mantenir l’essència de Barcelona sense renunciar a la seva capacitat de transformació i lideratge en l’escenari internacional.

“A través del diàleg, la participació cívica i l’impuls d’iniciatives creatives, Barcelona pot avançar amb una visió compartida que equilibri modernitat i tradició”

— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?

— Les ciutats són, en essència, les persones que les habiten. Per això, la gent jove ha de tenir clar quin rumb adoptar per a garantir que Barcelona continuï evolucionant i deixi un llegat millor als qui arribin després. La seva participació és clau per a impulsar canvis que millorin la qualitat de vida i garanteixin un futur equilibrat per a tots. Des de la implicació en la presa de decisions fins a la defensa de l’espai públic i l’exploració de nous models econòmics i urbans, els joves poden exercir un paper fonamental en la transformació de Barcelona. Apostar per la innovació tecnològica, l’emprenedoria social i noves formes de col·laboració permetrà afrontar els reptes del futur sense perdre l’essència de la ciutat. A través del diàleg, la participació cívica i l’impuls d’iniciatives creatives, Barcelona pot avançar amb una visió compartida que equilibri modernitat i tradició, creixement i sostenibilitat, consolidant-se com un referent de ciutat innovadora i compromesa amb els seus ciutadans.

“El transport per mar és el més sostenible a gran escala, i Barcelona pot convertir-se en un hub clau per a la innovació en aquest àmbit”

— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?

— Barcelona ha de potenciar l’economia digital, la mobilitat sostenible i la biotecnologia, a més de consolidar la seva posició en el sector creatiu i cultural. Però, sobretot, ha de mirar a la mar. Com a ciutat portuària de referència, té l’oportunitat de liderar el desenvolupament de tecnologies marítimes sostenibles, apostant per l’electrificació portuària, els combustibles verds per al transport naval i la logística marítima avançada. El transport per mar és el més sostenible a gran escala, i Barcelona pot convertir-se en un hub clau per a la innovació en aquest àmbit.