Dissenyar per a conviure: l’arquitectura col·laborativa de Cierto Estudio

En una illa estratègica entre la plaça de les Glòries i el 22@, Cierto Estudio proposa una nova manera d’entendre l’habitatge públic a Barcelona. L’any 2017 van guanyar el concurs de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) amb La Comunitat Residencial, un pla urbà pensat per a fomentar comunitat, adaptar-se als models de vida actuals i reduir l’impacte ambiental. En aquesta entrevista, conversem amb les seves arquitectes sobre el pla urbà, el disseny del bloc A —que està a punt de completar-se— i els desafiaments i aprenentatges de dissenyar habitatge públic des d’una mirada jove, crítica i col·laborativa.

— Quina va ser l’estratègia urbana definida a través d’aquest Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) de l’Illa Glòries?

— El PEMU havia de definir l’illa formada pels carrers Castillejos, Casp, plaça de les Glòries i la Gran Via de les Corts Catalans. Amb La Comunitat Residencial, vam proposar una transició entre els teixits: el de l’Eixample (amb la trama homogènia dissenyada per Cerdà), la plaça que es converteix en el nou parc de les Glòries, i el 22@, d’edificis més alts. Així que l’estratègia principal va ser crear dos volums, un més alt (amb planta baixa i 11 pisos) que l’altre (amb planta baixa i 7 pisos), amb patis interiors privats per on s’accedeix als edificis i un passatge públic de la Gran Via al carrer Encants Nous per a connectar dos equipaments centrals de la zona: el Mercat dels Encants i el nou parc de les Glòries. També es va plantejar alinear els forjats entre els quatre blocs que conformen l’illa, així que la planta baixa assumeix el desnivell del terreny i canvia d’altura per a aconseguir aquesta ordenació. D’aquesta manera, s’aconsegueix homogeneïtzar el conjunt, encara que siguin quatre dissenys diferents, i s’aprofita una planta comuna per a fomentar la comunitat entre els 238 habitatges de l’illa.

— Com va ser el procés una vegada guanyat el concurs per a la construcció d’aquests habitatges?

— A partir de llavors, vam detallar alineacions obligatòries, voladissos, altures. Va ser una conversa i un procés col·laboratiu amb l’Ajuntament i les institucions locals, a més dels equips guanyadors dels altres blocs (que estaven conformats per diversos estudis d’arquitectura). A partir d’unes regles bàsiques, cada equip ha desenvolupat una solució diferent.

— Quina finalitat perseguíeu amb el disseny dels habitatges del bloc A d’aquesta illa?

— La nostra principal preocupació era repensar l’habitatge perquè habitem pisos que són iguals des de pràcticament fa un segle. Així, vam decidir pensar un habitatge a partir dels diferents models familiars i de convivència que existeixen actualment. Per exemple, vam decidir repensar les jerarquies dels espais, així que vam proposar un tauler neutral d’habitacions de grandàries molt semblants. Ens preguntàvem si havíem de ser les dissenyadores qui decidíssim que una habitació fos doble o simple o el format d’un saló. Així que vam acabar dissenyant una unitat que es compon per una malla amb una ròtula girada a 45 graus, amb connexions en diagonal i que evita espais morts. La idea d’aquesta ròtula central, que és el lavabo, es va repetir a la façana per a crear meandres en les passarel·les exteriors comunitàries i disposar la cuina com l’espai protagonista dels habitatges: aquests plecs en la façana amplien l’espai d’ús dels habitatges. La dimensió de la passarel·la va permetre incloure patis allargats que serveixen d’amortidor cap a l’interior dels habitatges i crear espais més íntims. Amb aquesta malla, la configuració general de cada planta pot modificar-se en el temps, canviar connexions i moure accessos. L’estructura permet que sigui possible ampliar o reduir el nombre d’estades per pis.

— I l’estratègia constructiva?

— Apostem per la fusta: vam proposar una estructura amb fusta contralaminada CLT per a disminuir la quantitat de CO₂ que emet una construcció i comptar amb un material més eficient i sostenible. Lamentablement, la normativa ha implicat revestir els panells i sobredimensionar la quantitat de fusta, perquè s’espera que aquest material treballi igual que el formigó.

— Quin ha estat el repte més important d’aquest projecte?

— D’una banda, és el primer edifici d’habitatge públic que hem acabat com a estudi. D’altra banda, la coordinació dels equips, formats per persones diverses i amb experiències importants, també ha estat un repte complex, com també ho ha estat el temps de desenvolupament, que s’ha allargat des del 2017 i fins a aquest any. Tot i aquests reptes, aquest ha estat el projecte que ens ha permès formalitzar l’estudi permetre formalitzar l’estudi.

— A més, heu assumit aquests reptes des d’un equip de sis persones al mateix nivell. Com és aquest procés de treball col·laboratiu?

— Per a nosaltres ha estat un procés molt natural. Som amigues des de la carrera i algunes des del col·legi, ens entenem i tenim interessos comuns. Ens vam ajuntar mentre desenvolupàvem el projecte de final de carrera perquè necessitàvem retroalimentació constant. Després vam començar a presentar-nos a concursos conjuntament perquè teníem ganes de canviar coses, de repensar. Treballem d’una manera molt horitzontal, pot ser que triguem més a prendre decisions importants perquè hi ha més debat. Encara que un projecte el gestioni només una o dues sòcies, s’inclouen les visions de totes i de la resta de l’equip.