“Liderar és cuidar les persones que ens envolten i el món que habitem”

La iniciativa Barcelona+B compleix tres anys amb un objectiu ambiciós: convertir la ciutat en un referent en sostenibilitat, justícia social i inclusió. La iniciativa, impulsada per la Fundación BLab Spain, EADA Business School i Ferrer, suma la capital catalana a les comunitats de canvi del moviment B Corp, una xarxa global dissenyada per mobilitzar empreses, centres educatius, organitzacions socials i ciutadans de tot el món per avançar cap a una societat més sostenible.

Un dels objectius principals d’aquesta iniciativa global és aconseguir portar la sostenibilitat a les aules. Amb aquest propòsit, Barcelona+B ha impulsat el test Be Ready for Now, dins del projecte Eduquem+B, per analitzar quins coneixements tenen sobre sostenibilitat els joves de Barcelona. Un estudi ambiciós —en què han participat més de 2.000 joves— que vol plantar la primera llavor per impulsar, de manera coordinada entre escoles, empreses i ciutadania, solucions globals a reptes cada vegada més complexos. Com formem avui els líders del demà? La resposta a aquesta pregunta marcarà no només el futur, sinó fins i tot el present més immediat, tal com adverteix Federica Massa-Saluzzo, directora de Sostenibilitat a EADA Business School, amb qui reflexionem sobre aquests desafiaments globals.

— Per què és imprescindible implicar empreses, escoles i ciutadania en la sostenibilitat?

— Perquè són els tres pilars fonamentals de qualsevol transformació profunda. Les empreses són motor econòmic; la ciutadania, agent de canvi; i l’educació és clau per preparar les generacions futures. Però aquestes generacions no poden esperar a actuar el dia de demà: han de començar ja, avui.

— Com transmetem aquest missatge als joves des de les aules?

— Des d’Eduquem+B ens vam adonar que, per canviar la manera en què s’ensenya, primer l’havíem d’estudiar en profunditat. Necessitàvem una radiografia global que ens permetés entendre què saben els joves de Barcelona sobre sostenibilitat. Per aquest motiu, vam desenvolupar el test Be Ready for Now, seguint el marc europeu GreenComp, i vam obtenir una resposta massiva: més de 2.000 respostes d’alumnes d’entre 16 i 24 anys.

“Liderar significa entendre que sostenibilitat i rendibilitat no són conceptes oposats”

— I el test ha conclòs que, si s’hagués de posar una nota als coneixements i habilitats dels joves sobre sostenibilitat, aquesta seria un 5,5. Un aprovat just…

— Aquesta nota demostra que, tot i que els estudiants tenen certes nocions sobre sostenibilitat, encara tenen llacunes importants. L’alumnat acostuma a tenir una idea general del concepte, però moltes vegades es queda només amb una part: el canvi climàtic, la gestió de residus o l’impacte ambiental. Tanmateix, la sostenibilitat és molt més àmplia i abasta dimensions socials, econòmiques i ètiques, dimensions que els joves encara no tenen prou integrades.

— La sostenibilitat, de fet, és un concepte molt ampli.

— Sobretot perquè hem d’entendre la sostenibilitat no només pel seu impacte mediambiental, sinó també social. Per exemple, en el sector de la moda, la sostenibilitat no és només quant contaminem en el procés de fabricació, sinó també quins models de consum i culturals fomentem amb el fast-fashion. Perquè les grans companyies de moda se centren sobretot en l’impacte mediambiental, perquè és més fàcil de mesurar i rendir comptes, però nosaltres hem de desenvolupar pensament crític i veure l’altra cara d’aquest model: treballadors en condicions precàries o sobreconsum.

— I l’estudi indica que els joves es queden només amb aquest impacte ambiental, no van més enllà. Per què?

— Sembla que gràcies a les xarxes socials estem hiper-informats, però, alhora, estem desinformats: tenim accés a moltíssima informació, però aquesta està personalitzada, es basa en el nostre algoritme i interaccions i, per tant, serveix per reforçar les nostres idees preconcebudes. Sembla que els joves es queden amb aquella informació que els arriba a través de xarxes, però no exploren, no busquen més enllà. El fenomen que moltes empreses de telecomunicacions anomenen “personalització” jo ho veig com una estigmatització. No es permet que l’individu explori: se l’encasella i se l’empeny a pensar com els altres.

— Un altre dels resultats del test és la manca d’acció col·lectiva entre els joves.

— I és una llàstima perquè l’arma més valuosa dels joves era precisament aquesta: la lluita col·lectiva, mobilitzar-se per causes comunes. Però els resultats ens demostren que ara aquest sentiment de col·lectivitat s’ha debilitat. Tot i que amb el test no n’hem analitzat les causes, podem suposar-les: la irrupció de la pandèmia, la falta de confiança en el sistema, manca d’informació sobre el poder de la col·lectivitat, aïllament…

“Gràcies a les xarxes socials, sembla que estem hiperconnectats, però, alhora, aïllats: perquè les relacions que s’estableixen són més superficials”

— Vam viure un moment de gran mobilització juvenil, amb Greta Thunberg com a portaveu d’una generació i tots els moviments de Fridays for Future. Aquesta energia col·lectiva s’ha perdut?

— Sembla que sí, que aquesta força col·lectiva ha minvat, potser com a efecte de la pandèmia, però també a causa de les xarxes socials. Gràcies a aquestes, sembla que estem hiperconnectats, però, alhora, aïllats: perquè les relacions que s’estableixen per xarxes socials són superficials. Però tenim l’esperança que, amb les eines adequades i pedagogia, podem tornar a despertar aquest esperit col·lectiu. Barcelona, de fet, ha de jugar un paper fonamental, esdevenint una incubadora per a aquestes iniciatives sostenibles i col·lectives.

— L’estudi és una radiografia de la situació actual. Ara cal actuar?

— Sí, els resultats del test Be Ready for Now són només el punt de partida. Ara hem d’actuar, i volem fer-ho implicant la ciutadania, els centres educatius, però també les empreses. Per reflexionar conjuntament sobre com formem els joves avui perquè en un futur, quan entrin al món laboral, sàpiguen liderar empreses preocupades per la sostenibilitat.

“A l’inici de la seva carrera és evident que no poden canviar totes les pràctiques d’una empresa, però sí que poden sembrar la llavor, buscar aliats interns, difondre el missatge“

— A l’estudi detecteu manca d’eines i formació no només entre l’alumnat, sinó també entre els mateixos docents. Com aborda EADA Business School un concepte tan ampli com el de sostenibilitat?

— Defensem que un bon líder és aquell que comprèn que vivim en un sistema interconnectat, on tenir cura de les persones i del medi ambient no és opcional. Liderar avui significa entendre que sostenibilitat i rendibilitat no són conceptes oposats, i que el vertader lideratge implica protegir tant els qui ens envolten com el món que habitem. Amb aquest propòsit, vam iniciar un màster exclusiu sobre sostenibilitat, i avui hem ampliat aquesta formació a tots els nostres programes, formant tots els nostres alumnes perquè siguin traductors del concepte de sostenibilitat, entenent que va molt més enllà de la cura del medi ambient i inclou també altres valors fonamentals.

— I com transmeteu aquests valors a les aules?

— Per exemple, els empenyem perquè, quan dissenyen models inclusius, no ho facin perquè “està bé” incloure col·lectius desfavorits, sinó perquè creiem que aquest col·lectiu té un valor que no és un cost, sinó un valor afegit.

— I aquesta formació sobre sostenibilitat realment acaba impactant en la seva trajectòria laboral?

— Els ensenyem a ser traductors i transmissors del missatge que han après. De fet, la primera cosa que faig és recordar-los que el diploma és només un output, però realment el més rellevant és l’impacte d’aquí cinc, set o deu anys. A l’inici de la seva carrera és evident que no poden canviar totes les pràctiques d’una empresa, però sí que poden sembrar la llavor, buscar aliats interns, difondre el missatge i començar amb petites accions que marquin la diferència.

“Passar a l’acció pot ser tan senzill com mobilitzar els seus cercles més propers, com família o amics, i convertir-se en un referent per a ells”

— Com formar-los en sostenibilitat sense que caiguin en l’anomenada “ecoansietat”?

— L’ansietat sorgeix d’allò que no podem controlar. Però vivim un moment històric en què comencem a comprendre millor el canvi climàtic i les eines que tenim al nostre abast. Centrar-nos en aquestes solucions ens dona seguretat. Als meus estudiants els dic: allò que podem controlar, ho fem (des d’accions petites com reciclar fins a difondre el missatge), i allò que no podem controlar, millor no sobrepensar-ho, perquè necessitem tota la nostra energia per als fronts en què sí que podem incidir.

— Un consell final per a un jove que vol començar a actuar per un futur més sostenible però que encara no sap com fer-ho?

— Primer: informar-se, llegir i descobrir. Explorar quines iniciatives comunitàries existeixen al seu barri, o fins i tot utilitzar la intel·ligència artificial per obtenir diverses fonts fiables i diferents entre si. És útil començar per un tema proper o d’interès, com la moda, l’alimentació o el transport. Després, passar a l’acció pot ser tan senzill com mobilitzar els seus cercles pròxims, com família o amics, i convertir-se en un referent per a ells. La clau és investigar sobre un tema i explicar-lo als altres. És un pas petit, però que obre el camí cap a un canvi real.