Joan Gaspart: “Fes 80-20 si no ho vols perdre tot”

Joan Gaspart és empresari i molt culer. Va ser president del Grup Husa alhora que vicepresident i després president del Barça. Explica que ho va perdre tot, però que als seus 81 anys també ha après molt i s’ho ha passat molt bé. De fet, no explica als joves com s’ha de triomfar, sinó més aviat tot allò que creu que no s’ha de fer. La seva regla és 80-20. És a dir, 80% de la teva vida dedicada a guanyar diners i el 20% restant per activitats complementàries que et facin il·lusió. Explica que Maria Teresa de Calcuta li va inculcar la importància d’ajudar els altres.

Durant la seva etapa a Can Barça va ser clau en els fitxatges de Maradona, Romario, Ronaldo o Rivaldo. Diuen que se li va escapar Platini i va patir la traïció de Figo. Gaspart té una àmplia trajectòria a la societat civil molt vinculada a Turisme de Barcelona, el Gremi d’Hotels, la CEOE o Foment del Treball, entre d’altres. També va ser un dels fundadors del Diari Sport i encara és consol de les Seychelles.

Explica que la crítica ja no l’afecta, que el futbol li ha ensenyat a perdonar i que val més anar a dormir amb la consciència tranquil·la. Que comenci el partit.

 —Va començar a treballar de “botones” a l’empresa familiar amb 14 anys. 

— Vaig fer de “botones” i d’ascensorista. No ho feia per guanyar-me la vida, sinó per aprendre seguint la formació del meu pare. Després vaig marxar a l’escola d’hosteleria de França i també vaig fer la mili.

— Amb 25 anys va ser director de l’antic Hotel Oriente. 

— L’Hotel Oriente estava gestionat pel meu pare i em va proposar que fos el director. Sempre li estaré agraït. La meva vida professional es va tornar més independent quan em vaig casar.

“Vaig fer de “botones” i d’ascensorista per aprendre seguint la formació del meu pare”

— Abans dels 40 anys va ser president de Grup Husa.

— El meu avi va fundar Grup Husa i també Cadena Lisa. Teníem hotels a Catalunya i les Balears. Em vaig formar com a director d’hotel i després vaig recomprar, a títol personal, Husa que llavors estava en mans de la família Botín.

— Què li va dir el seu pare?

— No va voler entrar en aquesta segona fase de Grup Husa perquè ja estava content amb la gestió dels hotels l’Avenida Palace, Oriente, la Gavina o el Terramar.

— Un bon moment?

— Al principi, quan vam recuperar amb molta il·lusió la companyia que havia fundat el meu avi. Vam créixer molt i vam fer molts lloguers i gestió d’hotels arreu d’Espanya. També vam fer algunes operacions a l’estranger. Fins que…

— Un mal moment?

— Negatiu per a mi i positiu per a tots els que em vulguin escoltar. No explico als joves com s’ha de triomfar a la vida, sinó què és allò que no s’ha de fer per acabar com vaig acabar… Intento ser sincer i també positiu.

— Un aprenentatge?

— He après sobretot què no s’ha de fer.

“No explico als joves com s’ha de triomfar a la vida, sinó què és allò que no s’ha de fer per acabar com vaig acabar… He après sobretot què no s’ha de fer”

— Vostè dirà. 

— La regla 80-20. Has de dedicar el 80% de la teva vida professional a guanyar diners de forma honesta per créixer, alhora que et queda un 20% per activitats complementàries, no retributives, que et facin il·lusió.

— Per exemple?

— La CEOE, Foment del Treball, el Consell de Gremis, el Gremi d’Hotels, l’Associació Europea d’Hotelers, etc. Parlem de voluntariat, és a dir, coses que t’omplen i ajudes, però sense cobrar res. També he intentat trobar diferents solucions per a tota la gent que dorm al carrer.

— Va patir el 20-80?

— Exacte, en un moment vaig fer just el contrari: 20-80. És a dir, dedicava un 80% a activitats que gaudia molt però sense guanyar-me la vida i només em preocupava un 20% del temps a la meva empresa. Error gravíssim!

— I el Barça?

— Gran part d’aquest 80% era per al Barça. Jo era el vicepresident del club i el màxim responsable en temes esportius i fitxatges. Sí, soc un malalt del Barça que és un hobby… No retributiu.

“Has de dedicar el 80% de la teva vida professional a guanyar diners de forma honesta per créixer, alhora que et queda un 20% per activitats complementàries, no retributives, que et facin il·lusió”

— Com li va afectar tot plegat?

— No complir la regla 80-20 va afectar la meva família i el meu negoci. Encara sort que la meva dona cuidava de la família, però vaig abandonar els negocis en mans d’altres persones que no eren els propietaris i amb el temps ho vaig perdre tot.

— Ho va perdre tot?

— I també m’ho he passat molt bé! Vaig treballar en l’organització logística dels hotels que van atendre els Jocs Olímpics de Barcelona, vaig crear Turisme de Barcelona amb l’Ajuntament per promocionar la ciutat fins assolir els vint milions de turistes i també em vaig preocupar molt per portar el Mobile World Congress.

— Tal dia fa 20 anys. 

— I no va venir per l’Esperit Sant, sinó gràcies a moltes negociacions i una posició molt personal de Turisme de Barcelona. Fins i tot, vaig anar a Canes per convence’ls.

— Bon voyage!

— Teníem competidors forts com París, Londres, Roma i Madrid. El Mobile s’ha convertit en un monstre molt bo per a Barcelona des del punt de vista econòmic i amb molt prestigi mundial.

“El Mobile va venir per una posició molt personal de Turisme de Barcelona. Fins i tot, vaig anar a Canes per convence’ls. El Mobile s’ha convertit en un monstre molt bo per a la ciutat”

— Diu sovint que està malalt i enamorat… 

— Estic enamorat de la meva dona i de la meva família i soc un malalt del Barça i de la ciutat de Barcelona. I un fa bogeries quan un està enamorat i malalt.

— Quina mena de bogeries?

— La promoció turística de Barcelona té un impacte en els hotels, els comerços o els restaurants. Ara bé, jo tenia prohibit que la plantilla del Barça s’allotgés a un hotel meu així m’evitava allò del què diran.

— Recordo, però, algunes concentracions a l’antic Princesa Sofia. 

— Vam fer només una excepció amb el Johan [Cruyff] que era un bon amic i es va enamorar del Princesa Sofia i del Juan Carlos I perquè eren dos hotels que estaven a tocar del Camp Nou. Per entendre’ns, el Barça no aportava res al meu negoci però era la meva gran passió i volia que els socis del Barça fossin plenament feliços amb l’equip i els nous fitxatges.

— Va ser clau en els fitxatges de Maradona, Romario, Ronaldo o Rivaldo. Diuen que se li va escapar Platini i va patir la traïció de Figo. 

— Els tècnics em feien encàrrecs i jo havia de negociar amb els jugadors. Tot això ha canviat molt. Abans havies de convèncer els pares del jugador i ara, has de negociar amb el representant, els assessors o l’equip de fiscalistes sense que el jugador aparegui en cap moment.

“El Barça no aportava res al meu negoci però era la meva gran passió i volia que els socis del Barça fossin plenament feliços amb l’equip i els nous fitxatges”

— Quina relació va forjar amb tots les estrelles de l’equip i del futbol mundial?

— Posava casa meva a disposició per dinar o sopar amb el jugador i la seva família. Cuidava de la seva salut i dels seus problemes més enllà de l’àmbit professional. Alguns jugadors del Barça em van fer, fins i tot, padrí dels seus fills, així que imagina’t fins a quin punt hi havia relació familiar! Era temps del 80% i hauria hagut de ser del 20%.

— Què recomana fer amb aquest 20%?

— S’ha de dedicar temps a la gent que no té res. Vaig tenir la gran sort de conèixer Maria Teresa de Calcuta que em va inculcar la importància d’ajudar els altres. Recordo molt una frase seva on deia que val més no esperar que les persones més desafavorides et donin les gràcies, sinó que cal agrair l’oportunitat de poder ajudar.

— Gràcies per ajudar! 

— A Maria Teresa de Calcuta la van fer Santa. Va ajudar molt i va dignificar la mort.

— Què més li diu als joves?

— Que no s’enfadin ni es disgustin amb tota aquella gent que es pensa que es guanyen diners al Barça, a la CEOE o a Turisme de Barcelona. És mentida que t’enriqueixis gràcies a un càrrec no remunerat o a tenir segons quines relacions. Si no vols una cosa, no la facis i encara menys per vanitat o per ego.

“És mentida que t’enriqueixis gràcies a un càrrec no remunerat o a tenir segons quines relacions. No facis res per vanitat o per ego”

— Era feliç com a vicepresident del Barça?

— Molt! El president Nuñez va marxar i jo volia continuar com a vicepresident, però Lluis Bassat em va dir que no volia saber res del passat… Llavors em va entrar la vanitat i l’ego de presentar-me com a president.

— Llavors no volia ser president?

— Jo estava molt content amb el que feia i servia pel que servia. El president del Barça ha de ser un apassionat però no un malalt del club. Tot té límits. Quan un està malalt no pot assumir una responsabilitat. Potser un dia t’ofereixen ser alcalde, conseller o ministre…

— No ho crec!

— En tot cas fes-ho perquè hi creus, no perquè et convingui o t’agradi. S’ha d’anar amb compte i no equivocar-se.

— Aprendre a dir que no. 

— Això és un problema, eh! Sí és sí a Espanya, però a la Xina no saben dir que no perquè és una paraula que desconeixen. S’ha de saber dir que no!

“El millor president del Barça va ser el fundador Joan Gamper i el segon millor president va ser Nuñez”

— Com era el Barça colze amb colze amb José Luis Nuñez?

— El millor president del Barça va ser el fundador Joan Gamper i el segon millor president va ser Nuñez. Era una fora de sèrie! Nuñez era un empresari molt bo que es preocupava de la gestió econòmica i em deixava la part esportiva a mi. Jo em relacionava molt amb Romario, Ronaldo, Schuster, Zubizarreta, Bakero o Alexanko.

— Va ser president del Barça fins que va dimitir l’any 2003. 

— La dimissió va unida a l’enamorament. Si tu estimes però veus que no ho estàs fent bé, ho pots seguir intentant o ho pots deixar. Torno a la vanitat i l’ego. Després de gairebé 30 anys que fa que vaig deixar el Barça, soc dels pocs que encara la gent reconeix pel carrer, recorda i hi parla una estona.

— Per què?

— Perquè la gent no oblida però es queda amb el costat positiu i per això, molts em consideren la persona més culer del món. Em sento feliç! També dic als joves que quan un es fa gran ningú agraeix ni reconeix res.

— Parlem del talent sènior?

— Fa anys volia fer una associació empresarial amb gent de més de 60 anys. Era la revolució de no acceptar les noves tecnologies i de plantar cara al mòbil. Tant se me’n fot la tecnologia! M’agrada molt la Xina perquè allà adoren i cuiden la gent gran per la seva experiència i el seu coneixement. M’agrada parlar d’allò que ha canviat.

“La dimissió va unida a l’enamorament. Si tu estimes però veus que no ho estàs fent bé, ho pots seguir intentant o ho pots deixar. Torno a la vanitat i l’ego”

— Què no ha canviat?

— El cicle és el mateix: néixer, créixer, reproduir-se i morir. La vida s’aconsegueix igual que fa milers d’anys i la mort igual. El sistema per tenir un fill és també el mateix. L’únic que ara també hi ha mòbils, drons, robots… Jo no accepto les noves tecnologies perquè no tinc capacitat o directament no en tinc ganes.

— Com s’aprèn a viure amb la pressió mediàtica i la crítica constant? 

— Que diguin el que vulguin! Si no vols ser criticat llavors no llegeixis diaris, no miris la televisió i en definitiva, no visquis en aquest món. L’ésser humà no accepta la crítica per naturalesa, però la crítica negativa afecta i la crítica positiva agrada. Abans d’anar a dormir faig el gest de desconnectar.

— Què li ha ensenyat el futbol sobre la vida? 

— Perdona i no t’adormis enfadat. Val més anar a dormir amb la consciència tranquil·la.

— Què ha de tenir un bon president del Barça?  

— El president del Barça ha de ser molt culer i entendre que aquest club esportiu és molt especial. Tots els clubs estan en mans d’Estats, fons d’inversió o milionaris, però el Barça és propietat de 130.000 persones i té el suport de centenars de milions d’aficionats d’arreu del món.

“Tots els clubs estan en mans d’Estats, fons d’inversió o milionaris, però el Barça és propietat de 130.000 persones i té el suport de centenars de milions d’aficionats d’arreu del món”

— Únic al món. 

— El president del Barça ha de ser capaç de generar ingressos, posar Unicef a la samarreta i entendre que en una assemblea de compromissaris hi ha socis de tota mena.

— Què ha de tenir una bona junta directiva del Barça?

— El president del Barça s’ha d’envoltar de gent lleial però sobretot de gent intel·ligent que no estigui d’acord amb ell, que ho defensi i que ho demostri. Si un s’envolta d’amics no fa allò que creu que és millor. Ara que venen les eleccions, ja t’avanço que seré actiu i diré el que penso.

— I què pensa votar el proper 15 de març?

— Ara votaré el Laporta per tot el que representa i a les últimes eleccions vaig votar Víctor Font. El món del futbol es mou per l’àmbit esportiu, social i econòmic.

— Faci balanç… 

— A veure qui s’atreveix a dir que Flick no és un bon entrenador, que Lamine Yamal no és un gran jugador o que el Barça no té un equip de present i de futur. El president Laporta ha cuidat de la Masia i s’ha llançat a la piscina per fer el millor estadi del món. Se li ha de reconèixer també la valentia. I en què s’ha equivocat?

— Vostè dirà. 

— Laporta s’ha equivocat amb la mala comunicació dels timings de l’estadi i de l’Espai Barça. S’ha embarcat en deutes molt importants, però ha posat en risc el patrimoni? No, ha posat en risc els beneficis del que ja som. El nostre deute posa els beneficis de l’estadi com a garantia, però no l’estadi. Si va malament, Goldman Sachs es quedaria amb els beneficis de la recaptació i això faria empobrir el club però no perdre’l.

—Alguna dada?

— El Barça generarà prop de 300 milions d’euros més amb l’estadi nou i té un préstec a 30 anys.

“Ara votaré Laporta i jo faria una pancarta que digués així: “No voten, bajo ningún concepto, a Laporta. Firmado por Florentino Pérez”

— Com veu la campanya?

— Per ser president no s’ha de desprestigiar l’anterior, sinó explicar què vols fer.  Serà una campanya bruta i tant de bo els nostres enemics no riguin massa. Jo faria una pancarta que digués així: “No voten, bajo ningún concepto, a Laporta. Firmado por Florentino Pérez”.

— Què vol dir?

— Laporta s’ha enfrontat amb el totpoderós Florentino Pérez i només li queden cinc anys més de mandat per acabar la tasca que ha fet fins ara amb el Barça i la Masia. Hem de ser agraïts, que Laporta inauguri el nou Camp Nou i donem-li marge per arreglar l’aspecte econòmic.

— I l’endemà?

— Que el següent que vingui es trobi un Barça en perfecte estat de revista. També soc molt amic del Víctor Font.

— Vostè també va ser un dels fundadors del Sport. 

— Un bon diari que encara funciona! Recordo una anècdota d’un periodista esportiu que em va explicar que anava al bar, escoltava què hi deia la clientela i escrivia sobre això. Jo li vaig preguntar perquè no escrivia la seva opinió i em va respondre que l’opinió que ven és la de la gent.

— Els diaris publiquen notícies i també recullen opinions. 

— A mi m’agrada el periodisme que opina!

— Què suposa el Barça per a Barcelona i viceversa?

— Nuñez deia que la ciutat de Barcelona es diu així pel Barça. [Riu]. A Catalunya hi ha dues institucions intocables: Montserrat i el Barça. Que ningú s’atreveixi amb La Moreneta! El càntic dels culers és Visca el Barça i Visca Catalunya. Si vols ser estimat a Catalunya has de ser del Barça. Hi ha dos càrrecs molt importants a Catalunya: ser president del Barça i ser alcalde de Barcelona.

“A Catalunya hi ha dues institucions intocables: Montserrat i el Barça. Que ningú s’atreveixi amb La Moreneta! Jo no servia per ser president del Barça i tampoc hauria servit com a polític”

— Es va plantejar ser alcalde?

— No, no, no… No servia per ser president del Barça i tampoc hauria servit com a polític. Ho tinc claríssim. El polític neix, lluita i discuteix per millorar. El Barça ho uneix tot i aquesta és la seva grandesa.

— També és el consol -de les Seychelles- més antic del món. Què fa?

— Soc el degà dels cònsols al món. Tinc contacte amb els joves de les Seychelles a Barcelona, els ajudo amb les gestions de passaport o viatjo cap allà perquè ens expliquin la política del país.

— L’anterior entrevistat Andreu Mas-Colell li fa les següents preguntes: Creu que el turisme a Barcelona ha arribat al seu límit?

— No és un problema del turisme, és un problema de Barcelona que, per sort, és una ciutat estimada i admirada. No podem evitar que la gent vulgui venir a Barcelona amb el centenari de Gaudí, la Sagrada Família… Es pot limitar? Difícil. Hem d’intentar explicar Barcelona i també Catalunya amb Hospitalet, Badalona, Girona, Tarragona, Lleida i tantes altres ciutats. També hem de triar bé quin turisme volem.

— Creu que el Barça acabarà amb el model econòmic del Bayern?

— No. En vida meva, segur que no. El Barça ha de continuar tenint el model que va idear Joan Gamper i n’hem d’estar molt orgullosos. Som únics al món.

SET DE VIDA 

1. Referent:La família.
2. Llibre:Soc un molt mal lector.
3. Pel·lícula:Doctor Jivago.
4. Cançó:Al vent de Raimon.
5. Racó preferit:Les Seychelles.
6. Lema de vida:Ves a dormir cada nit amb la consciència ben tranquil·la.
7. Somni:Viure el màxim d’anys que Déu vulgui.