Jordi Berenguer (UPC): “Cal repensar el model perquè la recerca impacti en empreses i ocupació”

Aconseguir que el coneixement traspassi aules i laboratoris i poder retornar a la societat els recursos i esforços invertits, a través de la creació de llocs de treball, tecnologies disruptives i companyies que despuntin a escala global. Aquest és el repte que assumeix Jordi Berenguer (Manresa, 1959) des de juny, quan va ser nomenat vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a proposta del nou rector de la universitat, Francesc Torres.

Doctor en enginyeria de Telecomunicació per la UPC, Berenguer és catedràtic d’escola universitària del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions. Impulsor de la incubadora de l’Agència Espacial Europea a Castelldefels (ESA BIC), ja va ocupar el seu actual càrrec com a vicerector de Transferència de Coneixement i Innovació entre 2017 i 2021.

— Què s’entén pel concepte de transferència de coneixement? 

— Transferir el coneixement dels centres acadèmics a la societat vol dir ser capaços d’aprofitar els resultats de la recerca pensant en la seva aplicació pràctica, una aplicació que ha d’aconseguir generar un impacte a la societat. La transferència de coneixement és una responsabilitat dels centres acadèmics i també és un tret definitori de la UPC, que es caracteritza per ser un centre molt innovador, i que ja compta amb un total de 12 centres centres TECNIO acreditats per la Generalitat, que reconeix la tasca d’aquells espais que generen nova tecnologia i la transfereixen a l’empresa.

— Es podria dir, doncs, que la innovació forma part de l’ADN de la UPC? 

— Així és. Pel nostre àmbit d’aplicació, com a universitat politècnica, tret que ens diferencia de les altres universitats més clàssiques, tenim una major relació amb les empreses i una incidència més directa en el mercat de treball i l’economia del país. Perquè, de la manera en què formem els futurs enginyers i de la manera com ajudem les empreses, tenim aquesta responsabilitat de fer créixer el país. Per aquest motiu, la transferència de coneixement no és només una responsabilitat que tenim com a universitat sinó que, fins i tot, és una obligació.

“No ens podem permetre que el talent creat a les nostres aules sigui aprofitat per altres països europeus”

— Una obligació?

— Qui paga la universitat? Els ciutadans i les empreses a través dels respectius impostos. Per tant, hem d’aconseguir que aquests impostos s’inverteixen per a ser retornats, posteriorment, a aquests ciutadans i a aquestes empreses. Així, per exemple, no ens podem permetre que el talent creat a les nostres aules sigui aprofitat per altres països europeus, i que els professionals altament qualificats marxin a altres països i no tornin. L’obligació que tenim com a universitat és que aquest finançament que invertim en tasques de formació i recerca pugui repercutir positivament a la societat. Només així es pot aconseguir crear un cercle virtuós, que ens permeti créixer, entre societat, empreses i universitat.

— Com ha de ser aquesta relació entre empreses i universitat?

— La clau és, bàsicament, la confiança. Perquè, sense confiança, la relació no funciona. Hem de procurar que aquestes relacions entre empreses i universitats augmentin i es consolidin. Per exemple, les grans companyies estan més habituades a aquestes col·laboracions amb els centres acadèmics, però encara hem d’incidir més en les petites i mitjanes empreses, que són el nucli fonamental de l’activitat econòmica catalana, i que, per la seva dinàmica, els costa més a establir ponts amb la universitat. La UPC, per exemple, ha de saber aprofitar la seva gran estructura territorial, amb campus repartits per Manresa, Vilanova, Barcelona o Terrassa, per a establir aquestes connexions efectives amb l’entramat empresarial.

— Quin és el model de transferència de coneixement de la UPC?

— Com a universitat, ens relacionem amb les empreses a través de múltiples vies i, per tant, el nostre model d’innovació també té diferents potes. D’una banda, treballem per a consolidar les relacions entre els estudiants i les empreses, a través de les pràctiques acadèmiques. Però, d’altra banda, també fomentem l’emprenedoria entre els nostres estudiants, a través dels nostres espais Emprèn, ja que cada vegada hi ha un percentatge superior d’alumnes que té ganes de crear i inventar, i fins i tot assumir el repte de crear una empresa. De fet, només en l’últim any s’han creat set startups d’alumnes.

— En 25 anys, s’han creat més de 400 spin-offs a la UPC, per què, com a universitat, aposteu per a aquestes empreses derivades?

— Cal protegir la tecnologia desenvolupada en el marc de les universitats, però no només a través de patents. La universitat no vol anar acumulant patents en el calaix, sinó que vol fomentar que aquestes tecnologies patentades puguin arribar al mercat i que hi hagi una empresa darrere encarregada de desenvolupar aquesta tecnologia. Per aquest motiu són important les spin-offs. La UPC ha aconseguit consolidar-se com una universitat pionera però també de referència en la creació de spin-offs. Quan veiem que una tecnologia és prou madura com per arribar al mercat, l’acompanyem en tots els processos, des de la formació de l’equip, perquè no tots els investigadors tenen per què voler liderar una companyia uo tenir els coneixements per a fer-ho, fins a buscar opcions de finançament. Amb tot, actualment comptem amb 35 spin-offs actives.

“L’envelliment de la plantilla i del professorat és un problema greu de les universitats catalanes, derivat de la crisi financera de 2008”

— Defineix la UPC com una universitat pionera en innovació. 

— La UPC ha apostat per la innovació des dels seus inicis. La història de la UPC i el seu ADN innovador l’han marcat, sens dubte, quatre grans noms: el primer rector, Gabriel Ferraté, el seu successor Jaume Pagès, el gerent Francesc Solà i Paco Soler, qui va posar en marxa l’any 1998 el programa Innova, ara conegut com a UPC Emprèn, que va ser la primera iniciativa d’aquest tipus a escala espanyola i fins i tot una de les primeres a escala europea.

— Com ha canviat aquest acompanyament a la innovació des de l’any 1998?

— A diferència de fa unes dècades, cada vegada els centres de recerca i les universitats són més conscients de la necessitat d’invertir en innovació i avui dia tots els centres han adaptat el model que va iniciar Paco Solé fa més de 25 anys. Ara, i amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat de les companyies catalanes i del conjunt del país, cal que tornem a reinventar-nos, i tornar a repensar el nostre model de transferència de coneixement perquè la recerca impacti de forma directa a les empreses i a la creació d’ocupació.

“A Catalunya encara li falta disposar d’una bona musculatura financera”

— A banda d’acompanyar-les a la recerca de finançament, la UPC també participa en l’accionariat d’aquestes empreses?

— Normalment, participem amb una aportació d’entre un 5% i un 10% de l’accionariat. Però hem d’aconseguir que aquesta inversió també pugui retornar-se i fins i tot es multipliqui. Per exemple, la universitat va vendre recentment les accions de Mitiga Solutions, aprofitant l’ampliació de capital d’aquesta spin-off, creada conjuntament amb el BSC per a desenvolupar una plataforma que ajuda a mesurar, predir, reportar i gestionar els efectes dels desastres naturals agreujats pel canvi climàtic. La venda de l’1,43% d’aquestes accions va suposar un retorn econòmic de 800.000 euros per a la universitat.

— Quins altres casos d’èxit destaquen d’entre les 400 spin-offs creades a la UPC? 

— Les empreses derivades de la UPC han desenvolupat solucions tecnològiques disruptives aplicables a una gran diversitat de sectors, des de salut, les TIC, les tecnologies industrials i fins i tot l’energia. Són coneguts casos paradigmàtics com Fractus, empresa pionera que gairebé s’hauria de calificar com una pre-spin-off, ja que va sorgir l’any 1999. Però també destaquen altres exemples com CEBIOTEX, creada conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu, que desenvolupa un membrana tèxtil que s’impregna de fàrmacs antitumorals i que s’implanta al pacient després d’una extirpació de càncer, o Nice Fruit, empresa que ha creat un sistema pioner per a congelar fruita en el seu punt òptim de maduració.

— Quines barreres han de superar les spin-offs per a poder crear-se i sobreviure en el temps? 

— Bàsicament, a Catalunya encara li falta disposar d’una bona musculatura financera. Tot i que hi ha subvencions públiques i ajudes a la creació d’empreses, des de Barcelona Activa o fins i tot des de la Unió Europea, especialment en l’àmbit de les DeepTech encara hi ha la necessitat de més inversors especialitzats que financiïnn projectes disruptius. Però tampoc cal oblidar el capital humà i, per aquest motiu, hem de ser capaços de retenir el talent de tot tipus, des dels graduats en formació professional fins a la formació universitària.

“Tot i que som molt bons en producció científica, calen més esforços perquè aquesta recerca pionera pugui tenir un retorn directe a través de l’activitat empresarial”

— Més enllà del finançament, Barcelona està ben posicionada en termes d’innovació i de transferència de coneixement?

— La capital catalana gaudeix d’un gran prestigi a escala global. L’anomenat efecte Barcelona, ja des de la Barcelona Olímpica, encara juga un paper important en l’atracció de talent, i els emprenedors han vist en l’ecosistema català l’aliat perfecte per a fer créixer el seu projecte. Ara bé, tot i que som molt bons en recerca i producció científica, com demostren anualment els indicadors, hem de continuar fent esforços perquè aquesta recerca pionera pugui tenir un retorn directe a través de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball qualificats, apostant especialment per sectors estratègics com el de les deeptech. 

— Així com la investigació científica, considera que el sistema universitari català també gaudeix d’un alt prestigi?

— El sistema universitari català és un sistema que gaudeix d’una molt bona salut i d’un gran prestigi. És cert, però, que encara arrosseguem les conseqüències de la crisi financera de 2008, una crisi que va afectar profundament als centres acadèmics públics, propiciant l’envelliment del professorat de les universitats per la falta de finançament per a contractar nou professorat. L’envelliment de la plantilla és un problema greu, que en certa manera s’està començant a resoldre amb la contractació de nous professionals, però, al meu parer, encara necessitem mecanismes més àgils per a fer possibles aquestes contractacions.

— A quins altres reptes s’ha d’enfrontar durant el seu mandat com a vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria?

— Hem d’aconseguir millorar la nostra relació amb el col·lectiu alumni, que considero que és un dels grans actius que tenim encara per explorar. La relació entre alumnat i universitat ha de perdurar un cop finalitzada de la seva formació, aconseguint, per exemple, que ex-alumnes de la UPC que ara ocupen càrrecs directius a diferents companyies de referència puguin apostar per col·laboracions amb la universitat. Aquesta és una relació que han sabut cuidar molt altres universitats internacionals i fins i tot catalanes, però que la UPC encara pot explorar més.

—- I en la relació amb les empreses?

— També hem de consolidar altres programes ja en marxa, com les càtedres d’empresa, que ja en sumem 22, i que permeten la col·laboració, per un període de tres anys, entre una o més empreses i la UPC. Així com reforçar el programa Connèxia, que permet una major connexió amb les empreses, com Fractus, Mecalux, Schneider Electric o Cetaqua que ja formen part d’aquesta iniciativa, i que poden accedir de forma més directa al talent i les idees sorgides en el marc de la universitat. Així mateix, volem aprofundir en la nostra relació amb petites i mitjanes empreses, perquè, per exemple, puguin disposar dels nostres equipaments o laboratoris d’experimentació.