L’estranya comoditat de sentir-se incòmode: Banksy envaeix el Moco Museum

“L’art ha de reconfortar el pertorbat i pertorbar el còmode”. Així rep el visitant la nova exposició de Banksy al Moco Museum. Amb un total de 25 obres, la mostra incorpora 16 peces noves a la col·lecció que ja exhibia aquest museu d’art modern i contemporani de Barcelona, entre les quals hi ha dues obres mai abans exposades a les parets d’un museu. Tanmateix, aquesta frase va més enllà d’una simple declaració del famós —encara que sempre anònim— artista urbà. Al Moco Museum es converteix en tota una declaració d’intencions. Per a Banksy, així com per al Moco Museum, l’art no només es contempla des de la distància, sinó que ha d’emocionar, interpel·lar i provocar. En definitiva, la seva missió és fer que l’espectador se senti benvingut, alhora que qüestionat, enfrontant-lo a les veritats incòmodes que les obres revelen.

El Moco Museum aconsegueix aquesta estranya sensació de comoditat: fa que un públic que habitualment no se sent atret per l’art contemporani —des de joves fins a persones que admeten que no els agrada l’art— entri, fotografiï i fins i tot comparteixi les obres exposades a les xarxes socials. I, al mateix temps, incomoda aquests visitants amb les preguntes que les peces plantegen, generant una reflexió profunda en cadascun d’ells.

“Els museus acostumen a presentar-se com espais freds i silenciosos, on sembla que cal tenir amplis coneixements fins i tot per atrevir-se a mirar les obres”, reflexiona Birthe Faessen, directora d’exposicions del Moco Museum i responsable del disseny de les seves seus de Londres i Barcelona. L’objectiu d’aquest museu d’art modern i contemporani, situat al cor del Born, és precisament trencar amb aquests estigmes. A les seves sales, l’art es presenta sense demanar permís ni requerir coneixements previs: simplement travessa.

L’art de Banksy va néixer sense demanar aquest permís previ, intervenint murs i edificis amb un llenguatge directe i profundament provocador. El seu anonimat, que ha aconseguit mantenir durant més de tres dècades de trajectòria artística, s’ha convertit en un al·legat que defensa que l’aspecte veritablement important d’aquestes obres no és la firma ni el context, sinó allò que plantegen: les preguntes incòmodes que revelen sobre temes tan diversos com el poder, la bellesa o la violència.

Com que l’objectiu arribar directament al públic, el seu canal habitual d’expressió són murs i parets públiques. I la intenció del Moco Museum és amplificar aquest propòsit, mostrant les peces als prop de mil visitants que, de mitjana, accedeixen a les seves sales. Un fet inèdit, ja que “moltes vegades, aquests llenços, escultures o instal·lacions acaben en col·leccions privades”, lamenta Faessen. A més, l’aura de misteri i anonimat que envolta l’artista britànic també ha propiciat l’aparició d’imitacions, obres no autoritzades o peces que es fan passar per autèntiques sense ser-ho. Tanmateix, totes les obres d’aquesta col·lecció compten amb certificats d’autenticació expedits per Pest Control Office —l’oficina “antiplagues” creada per l’artista per evitar plagis i obres falses—.

Art que desafia la història de l’art

De les 25 obres que formen part de la mostra, 16 són incorporacions que se sumen a la col·lecció que ja exhibia el Moco Museum, i dues són peces mai abans exposades a les parets d’un museu: Happy Choppers i Madonna and Child. Aquestes obres no requereixen coneixements previs d’història de l’art, sinó que connecten amb l’espectador a través de missatges simples però poderosos. Peces en què no cal entendre totes les referències, perquè l’impacte, abans que intel·lectual, és emocional.

De fet, el mateix Banksy s’encarrega de subvertir la història de l’art reinterpretant icones clàssiques. Així, la sempre pulcra Verge Maria apareix amb el pit supurant un estrany líquid oxidat mentre alleta un Jesús que, en lloc de mostrar-se serè i tranquil —com és habitual en les representacions bíbliques—, apareix vulnerable i angoixat.

Què representa aquest forat al bell mig del pit de Maria? Es tracta d’una ferida que supura o d’un líquid corrosiu? Com sempre, Banksy no ofereix respostes, sinó que obre preguntes. De fet, l’obra va ser publicada originalment per l’artista al seu Instagram, sense cap text que l’acompanyés. “Aquest és un gest molt típic de l’artista: ell no vol imposar un missatge, sinó que sentim alguna cosa i que parlem d’allò que ens provoca”, resumeix Faessen.

La peça Madonna and Child, que s’exhibeix per primera vegada en un museu.

La puresa conviu amb la decadència. També ho fa a Happy Choppers, on un paisatge bucòlic es trenca per la presència d’uns temibles helicòpters militars sobreposats amb grafiti. “Banksy compra aquests quadres de paisatges antics a botigues de segona mà o mercats, però hi introdueix un element modern que pertorba i crea aquest contrast: la guerra interromp la calma”, assenyala la directora d’exposicions.

Aquestes dues obres, que s’exposen per primera vegada a les parets d’un museu, dialoguen amb peces emblemàtiques de l’artista britànic com Girl with Balloon —creada l’any 2002 i recreada en diverses ocasions; va ser escollida com l’obra d’art preferida del Regne Unit—, Bullet Hole Bust —adquirida originalment per Brad Pitt i Angelina Jolie i actualment part de la col·lecció permanent del museu— o Laugh Now. Imatges reconeixibles arreu del món, amb simbolismes senzills però provocadors, que qüestionen el consumisme, la guerra o l’autoritat.

Perquè aquest és el propòsit de Banksy: “fer l’art accessible a tots els visitants i fer-los reflexionar sobre veritats incòmodes”. Un objectiu compartit pel Moco Museum de Barcelona —que es defineix a si mateix com un museu antitradicional— i que busca captar l’atenció de nous públics amb obres visuals impactants i experiències vivencials. Ho fa “sense caure en simplificacions, respectant sempre els artistes i els seus contextos”, com defensa Faessen, però sense l’elitisme que acostuma a caracteritzar els museus contemporanis. Una filosofia compartida per les tres seus d’aquest museu d’art modern i contemporani —Amsterdam, Barcelona i Londres—, que reuneixen obres d’artistes com Andy Warhol, Jean-Michel Basquiat, Yayoi Kusama o Salvador Dalí.

Amsterdam, Londres i Barcelona: un triangle artístic virtuós

El projecte va néixer en una petita galeria d’art fundada l’any 1999 a la capital holandesa pel matrimoni Kim Logchies i Lionel Logchies, que aviat van veure com l’espai es quedava insuficient. Va ser aleshores quan van decidir inaugurar un nou espai ni més ni menys que a la gran plaça dels museus de la ciutat (Museumplein), al costat de l’imponent Rijksmuseum o del museu dedicat a Van Gogh.

Va ser l’any 2021 quan el Moco Museum es va expandir fora dels Països Baixos, aterrant a l’històric Palau Cervelló de la capital catalana. Aquesta elecció no va ser casual: el matrimoni sempre havia sentit una connexió especial amb la ciutat. “Cada vegada que venien a Barcelona se sentien més atrets per la seva creativitat, la seva història i el seu esperit obert”, recorda Faessen. I la imponent façana gòtica del palau els va acabar de convèncer: “Abans fins i tot d’haver vist l’edifici per dins, ja sabien que havia de ser el lloc”, i així el van llogar, com a mínim, per vint anys.

Avui, el Moco Museum també compta amb una nova seu a la cèntrica Oxford Street de Londres, però manté el mateix leitmotiv: “crear una col·lecció que interpel·li directament el visitant, en què no imposem què ha de pensar o sentir, sinó que se senti còmode deixant-se portar i, simplement, sentint”, conclou Faessen. Fins i tot quan això implica enfrontar-se a veritats incòmodes.