Enmig de la gatzara urbana, Caixaforum Barcelona obre les portes a una experiència que va molt més enllà del visual. 'Som Natura' és una exposició immersiva que ens convida a parar, respirar profund i escoltar allò que la natura ha de dir.
Exposición 'Som Natura' en el Cosmocaixa. © David Campos / Fundació La Caixa
Per als qui tenim descendència de diferents edats i interessos, trobar una activitat d’encaix amb tots resulta una tasca difícil. I si, a més, busquem un respir enmig de la intensitat de la setmana laboral i escolar, sembla gairebé una utopia. Però de vegades, una cosa tan senzilla com afluixar el ritme i silenciar el brogit dels pensaments pot fer-se realitat gràcies a propostes com aquesta.
A través d’una posada en escena embolcalladora i emocional, aquesta mostra —produïda per Oasi Immersive Studios i National Geographic, amb l’impuls de la Fundació La Caixa— ens proposa un recorregut sensorial que ens reconnecta amb la nostra essència i ens permet redescobrir la terra des de l’enlluernament, per recordar-nos que som part del planeta, no els seus amos.
L’exposició neix després d’un moment històric: la signatura de l’acord global sobre biodiversitat en la COP15 (Mont-real), on més de 190 països es van comprometre a protegir el 30% dels ecosistemes del planeta pel 2030. En aquest context de canvi i compromís, Som Natura sorgeix com una manera de fer tangible aquest pacte, educant des de l’emoció, inspirant des de la bellesa i mobilitzant des de la consciència.
Aquesta és la seva primera presentació a Europa, després de passar per Mont-real i Ciutat de Mèxic, i viatjarà posteriorment a CaixaForum Madrid. A Barcelona, estarà disponible fins al 6 d’abril de 2026, oferint una oportunitat única al visitant de viure la biodiversitat amb gairebé tots els sentits.
Dividida en tres grans àmbits audiovisuals, la mostra ens submergeix en els paisatges, les textures i els batecs del planeta. Tot està acuradament dissenyat perquè el visitant no només vegi, sinó que senti i s’emocioni. Un recorregut que toca l’ànima i evoca documentals imprescindibles com Home. La terra vista des del cel, de Yann Arthus-Bertrand amb música d’Armand Amar, o la increïble La sal de la terra, de Wim Wender, film homenatge al fotògraf Sebastião Salgado.
Després de la introducció de l’assistent de sala, ens endinsem en el primer espai. Allà, imatges d’alta definició i sons ens traslladen a selves humides, deserts vius i fons marins plens de misteri. La natura es converteix en espectacle visual i, projectada sobre els nostres rostres i cossos, ens recorda que l’invisible també és bellesa. Persones dempeus, assegudes o estirades a terra es rendeixen a l’encanteri. Darrere nostre, un home de cabells blancs sospira amb els ulls clucs, com si volgués impregnar-se de l’únic sentit absent: l’olor d’aquella natura que ens envolta. De sobte, en una escala que ens sobrepassa, veiem el colibrí elevar-se a càmera lenta i flors desconegudes obrir-se en segons vertiginosos.
El segon espai ens rep amb un llenguatge nou: veus humanes en diverses llengües, en to poètic, ens repeteixen que tot està interconnectat. Seqüències de fluxos elèctrics, sinapsis vegetals, explosions estel·lars, potser el fet de fluir de la saba arbòria o de la mateixa sang, tot és alhora, com deia la cançó, una dansa d’àtoms.
I ens movem cap a la tercera sala on, mentre la projecció va in crescendo, succeeix quelcom inesperat: un nen descalç corre i balla amb la natura projectada sobre ell. És el meu fill petit i temo un desastre. Però en lloc d’interrompre-ho, cedeixo. Perquè aviat altres criatures s’afegeixen, i corren i ballen felices sota les imatges i la música. I em somric púdicament.
Penso llavors que això és el que hauríem de permetre’ns: connectar-nos com fan els infants amb el seu entorn, dansar sota la llum i el color d’una natura que reclama ser vista i reconeguda. Perquè, una vegada fora, sapiguem tornar a ella, córrer sobre la seva superfície i recordar que som un.
Els testimoniatges de científics, defensors del medi ambient i comunitats locals reforcen aquest missatge, ens parlen des del cor. Històries reals que ens recorden que cada acció, per petita que sembli, suma en la protecció de la vida.
La mostra és molt més que una proposta cultural: és una oportunitat per redescobrir el vincle sagrat que ens uneix amb tots els éssers vius
Sortim d’allà deixant literalment la nostra petjada en el que simbolitza el tronc d’un arbre, en un espai educatiu i interactiu en el qual tots poden participar i que permet a nens i adults experimentar i aprendre junts.
Vivim en temps convulsos on la immediatesa i les presses no ens deixen amb prou feines respirar. On fins i tot les notícies són de ràpid consum. No obstant això, continuem connectant a través de l’emoció. I si alguna cosa aconsegueixen propostes com aquesta, és commoure’ns des de l’experiència, oferint-nos pausa, bellesa i compassió cap a allò a què no som aliens. Perquè, nosaltres, també som natura.
Un dels majors encerts de l’exposició és el seu to: no hi ha catastrofisme, sinó esperança. Som Natura no sols ens mostra el que estem perdent, sinó que ens recorda tot el que encara podem salvar. És una crida a l’acció, però també una invitació a creure en la capacitat de l’ésser humà per canviar.
Guardonada amb el Premi Numix 2025 a millor exposició internacional, aquesta mostra és molt més que una proposta cultural: és una oportunitat per mirar cap a dins i cap a fora, i redescobrir el vincle sagrat que ens uneix amb tots els éssers vius.
El Museu Marítim acollirà el dissabte 25 d’octubre la gran trobada anual dels professionals nouvinguts…
En un moment d'incertesa i desconfiança en el present i el futur, i molt especialment…
La històrica Casa Degli Italiani ha inaugurat l’exposició fotogràfica sobre Tazio Nuvolari, El conductor de…
Des de Torroella de Montgrí, Panini España distribueix més de 100 milions de sobres cada…
Amb el pas dels anys la societat barcelonina no només ha guanyat en qualitat de…
Somriu, recolzat a la barra amb un cafè americà fumejant, deixant-se transportar per les poques…