Finorri, el restaurant pel qual baixar a la Rambla de Barcelona

A pocs passos de La Rambla, al carrer de la Boqueria, va néixer fa tot just uns mesos un restaurant que sembla que hi porti tota la vida. En si mateix ja és un motiu inapel·lable per baixar al centre de Barcelona i endinsar-se en la marea turística de la zona. El Finorri és la prova que el centre encara pot ser territori local.

Als baixos de l’Hotel Condal, immers en una renovació integral per fases que culminarà el proper estiu, ha irromput aquesta cuina oberta, aplaudida des del primer moment. Lluny de diluir-se en l’efervescència habitual dels debuts a Barcelona, s’ha consolidat amb una carta que sedueix i un equip humà d’una eficàcia remarcable.

L’origen del projecte es troba en les converses de barra de Santiago Rama amb el xef Josep Nicolau. Parlaven de ciutat i de cuina, de producte i de memòria culinària, i d’aquí va sorgir la idea d’obrir un restaurant que, tot i situar-se al cor de Barcelona, preservés una honestedat lligada al territori i fos capaç d’atraure també els veïns.

Un nom amb gràcia

L’aventura suma un espai amb solera, que en lloc d’acabar arrendat al millor postor s’ha convertit en temptació i lloc de trobada, relax i gola. El nom, Finorri (millor impossible), s’imposa després d’un llarg ‘brainstorming’, apel·lant a l’hedonisme, al punt elegant i gaudidor, a les estovalles i al bon rotllo de les llargues sobretaules. En el punt just entre la cuina catalana de sempre i la revisió contemporània.

El local, d’estil art noveu, elegant però no pretensiós, còmode i càlid, amb sofàs de vellut i parets amb motllures, està presidit per una barra de marbre a la qual asomar-se per veure el tràfec de la cuina oberta. Un ambient que embolcalla el comensal abans que tingui ocasió de llepar-se’n els dits.

Un pot començar l’experiència amb un bon còctel o una copa de vi, ben assessorat per Lluís Roig, sommelier i ànima de la sala, que ja va deixar empremta a l’Hotel Mercer. I a Finorri tant recita les propietats d’una bona llista de vins seleccionada amb Rubén Pol (Partners in Wine) com il·lustra amb rigor sobre els sabors del dia i el millor de la carta. A les seves copes aposten per cellers propers i familiars.

A la cuina, Nicolau (ex Cañete i xef executiu del Grup Olivé, o expropietari de la Bodega Rosal) forma trident amb Albert Soteras i Marc Vitega, a qui va conèixer durant el seu pas per l’Hotel Miramar, curtits en alguns dels millors restaurants de Barcelona. Compartien passió per la tradició, les arrels i la justa reinterpretació que transcendeix als seus plats. Nicolau està satisfet i feliç davant la visió de comensals amb el somriure dibuixat de principi a fi de dinars i sopars, que per cert gaudeixen de cuina ininterrompuda. De manera que, sent poc ortodox en horaris, sempre es pot trobar una taula tranquil·la. I no cal perdre de vista el seu menjador privat per a petites grans ocasions.

De les gildes als plats contundents

A l’hora de triar val la pena aturar-se en cada apartat de la carta. Les gildes són obligades per obrir boca, i l’apartat de picar i compartir compta amb clàssics del tapeig, però portats al seu terreny, com l’ensaladilla russa amb verat marinat i bitxo d’Ibarra fumat; o els sucosos musclos de roca amb salsa donostiarra. Sota aquest concepte s’ubiquen també els macarrons Finorri, pasta de moda que aquí broden, afegint-hi foie i amb un gratinat espectacular. Entre els fregits, destaquen els bunyols de bacallà amb romesco i salsa d’alls escalivats.

Cal fer parada també en el capítol de la brasa, on apareixen carns com el filet de vedella gallega a la mostassa amb salsa de bolets o la broqueta de magret. Per arribar amb gana a altres apartats, es pot triar un peix lleuger, el peix llimona amb cansalada, salsa de mar i muntanya, verdures i ous de salmó.

Amb els guisats i rostits exhibeixen ofici: des de l’arròs de Pals amb peix i marisc fins al melós de vedella guisada. Però destaca especialment el guisat de calamars farcits d’albergínia, bolets i botifarra de perol, ja convertit en un dels seus imprescindibles.

Atenció a la selecció del dia

Amb els guisats i rostits exhibeixen l’ofici que hi ha darrere dels davantals: abasten des de l’arròs de Pals amb peix i marisc fins al melós de vedella guisada, amb puré de moniato i bolets confitats. Però, com molts visitants primerencs, era gairebé obligat provar el que s’ha convertit en un dels seus hits: el guisat de calamars farcits d’albergínia, bolets i botifarra de perol. Conforma un plat amb ADN territorial que connectarà més d’un amb els sabors d’aquells diumenges a casa de l’àvia. Tan espectaculars, que hi ha qui se’n demana una ració per emportar i tornar-los a gaudir a casa.

Per si no n’hi hagués prou, també hi ha opció de suggeriments del dia, especialment lligats a la temporada. Per acomiadar el període òptim del pèsol del Maresme, els vam tastar amb botifarra de perol i papada, en un punt perfecte de cocció que esclata a la boca i es fon amb la carn. Altres temptacions ofertes aquella jornada eren la truita oberta amb carxofes i cansalada; els raviolis de pollastre amb salsa de bolets i molts més. Altres dies poden desfilar calamars petits, zamburinyes, parpatana amb suc de fricandó… mantenint sempre l’interès del comensal curiós.

La secció de postres s’inspira en la tradició per portar-la al 2026, com amb l’escuma de crema catalana, el gelat de carquinyoli o el bescuit de cafè amb gelat de coco.

El tiquet mitjà és difícil de precisar. Es pot menjar estupendament per 30 o per 60 euros. Els preus són continguts (3,5 euros l’ostra; 18,5 un tàrtar de llom de tonyina; 18 euros els macarrons, 18,5 el peix llimona; 23 l’arròs, que a més serveixen individualment…). I un altre dels mèrits del local és el servei, professional, atent i proper.