Fira de Barcelona serà un dels motors de la reactivació econòmica l’any 2021

“Fira de Barcelona ha viscut una dècada prodigiosa“. Aquestes paraules del conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, defineixen molt bé el fort creixement experimentat per l’entitat aquests últims anys, en els que ha duplicat la seva dimensió, fins a aconseguir superar els 200 milions d’euros de facturació.

Aquesta trajectòria, malauradament, s’ha vist interrompuda pel coronavirus, que ha impedit celebrar els grans salons que estaven previstos per aquest any, com la sonada cancel·lació del MWC. Tot i això, la Fira de Barcelona no s’ha aturat i s’ha reinventat amb nous formats digitals que en el futur podran ser un bon complement a les activitats presencials.

Així, l’entitat té previst tancar l’exercici de 2020 amb una facturació de 82 milions d’euros, xifra que suposa un descens del 63% respecte al rècord de 220 milions aconseguits l’any 2019. Per fer front a aquesta forta davallada dels ingressos, la institució que dirigeix Constantí Serrallonga s’ha estret el cinturó, aplicat un expedient temporal d’ocupació pels seus 380 treballadors i negociat dos acords amb les Administracions que permetran tancar l’exercici amb un cert equilibri: amb un ebitda de 100.000 euros.

Aquesta xifra no s’hauria pogut aconseguir sense rebre un ajut extraordinari de 10 milions aportats a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, una aportació econòmica de caràcter finalista que s’ha destinat a finançar les despeses d’alguns esdeveniments concrets. És habitual que les dues administracions contribueixin a finançar certs salons, però amb una aportació pública molt inferior, de 2,5 milions l’any 2019, per exemple.

El segon element que ha permès tancar amb ebitda positiu és l’acord que s’ha arribat amb Fira 2000 —empresa pública controlada per la Generalitat— per pagar només una cinquena part del cànon anual que paga la Fira per utilitzar el recinte firal de Gran Via. Concretament, aquest any tocava pagar 8 milions d’euros, però només se’n pagaran 1,4 milions, ja que es deixaran de meritar 6,6 milions perquè no s’ha pogut utilitzar el recinte des del mes de març. La idea és poder recuperar aquest pagament en el futur un cop recuperada l’activitat.

Aquest menor pagament del cànon no compromet en cap cas el projecte d’ampliació del recinte de Gran via, que ja té el finançament assegurat i segueix avançant amb la tramitació urbanística i administrativa corresponent. “L’ampliació de Gran Via segueix més vigent que mai, serà una realitat ben aviat”, assegura el president de Fira de Barcelona, Pau Relat.

Relat: “L’ampliació de Gran Via segueix més vigent que mai, serà una realitat ben aviat”

El projecte consisteix en la construcció de 60.000 nous metres quadrats, cosa que permetrà tenir un recinte de 300.000 metres quadrats i passar a competir en una lliga superior en la qual també juguen les fires de Milà, Frankfurt i Hannover, les úniques a Europa que ja disposen d’aquesta superfície.

Després de titllar l’any “d’extraordinàriament dur”, el president Relat s’ha felicitat pels resultats aconseguits gràcies a l’esforç dels treballadors i de l’equip gestor. L’empresari es mostra molt optimista amb el futur i assegura que Fira de Barcelona “assumeix el repte de ser motor de la reactivació econòmica” catalana gràcies al fet que “afronta la represa de 2021 amb la màxima solvència”.

“Estem preparats per reprendre l’activitat a la primavera amb uns rigorosos protocols anticovid que són pioners a escala mundial”, assegura Relat, convençut de què l’activitat firal serà el revulsiu que esperen sectors molt perjudicats econòmicament com l’hoteleria, el comerç i la restauració.

Segons el director general, Constantí Serrallonga, està ja preparada una bateria de salons a partir del mes d’abril i “hi ha problemes greus de calendari” per encabir tots els esdeveniments programats per la tardor. Així, després de Setmana Santa i fins a l’estiu es preveu la celebració del Saló de l’Ensenyament, Automobile, Alimentaria, ISE —per primera vegada a Barcelona—, Sonar i MWC —assegurat, com a mínim, fins a l’any 2024—. Al setembre, si les circumstàncies ho permeten, està previst recuperar fins i tot la celebració de congressos mèdics, un dels punts forts de la Fira, amb el congrés europeu de metges de l’aparell respiratori.

“L’ambició per 2021 és total, guanyarem al virus“, assegura Serrallonga, que ha confeccionat un pressupost “prudent” que preveu facturar 125 milions d’euros el pròxim any, amb un centenar d’esdeveniments. L’any vinent serà també important per la Fira perquè a partir del novembre assumirà la gestió del CCIB, que esdevindrà el seu tercer recinte firal.

Aquest divendres, Fira de Barcelona ha celebrat el seu consell general, un òrgan que es reuneix dos cops l’any i que presideix l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “La ciutat compta amb la Fira per la seva reactivació; la seva activitat és estratègica, ha de jugar un paper clau i estic convençuda que el 2021 segur que serà millor que el 2020″, considera. Segons Colau, en aquest procés per deixar enrere els efectes de la covid, l’Ajuntament buscarà “la màxima cooperació amb el sector privat per aconseguir la transformació verda i digital de la nostra economia”.