Flamenc i ‘speakeasy’ a Abaixadors

Som al carrer Abaixadors, a pocs metres de Santa Maria del Mar. Al número 10, s’obre un petit supermercat d’aquells que regenten ciutadans d’origen pakistanès. Qui entra a comprar alguna beguda es troba amb la sorpresa que allà no es ven res. Tots els productes són de atrezzo. Havíem d’haver sospitat per la presència d’un vigilant de seguretat que custodia l’establiment. I és que res no és el que sembla. Aquest petit supermercat és en realitat l’accés a la cocteleria Monk, un bar amb una decoració d’arcs gòtics gairebé de somni amb dos ambients molt acollidors on assaborir una copa d’aquelles que es consumeixen a poc a poc en companyia d’una bona conversa.

Els propietaris del local van optar per aquesta mena de broma per recrear el món dels speakeasy, els bars de l’època de la prohibició de l’alcohol als Estats Units. I no se’ls va acudir res millor que tunejar l’entrada com a supermercat pakistanès. Aquesta és la primera gran sorpresa amb què un es troba a la Casa Montagut, un palau del segle XVIII en la forma actual, amb elements d’arquitectura gòtica, però en què estan documentades restes d’un edifici que es remunta a l’època dels romans.

La segona gran activitat de l’immoble transcorre a la planta principal, antiga residència de la família propietària. Allà, es desplega des de fa unes quantes setmanes el teatre Flamenc Barcelona, ​​que vol fugir del concepte de tablao per als turistes i pretén convertir-se en un local de culte del gènere. La resta de l’edifici el formen apartaments de lloguer.

Paco Castañer, actual propietari de l’immoble, no amaga la seva satisfacció quan ho mostra als visitants. S’enorgulleix, especialment, de la restauració acurada, que ha respectat tots els elements arquitectònics originals, des de l’entrada per l’antic pati de carruatges, l’escala noble, les motllures i els relleus.

Castañer ha pres el testimoni, gairebé tres segles després, de Joan Baptista Montagut, un comerciant de Reus que havia fet fortuna amb la venda de begudes alcohòliques. Montagut, que va acabar per donar nom al palau, és també qui li va donar la forma actual després de fer-se amb la propietat. Els Montagut van establir la residència a la planta de l’actual teatre i van destinar la baixa a la seva activitat d’exportació de licors.

Una moneda de l’època de Carles III va ser la primera cosa que es va trobar durant la restauració encarregada per Castañer. A mesura que van anar excavant, van trobar altres vestigis anteriors, fins que van aparèixer pedres romanes, d’alguna construcció que es trobava fora del recinte emmurallat de Barcino.

Segons els estudis, el solar on s’assenta la Casa Montagut és el resultat de l’agregació de diversos terrenys on s’haurien erigit diverses cases artesanals. Aquestes solien agrupar-se en carrers diríem que temàtics, que fins i tot acabaven adoptant el nom de l’activitat que acollien. Així, el carrer Abaixadors fa referència als artesans que treballaven les pells, rebaixant i igualant, mitjançant el tall amb unes tisores grans, la longitud dels pèls de la llana. Se’l considerava un ofici auxiliar dins de la indústria tèxtil.

Montagut va aconseguir aquesta propietat en un moment en què van ressorgir les grans fortunes a Catalunya, després de la derrota a la Guerra de Successió i quan es va alliberar el comerç amb Amèrica. Proliferaren llavors els palaus com a nou model de residència per als rics. En el cas d’Abaixadors, 10, es dona la circumstància que el palau tenia un triple ús. La residència familiar se situava al principal; el negoci, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors es destinaven a habitatges de lloguer, una altra via que proporcionava ingressos a la família propietària. Montagut escolliria Abaixadors per construir el seu palau segurament per la proximitat amb el port, cosa que facilitaria la seva activitat comercial amb els licors. Altres van optar per la Rambla o el carrer Ample.

Abans de les seves activitats actuals i una vegada el negoci dels Montagut va cessar, l’edifici va acollir una bugaderia als baixos. També va ser magatzem, escola d’òpera i, més recentment, espai cultural per a esdeveniments relacionats amb el Primavera Sound.

Com als inicis del segle XVIII, la Casa Montagut té avui una triple activitat que podríem considerar, amb algunes llicències, molt semblant a l’original. Mentre que la cocteleria de la planta baixa manté el negoci dels licors, els pisos superiors continuen destinats al lloguer. Solament no es manté l’ús residencial del principal. Però, ben pensat, els amants del flamenc el poden arribar a considerar casa seva. Disculpes per l’acudit fàcil.