Foto Colectania dibuixa l’atles de seva col·lecció en una exposició col·laborativa

La sala reuneix per primera vegada una àmplia selecció dels autors que ha treballat per internacionalitzar al llarg de de dues dècades

Amb la recent celebració del seu 20è aniversari, la Fundació Foto Colectania presenta per primera vegada un extens atles que radiografia tota la seva col·lecció, formada per més de 3.000 obres de 80 autors espanyols i portuguesos com Xavier Miserachs, Ramón Masats, Pilar Aymerich, Colita, Joan Colom, Cristina García Rodero, Txema Salvans o Laia Abril. “És un descobriment”, valora el seu president, Mario Rotllant, qui fa anys es va obstinar a recopilar les trajectòries dels fotògrafs peninsulars a partir dels anys 50 per donar-los a conèixer més enllà de les seves fronteres i reivindicar la seva vàlua en una escena mundial que els oblidava. “No és fàcil crear una itinerància internacional de la nostra obra, però estem segurs que la portarem on es mereix”, remarca Rotllant, sense deixar de recordar grans èxits com la mostra de Joan Colom sobre les cares del Raval a la fundació parisenca Henri Cartier Bresson o l’exposició sobre La Movida que va arribar fins al Festival dels Rencontres d’Arles.

La voluntat de fer-los internacionals ha fet que molts d’ells poques vegades hagin compartit espai a la seu de Foto Colectania al Passeig Picasso. La mostra El curs dels esdeveniments, que es pot veure fins a principis de juny, ve a solucionar aquesta assignatura pendent, amb una selecció de gairebé 160 fotografies de 32 autors feta per l’investigador i professor Carles Guerra. “Ha estat un treball i un repte immens. He anat depurant i seleccionant obres, no amb un ànim representatiu, sinó per col·locar la col·lecció al divan i que ella mateixa es pensi”, assenyala Guerra.

El primer que detecta l’espectador quan passeja per Foto Colectania és que no hi ha una única línia expositiva, sinó que les fotografies se superposen en diferents nivells, a més d’estar dividides en múltiples seccions. “No hi ha una exposició, sinó tres o vuit, i totes elles col·laboren”, defensa el seu comissari. En aquest plantejament expansiu, el patró que es repeteix és una gran fotografia que introdueix la seqüència, com a símbol de l’època que es vol il·lustrar i ampliada amb els treballs d’altres autors.

Tot això permet que el conegut rostre borrós de Carrer Pelayo, Barcelona (1962) de Xavier Miserachs dialogui amb la claustrofòbica sèrie Viatge al país de les ànimes de Jordi Esteva. O que el retrat del dictador Francisco Franco fet per Ramon Masats miri el país que va ofegar, retratat per Fernando Gordillo en diferents escenes quotidianes del poble Pedro Bernardo. Per a qui pensi que ja no cal mostrar la cara del dictador, en una visita recent d’un grup escolar a Foto Colectania, quan se’ls va preguntar qui era Franco, no van saber què dir.

Uns diàlegs que abasten molts dels episodis que han marcat la segona meitat del segle XX a Espanya i Portugal, tots dos països veïns marcats per la imposició de règims autoritaris i la seva posterior caiguda i obertura d’una nova etapa democràtica. Un recorregut que va de les protestes durant la dictadura vistes per Manel Armengol i Pilar Aymerich a la mort de Franco per Colita i els anys de la Transició pels mateixos fotògrafs que van retratar les seves manifestacions. Però també passa per la desindustrialització de Barcelona captada per Manolo Laguillo i Humberto Rivas, o la construcció mastodòntica dels blocs de Bellvitge per Xavier Ribas. La mostra fins i tot contraposa els joves dels anys 80 de Miguel Trillo amb els característics assistents del festival Sónar de Jorge Ribalta.

“És una exposició per veure, llegir i moure’s d’un costat a l’altre”, remarca Guerra. Sense oblidar la vocació internacional que va motivar el naixement de Foto Colectania, l’exposició s’exposarà a Miami a The Warehouse, del col·leccionista i patró de la fundació Martin Z. Margulies, coincidint amb la celebració de la fira d’art contemporani Art Basel. La intenció és que es mogui per més països una vegada marxi de la sala barcelonina, on enguany també es podrà veure un repàs de l’univers de la fotògrafa de moda i cineasta Sarah Moon.

Treballadores es tanquen a una fàbrica de l’Espanya de finals dels setanta. © Manel Armengol/VEGAP
Compartir
Publicado por
Cristina Martín Valbuena

Artículos recientes

  • Ecosistema emprenedor

De larves a medicaments antibacterians, la revolució tecnològica de Dapibus

L’empresa biotecnològica prepara una ronda de fins a 40 milions d’euros per construir una planta…

15 de desembre de 2025
  • Escena

“Germans de Sang’ és una obra de bones persones”

Daniel Anglès és actor, cantant, director teatral i artístic, l’ànima que hi ha darrera de…

15 de desembre de 2025
  • El Bar del Post

Helena Fàbregas Rebato: La càlida abraçada de la memòria

“Escriure fa que et replantegis qui ets una vegada i una altra, i al final…

13 de desembre de 2025
  • La Punyalada

Compassió pels senglars

L’esclat de la pesta porcina és a punt de provocar un autèntic genocidi de senglars.

13 de desembre de 2025
  • Creativitat

De l’artesania a la innovació, les festes de Nadal es reinventen a les llars barcelonines

La decoració nadalenca d’aquest any combina, a cada racó de la casa, passat i futur,…

13 de desembre de 2025
  • Professionals

“El piano és el meu millor amic, però m’encanta complementar-lo amb instruments electrònics”

El compositor i pianista luxemburguès, que des de 2003 manté una estreta relació artística amb…

13 de desembre de 2025