A principis del segle XX, Francesca Bonnemaison va fundar a Barcelona la primera biblioteca per a dones d'Europa. La visió feminista, l'aposta per l'educació i el compromís amb la transformació social la converteixen en una figura clau de la història de la ciutat.
Institut de Cultura Popular. © La Bonne
Nascuda en una família burgesa de conviccions catòliques, va rebre una educació poc habitual per a les dones de la seva època, la qual cosa li va despertar una profunda consciència social. Francesca Bonnemaison, pedagoga, va posar en marxa juntament amb la Junta de Dames Cooperadoras un dels projectes més singulars i revolucionaris de l’època: la creació de la primera biblioteca pública d’Europa adreçada a dones. El 1909, al número 3 del carrer Sant Pere Més Baix, també va fundar l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.
L’objectiu de l’Institut era clar: crear un espai segur i accessible on les dones poguessin llegir, aprendre, formar-se i ampliar els horitzons personals i professionals. No es tractava simplement de prestar llibres. Francesca Bonnemaison va dissenyar un projecte educatiu integral. El centre oferia classes d’història, idiomes, ciència, comptabilitat, comerç, dibuix tècnic i costura, entre moltes altres disciplines. Les alumnes podien assistir a tallers, xerrades, tertúlies i activitats culturals pensades especialment per a elles.
Aquesta proposta va ser radicalment moderna, perquè trencava amb els esquemes assistencialistes tradicionals. No era un espai de caritat, sinó d’empoderament. Les dones no hi acudien a rebre ajuda, sinó a agafar les regnes del seu desenvolupament personal i intel·lectual. Francesca va apostar per un feminisme pràctic i transformador, centrat en la formació, l’autonomia laboral i l’autorealització.
Durant els primers anys de vida, l’Institut de Cultura va créixer ràpidament. Per les aules hi van passar dones de totes les edats i classes socials, moltes de les quals van accedir per primera vegada a un llibre, a una classe o a un espai d’expressió intel·lectual.
La Guerra Civil va truncar aquest impuls. L’edifici original va patir danys severs i la institució va ser clausurada temporalment. A partir dels anys 40, es va intentar recuperar parcialment la biblioteca, encara que ja sense l’enfocament emancipador original. No va ser fins a les darreres dècades del segle XX que es va tornar a reconèixer públicament el seu valor com a referent cultural i feminista.
Avui, més d’un segle després de la seva fundació, el Centre Cultural de Dones Francesca Bonnemaison o La Bonne, successor de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, segueix en peu, ubicat al mateix edifici, gestionat per la Diputació de Barcelona. Ha esdevingut un centre especialitzat en gènere, feminisme i història de les dones. Organitza exposicions, debats, clubs de lectura, seminaris i activitats comunitàries i continua honrant l’esperit original de la seva fundadora: fer de la cultura una eina de llibertat per a totes.
Amb un pressupost de 122 milions i un calendari ja definit, el MNAC afronta una…
Hi ha moments en què les ciutats ens parlen amb una claredat inesperada. A mi…
Il Milione convida a un viatge sense mapes, on el gust guia i la memòria…
L’emblemàtic rooftop del buc insígnia de Derby Hotels Collection s’omple de sabor combinant tradició i…
L’empresa biotecnològica prepara una ronda de fins a 40 milions d’euros per construir una planta…
Daniel Anglès és actor, cantant, director teatral i artístic, l’ànima que hi ha darrera de…