La Fundació Miró celebra mig segle reivindicant-se com a revolucionària i interdisciplinària

El 10 de juny de 1975, en un espai privilegiat de Montjuïc amb vista a tota Barcelona, obria les seves portes la Fundació Miró. Un centre d’art totalment revolucionari, no només pel seu interior, amb més de 104.000 d’un dels artistes catalans més reconeguts i internacionals, sinó també pel seu exterior, un edifici projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, un dels promotors del racionalisme i l’arquitectura d’avantguarda a Catalunya. Revolucionari, a més, pel context en què s’inaugurava, pocs mesos abans de la mort de Franco. Després de mig segle de trajectòria, el museu celebra el seu 50è aniversari reivindicant aquest caràcter innovador i transversal del propi Miró però també de la seva fundació.

“La història de la Fundació és una història compartida amb la democràcia, així com una història compartida amb la introducció i del coneixement de l’art contemporani a Catalunya”, ha emfatitzat el director del centre d’art Marko Daniel, que ha recordat que enguany no només se celebren 50 anys del museu sinó també de la mort de Franco. Les activitats d’aquest aniversari arrencaran amb la inauguració de la mostra La poesia tot just ha començat. 50 anys de la Miró dimecres 11 de juny, exposició que reivindica tant la història i passat, com la seva vigència actual i la seva missió de futur. Un recorregut polièdric per la seva història, que es podrà visitar fins al 29 de març de 2026, que inclou jocs tipogràfics i recursos visuals per a reflectir el caràcter “festiu i transgressor” de l’artista i la institució.

L’acte central d’aquesta commemoració arribarà el diumenge 15 de juny, amb una jornada festiva, gratuïta i popular. Seguint la idea de recrear els orígens revolucionaris del museu, la jornada buscarà imitar l’ambient que es va viure en la jornada inaugural de fa 50 anys quan l’artista va decidir que, en comptes d’una jornada institucional —evitant, així, haver de convidar les autoritats franquistes—, celebraria una obertura de caràcter popular.

Aquest caràcter popular es recrearà mig segle després, amb castellers, tallers familiars a càrrec de les il·lustradores Pilarín Bayés i Marta Altés, contacontes, projeccions, perfomances, i el concert del guitarrista Yerai Cortés, en col·laboració amb el festival Sónar a la terrassa del museu. A més, coincidint amb el solstici d’estiu, la jornada començarà ben d’hora, a les sis del matí, per a recrear l’edifici tal com el va concebre el seu artífex, l’arquitecte Josep Lluís Sert, aprofitant la llum natural a través de lluernes i grans finestrals, i sense l’ús de bombetes o llum artificial.

Tot i que per motius de conservació de les obres d’art normalment aquestes finestres i cortines estan tancades, la fundació vol retornar, encara que sigui per quatre hores, al seu estat originari, descorrent cortines i obrint lluernes per observar l’edifici i les obres de Miró en el seu estat òptim, com a mínim arquitectònicament parlant. Així, de sis a deu del matí, s’oferirà una visita guiada per arquitectes d’El Globus Vermell, que faran un recorregut per les característiques úniques d’aquest espai, tot i que també hi haurà opció de fer la visita de forma lliure.

Un altre dels punts àlgids de la celebració arribarà a la tardor, quan s’inaugurarà la mostra Miró i els Estats Units, que es podrà veure del 10 d’octubre al 22 de febrer de 2026. Una exposició que repassarà la relació del pintor català amb artistes estatunidencs, així com les seves influències mútues, a partir de 160 obres de quaranta artistes reconeguts de la pintura abstracta nord-americà, com Jackson Pollock o Mark Rothko. L’exposició també servirà per a reconèixer el paper de dones pintores com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner o Alice Trumbull. Després d’emplenar les parets del museu català, la mostra viatjarà a The Phillips Collection, a Washington, on es podrà visitar fins al juliol.

En el marc del 50è aniversari, i seguint el projecte arquitectònic de Sert, el museu també reobrirà un espai fins ara innacessible, el Jardí dels Xiprers. Així mateix, també reinventarà la col·lecció permanent, amb una nova ordenació que persegueix el propòsit que els visitants puguin apropar-se a l’obra de l’artista a partir dels seus processos creatius. “Aquesta nova presentació, que tindrà molt en compte els espais dissenyats per Josep Lluís Sert, combinarà l’obra acabada amb materials de treball cedits per Miró”, ha destacat el seu director.