Gaudí busca reconquerir el visitant local

Existeixen espais a Barcelona que semblen haver quedat relegats exclusivament per turistes. Espais emblemàtics de la ciutat com el mercat de La Boqueria, la Sagrada Família o la Rambla. Tanmateix, precisament aquests espais treballen, des de fa anys, per a millorar la seva relació amb l’entorn i els veïns, i aconseguir, així, canviar aquesta percepció. Amb l’objectiu de, tal com s’acomiada l’audioguia de la Casa Batlló —que confirma als seus visitants que aquest edifici serà “des d’ara i per sempre la seva casa”— els barcelonins es facin seus aquests llocs.

De fet, en només 20 anys —des que l’any 2002 l’edifici s’obrís per primera vegada al públic general— aquest espai ha anat millorant i renovant la seva experiència per a acostar-se no només a un públic cada vegada més internacional, sinó també buscant seduir els locals. Volent, així, presentar-se com un lloc on acudir no només per a admirar la seva façana en dates assenyalades com Sant Jordi, sinó que els barcelonins s’atreveixin també a descobrir el seu bell, i funcional, interior, que ha arribat a considerar-se com la Capella Sixtina del modernisme.

L’edifici de passeig de Gràcia, construït originalment per Emili Sala i Cortés l’any 1877, va ser adquirit en 1903 per Josep Batlló i Casanovas, home de negocis i propietari de diverses indústries tèxtils. Va ser llavors, i fins a 1906, quan Antoni Gaudí va executar una reforma integral a la casa, renovant-la gairebé per complet, però aconseguint salvar-la de l’enderrocament. Així, l’arquitecte va atorgar a la façana la seva forma actual, amb la textura que eludeix a la pell del drac i coronant-la amb el representatiu llom d’aquest animal multicolor.

La casa va deixar de pertànyer als Batlló en la dècada dels 50 i, posteriorment, va passar per diferents propietaris, des d’empreses fins a particulars, fins que a principis dels 90 va caure en mans de la família Bernat. Enric Bernat, creador de la famosa marca de piruletes Jupa Chups, va adquirir l’edifici en 1993. Ha estat en mans d’aquesta família, actualment sota la direcció de Gary Gautier, quan la casa s’ha anat obrint progressivament a la ciutat de Barcelona. L’any 2002, coincidint amb la celebració de l’Any Internacional de Gaudí, l’edifici va rebre per primera vegada visites externes. La idea, tanmateix, era que aquestes visites “fossin excepcionals i per un temps limitat”, aclareix Ana Maria Acosta, responsable de les visites culturals de l’edifici. Tanmateix, la resposta ciutadana i l’interès dels veïns va ser tan gran que les visites van arribar per a quedar-se.

Des de llavors, l’edifici ha anat renovant i ampliant l’experiència que ofereix a turistes i locals, incorporant cada vegada més tecnologia, i consolidant-se com un dels edificis més visitats de tota la capital catalana. L’any 2023, per exemple, la Casa Batlló va rebre 1,5 milions de visitants, un 57% més que l’any anterior. Amb el preu de les entrades des dels 35€ i fins als 45€, va assolir una facturació rècord de 50 milions d’euros.

Tanmateix aquest increment anual del nombre de turistes no és casual, sinó que respon a una estratègia i a una aposta de la família Bernat per ampliar l’experiència museística. De fet, des de 2017, els seus propietaris han invertit 30 milions d’euros tant a reformar i conservar el patrimoni de l’edifici, com a millorar-ne el seu recorregut. Com l’edifici no ha tancat mai —excepte durant la pandèmia— per a les obres, el visitant s’ha convertit en espectador i testimoni de les reformes patrimonials que ha viscut la casa, aconseguint, en aquests últims anys, fites com la recuperació del revestiment i la pell original de les parets de la casa, revelar el pa d’or d’alguns dels seus elements i, recentment, la recuperació dels foscos i sorprenents colors originals de la façana posterior.

Amb aquesta inversió milionària, també s’ha renovat totalment l’experiència per al visitant, amb un nou recorregut, disponible des de 2021, al qual s’han afegit 2.000 metres quadrats, a més d’experiències immersives que busquen despertar les emocions als visitants perquè, a través d’elles, recordin per sempre aquesta joia modernista.

Amb aquest nou recorregut, la visita s’inicia a la planta baixa, on el visitant s’endinsa en la primera sala immersiva que ofereix una experiència, com a mínim, curiosa. Una passarel·la mòbil desplaça el visitant per una cúpula de més mil pantalles que reprodueixen imatges i sons que intenten endinsar l’espectador al món interior i als somnis de Gaudí, que es troba adormit enmig d’aquesta sala. El visitant, potser confós per aquesta infinitat d’imatges, sí que aconsegueix captar l’ebullició creativa i constant de la ment de l’arquitecte, fins i tot havent-se quedat adormit envoltat de plànols i esbossos.

Però el desplegament tecnològic no acaba aquí: una audioguia i una tablet que incorpora realitat augmentada ens acompanyaran durant tot el recorregut. L’objectiu és que la realitat augmentada serveixi per a comprendre allò que l’ull humà, a simple vista, no pot captar. Així, en aquests dispositius, i al llarg de la visita, ens apareixen tortugues i altres animals marins com cavallets de mar o peixos, animals que serveixen d’inspiració a Gaudí, per exemple, a les claraboies, que reprodueixen la closca de les tortugues, i a través de les quals també descobrim l’obsessió de l’arquitecte perquè penetri la llum natural a la casa.

Gràcies a l’audioguia el visitant també entén com l’arquitecte no només es va preocupar per aquestes referències naturals, que també es donen en la façana —en la qual apareix des d’un ratpenat fins a columnes d’os—, sinó també la seva obsessió perquè la casa fos funcional: cuidant detalls com la llum o la ventilació. El recorregut finalitza, de nou, en una sala immersiva, un cub LED que transforma, mitjançant intel·ligència artificial, motius que van inspirar Gaudí, documents i fins i tot plànols, en imatges que passen a gran velocitat. De nou, com a l’inici de la visita, una explosió de llums i música fan que el visitant torni a comprendre la ment inquieta de l’arquitecte, sempre inspirat pel seu voltant i la naturalesa.

Tanmateix, i segons els seus responsables, aquestes tecnologies no tenen l’objectiu de banalitzar o camuflar el patrimoni històric de la Casa Batlló, sinó “democratitzar i fer-ho accessible a tots els públics”, subratlla Amilcar Vargas, responsable de Patrimoni Mundial a la Casa Batlló. “La Casa Batlló conté una quantitat de detalls estètics, tècnics i funcionals que solament podem fer que siguin fàcilment comprensibles a través d’aquestes tecnologies i efectes”, afegeix Vargas.

Però no tot a la casa és digital, sinó que el visitant també pot endinsar-se a les habitacions privades dels Batlló, on s’han reproduït, amb mobles de l’època, i fins i tot amb fotografies de la família, com eren aquestes habitacions fa més d’un segle. El terrat, amb inigualables vistes a passeig de Gràcia i altres racons de la ciutat, també deixa sense paraules al visitant sense necessitat de realitat augmentada ni grandiloqüents sons.

Des de la posada en marxa d’aquest nou recorregut i experiències immersives, l’edifici ha rebut un total de cinc milions de visitants, amb només un 8% de visitants locals. Una xifra que des de la Casa Batlló busquen incrementar. “No hem d’oblidar que som a Barcelona i que ens devem a aquesta ciutat”, remarca Acosta. Per aquest motiu, d’una banda, busquen relacionar-se de manera proactiva amb el seu entorn directe, treballant per millorar la neteja, seguretat i mobilitat dels seus carrers, i incorporant a la seva botiga de souvenirs productes artesans i de quilòmetre zero, produïts a Catalunya.

I, d’altra banda, també desitgen oferir experiències úniques i pensades específicament per a interactuar amb el públic local. A través de celebracions especials com la Diada de Sant Jordi, una llegenda crucial per a la casa —i és que el mateix Gaudí la va representar en la seva façana—, i que des de 2016 celebren decorant la façana amb roses per a l’ocasió. Des de llavors, no hi ha barceloní que, fins i tot renegant de les multituds, no vulgui lluir una foto d’aquesta façana bellament engalanada. També s’ha convertit en tota una tradició el videomapping sobre la façana en col·laboració amb la gran fira audiovisual, l’Integrated Systems of Europe (ISE), que se celebra anualment en la capital catalana. Enguany, de fet, la projecció Structures of Being de Sofia Crespo, que reproduïa, a través de tecnologia, l’univers creatiu de Gaudí, va aconseguir atreure a un total de 95.000 assistents.

Però la Casa Batlló vol anar un pas més enllà i aconseguir que els barcelonins no només interactuin o admirin la seva emblemàtica façana, sinó que també s’atreveixin a descobrir l’univers que les seves quatre parets amgaga. Per aquest motiu, organitzen visites temàtiques i pensades principalment per al públic local, com Una nit d’Hivern o les Nits Màgiques, que finalitzen amb un concert en el terrat de l’edifici, a més d’oferir entrades a meitat de preu per a residents.

Aquest repte d’incrementar el percentatge de públic local el duu a terme un equip, amb Gary Gautier al capdavant, integrat per uns cinquanta empleats, que inclou des de desenvolupadors de software per a millorar les tecnologies usades en les visites, a experts en patrimoni o restauradors especialitzats en ceràmiques vidriades. “Aquest equip respon al llegat de Gaudí i a la seva forma tan multidisciplinària de treballar”, emfatitza Vargas.

A aquest equip se li ha de sumar un centenar de persones més que atenen en sala i ens acompanyen durant la visita. Aquest centenar de persones provenen de l’associació Specialisterne, que treballa per la integració en entorns de treball de persones amb neurodivergència. L’any 2021, la Casa Batlló es va convertir en la primera entitat cultural que va apostar completament per la neurodiversitat, incorporant, en aquell moment, una desena de persones neurodivergentes. Treballadors amb autisme, TDAH o dislèxia que ja han sumen més de cent persones, entre els repartits per les diferents sales i la botiga de souvenirs.

El propòsit de tot aquest gran i multidisciplinari equip és que “el contingut aconsegueixi ser entretingut, agradable, però també emocional, perquè només a través d’aquestes emocions el visitant aconseguirà connectar i recordar per sempre allò que ha viscut dins de la casa”, resumeix Acosta. I aquest és l’objectiu que remarca també l’audioguia al final del recorregut: que la Casa Batlló descansi per sempre en la nostra memòria. “M’agradaria que em recordessis amb afecte, com una bella (i vella) amiga”, proclama la veu que ens ha acompanyat durant tota la visita, amb l’objectiu que, cada vegada més, els barcelonins es contagiïn de la seva màgia i creixi el percentatge de públic local que pugui considerar aquesta joia modernista com una bella amiga.