El gihadisme odia la ciutat

Ningú hauria d’anar a un concert amb por. Ni a una discoteca gai. Ni a un centre comercial. Ni pujar a un tren. Ni a passejar-se per la Rambla. Ningú de nosaltres hauria de perdre ni una dècima de segon de la seva vida a pensar que fent-ho, corre el risc de ser víctima d’un atemptat terrorista.

Ningú hauria de morir per haver sortit a ballar o prendre un gelat pel centre d’una gran ciutat.

De fet, generalment no hi pensem gens en tot plegat. No recordem que el gihadisme odia la ciutat i tot el que representa. Però un dia ens despertem amb les imatges de l’atac salvatge perpetrat contra la sala de concerts moscovita Crocus City Hall i, de cop, prenem consciència que ens podria tocar a nosaltres.

No és el primer cop que l’Estat Islàmic ataca una gran sala de concerts.  El novembre de 2015, a París, els terroristes de l’ISIS ja van atemptar contra el teatre Bataclan. El juny del 2016, als Estats Units, un llop solitari va provocar una massacre a la discoteca gai Pulse d’Orlando. I, el maig del 2017, un atemptat suïcida també va provocar un bany de sang al Manchester Arena d’Anglaterra, durant un concert d’Ariana Grande.

Tres mesos després d’aquesta darrera acció, el 17 d’agost d’aquell convuls 2017, el terrorisme va colpejar el centre de Barcelona. Des d’aleshores, passegem entre pilones, cubs de formigó i grans jardineres que teòricament ens protegeixen de nous atropellaments massius. Si haguessin pogut, els terroristes del 17-A també haurien atemptat contra la Sagrada Família, per això, des d’aleshores, els seus voltants estan tallats al trànsit i, per entrar al temple, cal passar per una sèrie d’escàners i detectors de metalls.

Ara, els Mossos d’Esquadra, després de l’atac de Moscou i en plena Setmana Santa, també han reforçat el patrullatge preventiu i la vigilància activa a la rodalia de la Sagrada Família, la Catedral de Barcelona i l’església de Santa Maria del Mar precisament per l’elevat risc gihadista.

Des de l’atemptat a la Rambla, passegem entre pilones, cubs de formigó i grans jardineres que teòricament ens protegeixen de nous atropellaments massius

Ens podem permetre no pensar en l’amenaça terrorista perquè ells, els responsables de la seguretat interior, sí que ho fan. D’això hem de ser-ne conscients. L’any passat, al conjunt de l’Estat, es van detenir 78 persones per gihadisme. És tracta de la xifra més alta des del 2005, l’any després del 20-M. França, a quatre mesos de celebrar uns Jocs Olímpics a la capital francesa, ha desplegat quatre-mil soldats als punts més sensibles de la república. Però el cert és que la major part dels països europeus mantenen des de fa anys un elevat nivell d’alerta antiterrorista.

Un dels objectius del gihadisme i, de fet, de qualsevol organització terrorista és condicionar el comportament de la societat civil. Porten el terror al cor de grans ciutats com la nostra per combatre els valors que fan que la urbs sigui molt més que una acumulació de persones, carrers, edificis i capitals: la llibertat, la diversitat, la cultura, la vitalitat. Perquè és evident que els atemptats contra espais urbans tan icònics com la Rambla barcelonina, més enllà del cost en vides, tenen una important dimensió simbòlica. Són un atemptat contra l’ètica urbana.

El dia que deixem de sortir a ballar, d’omplir els grans equipaments culturals de la ciutat o despengem la bandera de l’Arc de Sant Martí del nostre balcó, ells hauran guanyat.