Habitatge i metro fins a Mataró: la Barcelona del futur de Collboni

“En la primera conversa que vaig tenir amb Salvador Illa, vaig dir que a curt termini la ciutat necessitava seguretat; a mig, habitatge, i a llarg, més metro”. Ho ha explicat l’alcalde, Jaume Collboni, en el diàleg de Rethink BCN i la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials  (SBEES) de Foment del Treball. Per arrencar, el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha posat el focus en la col·laboració público-privada i en la necessitat que hi hagi més grues per aixecar habitatge a la ciutat, i més diàleg en la presa de decisions com la de la taxa turística.

De la dimensió global a l’escala més humana i local, l’alcalde ha desgranat la seva visió per a la Barcelona del 2035, que passa per l’escala metropolitana, amb habitatge assequible, mobilitat sostenible i oportunitats. Resumim en sis apunts les claus de Collboni per a la ciutat del futur.

El dret a quedar-se

L’alcalde ha insistit en el que descriu com el dret a quedar-se a viure a Barcelona. I això requereix dos elements, segons ell: habitatge accessible, i oportunitats. Alhora, aquestes oportunitats han de traduir-se en una prosperitat econòmica que ha de dirigir-se també a reduir les desigualtats, i “evitar que hi hagi dues velocitats a la ciutat”, segons l’alcalde. “La ciutat és la gent”, ha resumit en el diàleg, conduït per la periodista Glòria Marin.

Transformació de la ciutat

La Sagrera, la reforma de Montjuïc, grues per habitatges nous a La Marina o la Zona Franca, el nou Clínic… La ciutat està en un moment de transformació que Collboni considera equiparable al que Barcelona va viure per als Jocs Olímpics. A més, en aquesta transformació també emergeixen nous projectes culturals, com el Thyssen, i ampliacions com les del MNAC i la del Macba: “Estem generant nous públics”.

Aquesta transformació avança alhora que es gestiona la Barcelona més quotidiana, segons l’alcalde. “No concebo una ciutat que no s’encarregui de l’escala humana i alhora no sigui capaç d’imaginar-se un projecte de futur”. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, també ho ha remarcat en presentar el diàleg: “Barcelona està en un punt d’inflexió”. En aquest punt, “el futur no depèn només dels reptes, sinó de la capacitat d’abordar-los”, ha puntualitzat.

L’habitatge i la tasca pendent del 30%

L’habitatge continua sent un dels principals reptes per a la ciutat i, segons Collboni, es pot afrontar de dues maneres: deixant-lo a la mercè de la llei del mercat, o intervenint. “No em resigno a que en el centre de la ciutat o a l’Eixample no hi puguin viure famílies, i per això hem d’intervenir”. El topall dels preus de lloguer va en aquesta direcció, mentre que segueix pendent la reforma de la reserva del 30% d’habitatge protegit en les noves promocions. “És un obstacle que reconec que no hem estat capaços de solucionar”, per falta de la majoria suficient a l’Ajuntament (“de moment”).

De fet, la reforma d’aquest 30% ha estat una de les demandes més clares que li ha llançat el president de Foment del Treball i de la SBEES: serà un “punt negatiu” del mandat si no s’aconsegueix acordar una reforma que faciliti la promoció privada, ha destacat Sánchez Llibre.

La Barcelona en clau metropolitana

Per a Collboni, Barcelona ha d’entendre’s en la seva dimensió metropolitana de cinc milions d’habitants, amb reptes i oportunitats compartides que han d’afrontar-se conjuntament. Per això, el també president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha recordat que s’està treballant en el nou pla metropolità, per repensar la metròpolis de mitjans del segle XXI.

La vicepresidenta de Foment, Mar Alarcón, ha incidit precisament en aquesta direcció en la cloenda del diàleg, a través d’àmbits com l’habitatge: “No és un repte global, sinó un repte estructural profundament metropolità, i també europeu”. I ha anat més enllà: “No només cal abordar la nova escala de governança, sinó també la col·laboració públic-privada”.

El metro, fins a Mataró i Castelldefels

Per avançar cap a aquesta metròpolis connectada, és clau la mobilitat. “El transport públic té molt bona valoració a la ciutat; el problema és l’àrea metropolitana”. Cada dia entren i surten de la ciutat 400.000 vehicles, i han de potenciar-se les alternatives en transport públic eficient, ràpid i econòmic. “El metro hauria d’arribar a Mataró, i a Castelldefels. És la manera de lligar una àrea metropolitana de veritat”, ha proclamat. I s’ha mostrat convençut que, algun dia, arribarà: “No sé si ho veurem, però arribarà”.

La regla dels tres terços en turisme

En aquesta Barcelona del futur que dibuixa l’alcalde, el turisme també juga un paper clau, en una economia que ha de ser diversa i en la qual sectors com el de les indústries creatives i la cultura han d’anar guanyant força. No obstant això, no tot val en aquest turisme: “El turisme massificat no ens convé i no el volem, i tampoc el vol el propi turisme”. Així, la ciutat ha de moure’s cap a la regla dels tres terços: un terç de turisme familiar, un terç de turisme cultural, i un terç de turisme de negocis, segons Collboni.

Amb tot això, cap a on va la Barcelona del futur? “Cap a una ciutat més habitable, amb més espais verds, amb una mobilitat més sostenible, una ciutat que garanteixi que qui vulgui es pugui quedar”. I també, sense oblidar “una ciutat de gaudi des del punt de vista de l’esport i de la cultura”.