De com l’Aquàrium va néixer d’un partit de rugbi a Austràlia

L’Aquàrium de Barcelona es prepara per celebrar el seu 30 aniversari, i qualsevol efemèride se celebra millor si es coneixen els orígens. La de l’Aquàrium és una història sorprenentment no explicada, només coneguda per aquells que van viure la seva posada en marxa i per qui ha sentit les seves històries i anècdotes. Patrici Bultó és un d’ells. El fins ara conservador i director tècnic de l’Aquàrium va estar implicat des del minut zero en el projecte, i ara es capbussa en els seus orígens per recuperar-los.

Bultó, que s’acaba de jubilar després de 30 anys en el centre, col·lecciona anècdotes de la seva història, començant, com ha de ser, per l’inici. I aquest inici és, com a mínim, inesperat. “Un equip de rugbi amateur de Barcelona va anar a jugar un torneig a Sydney, i en aquest equip estava Anicet Ciscar”. Llavors amb més de 80 anys, encara jugava al rugbi, després d’una trajectòria en la qual havia destacat com a jugador en diversos esports i també com a dirigent de clubs i entitats esportives.

Ciscar, que va morir el 2002, no només havia destacat en l’àmbit esportiu, sinó també empresarial: el 1965 va fundar la cadena hotelera Hesperia. Amb aquest prisma i arribant a Austràlia des de la Barcelona preolímpica, Ciscar va quedar impressionat en una visita al recentment inaugurat aquari de Sydney, que havia obert les seves portes el 1988. “En veure’l, Ciscar es va dir: Barcelona, obrint-se al mar i amb la transformació de cara als Jocs Olímpics, ha de tenir un aquarium”.

De tornada a la capital catalana després del torneig, Ciscar va començar a moure fitxes per materialitzar el que va sorgir com una idea en la llunyana Sydney. “Es va inspirar en l’aquari australià i fins i tot es va assessorar amb personal del centre, i es va començar a dibuixar la idea”, explica Bultó, que casualment tenia un oncle que jugava en el mateix equip de rugbi que Ciscar.

Després de picar diverses portes i de moltes gestions, i gràcies a la influència de Ciscar, tot es va alinear per tirar endavant el projecte. Amb una inversió inicial d’uns 3.500 milions de pessetes, l’Aquàrium va ser impulsat per l’empresa Mundo Submarino, integrada pel Port a través de l’Autoritat Portuària de Barcelona; per la societat de Caixa Catalunya Invercartera, i per la societat MZOV i Cubiertas i l’empresa Entrecanales i Tavora —que poc després es van fusionar per crear Acciona—. Com a soci tecnològic, el projecte va comptar amb Underwater International, des de Singapur.

“L’Aquàrium es va començar a construir amb la voluntat que estigués llest per a les Olimpíades del 92, però no va arribar a temps, i es va inaugurar en el 95”, recorda Bultó, que es va incorporar com a adjunt de Biologia i es va encarregar de la part tècnica, que incloïa la captació i filtració d’aigua. Té una altra anècdota en aquest àmbit: per fer arribar aigua de la mar fins a l’Aquàrium, van perforar un pou  en el fons marí de Barcelona, seguint el model utilitzat en algunes piscifactories. De sobte, alguns peixos van emmalaltir. Després d’investigar-ho, van descobrir que una altra empresa havia perforat un pou a pocs metres del de l’Aquàrium, i que ho havia fet més a més profunditat, fins a una capa d’aigües amb més metalls pesants i contaminants. “Llavors vam anar a fer els pous de captació on el tenim ara, davant del Club Natació Barcelona, a la Barceloneta”, des d’on es condueix l’aigua fins a les instal·lacions de l’Aquàrium des de fa dècades, recorrent uns tres quilòmetres.

Els inicis no només van requerir portar aigua fins a l’Aquàrium; calien peixos, i també l’animal que s’ha convertit en el seu emblema: els taurons. “Ningú tenia ni idea de com portar un tauró fins a Barcelona”; ningú els havia vist a la ciutat. El know-how va venir de Waterworld i de qui va ser el primer conservador del centre, l’australià Mark Smith: “El primer que em va ensenyar a conèxier els taurons va ser ell”, recorda Bultó, ara reconegut expert en la matèria.

Finalment, l’Aquàrium va obrir amb dos taurons: la Isabel i el Marc. “Marc, precisament per Mark Smith, i Isabel, per la secretària de direcció”. La història de tots dos taurons va quedar recollida en dos contes creats per qui va ser el primer director del centre, Alfons Aran, al capdavant de l’Aquàrium quan va obrir les seves portes el 8 de setembre de 1995. “Llavors, des del túnel, només es veien a l’Oceanari els dos taurons i a orades que havíem portat des del Delta de l’Ebre”, explica Bultó.

Poc a poc, van anar arribant més espècies i animals, fins arribar als més d’11.000 organismes de 600 espècies diferents que ara habiten a l’Aquàrium i que han vist renovades les seves instal·lacions, amb una inversió de 15 milions d’euros per part d’Aspro Parks, grup al qual pertany ara l’espai.

“Tenim taurons que tenen més de 40 anys, cosa que ha modificat la longevitat d’aquesta mena de taurons, perquè en llibertat no s’ha trobat cap amb més de 16 anys”. Això, en el cas de les espècies dels taurons de l’Aquàrium: unes altres poden viure molts més anys, fins i tot segles: “En el món, hi ha taurons que tenen més de 400 anys”.

L’Aquàrium va continuar creixent fins que va ser adquirit el 2001 per Aspro Parks, un dels principals operadors a Europa de parcs i centres d’oci, amb 68 parcs i centres situats en una desena de països. Després de la primera direcció d’Alfons Aran, van dirigir el centre Jordi Sabater i Jordi Inglés, abans de l’arribada fa deu anys de la directora actual, Maria José Peretó.

Com explica ella mateixa, l’Aquàrium commemorarà els seus 30 anys de trajectòria amb esdeveniments del 5 al 7 de setembre, amb un pastís de Christian Escribà i amb activitats durant el cap de setmana previ al dia en què es va inaugurar el centre, el 8 de setembre, arran de la visió que va tenir un empresari i jugador de rugbi a les antípodes de Barcelona.