I si el bicitaxi fos sinònim de progrés?

A Barcelona, des de principi d’any, els bicitaxis –vehicles destinats al transport de passatgers, accionats amb tracció humana i amb una capacitat de dos passatgers i el conductor– ja acumulen gairebé 2.000 denúncies. La majoria, perquè els aparquen allà on els rota i perquè circulen com si la ciutat fos xauxa, és a dir, fora dels itineraris que tenen autoritzats. Només aquest dissabte passat, la Guàrdia Urbana va interposar 85 denúncies contra aquests Vehicles de Mobilitat Personal o VMP –categoria que comparteixen amb els patinets elèctrics–, en el marc d’un dispositiu de control desplegat al front marítim.

Des del juny, coincidint amb l’arribada del bon temps i dels turistes, l’ajuntament ha intensificat el control dels bicitaxis, un tipus de vehicle cada cop més abundant a les zones més turístiques de la ciutat: Ciutat Vella, Barceloneta, Sagrada Família… Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde, va anunciar a l’inici de la temporada turística que Barcelona prioritzaria l’eliminació dels bicitaxis il·legals i que velaria perquè circulin adequadament pels carrers de la ciutat. En la mateixa compareixença, Albert Batlle, tinent d’alcalde de Prevenció, va anar una mica més enllà en afirmar de manera rotunda: “No ens agraden els bicitaxis”.

Segons va recollir la premsa, Batlle va afegir que els bicitaxis “no encaixen ni en el model de ciutat ni en el model turístic que volem”. Sobre les paraules de Collboni, res a dir. Em pregunto, però, si quan Batlle declarava sense matisos la guerra als bicitaxis ho feia en nom del consistori o només en el seu. Bàsicament, perquè pot semblar que aquesta postura frontalment anti-bicitaxis es contradiu amb l’aposta decidida que fa l’equip d’Ada Colau a favor de la bicicleta: potenciació del bicing, creació de carrils bici a tort i a dret…

Em pregunto si quan Batlle declarava sense matisos la guerra als bicitaxis ho feia en nom del consistori o només en el seu. Bàsicament, perquè pot semblar que aquesta postura frontalment anti-bicitaxis es contradiu amb l’aposta decidida que fa l’equip d’Ada Colau a favor de la bicicleta

Pot ser que quan Batlle diu que els bicitaxis aquí no encaixen tingui al cap els caòtics carrers de grans urbs asiàtiques com Bombai o Bangkok on simpàtics rickshaws bastant kitsch –allà dels bicitaxis n’hi diuen així– o tuk-tuks, la seva versió motoritzada, porten milers de persones amunt i avall a qualsevol hora del dia i de la nit, en mig d’un tràfic infernal.

Per tant, puc entendre que a priori Batlle i com ell molts barcelonins de bé arrufi les celles davant la proliferació dels bicitaxis a Barcelona. Convindria, però, no perdre de vista que ciutats avançades com Berlín, Viena, Amsterdam o Nova York estan apostant justament per aquest sistema de transport alternatiu i ecològic, i que pels seus carrers és cada cop més habitual veure uns bicitaxis adaptats als nous temps amb dissenys futuristes i equipats amb motors elèctrics.

Convindria no perdre de vista avançades que ciutats com Berlín, Viena, Amsterdam o Nova York estan apostant justament per aquest sistema de transport alternatiu i ecològic, i que pels seus carrers és cada cop més habitual veure uns bicitaxis adaptats als nous temps amb dissenys futuristes i equipats amb motors elèctrics

Què vull dir amb tot això? Doncs que potser el bicitaxi no té per què ser un fenomen a erradicar dels nostres carrers ni tampoc que forçosament hagi d’anar associat a la picaresca, el descontrol i la precarietat… En una paraula, no té per què ser cutre. Ben al contrari, aquests vehicles lleugers podrien ser una bona alternativa no només al bus turístic sinó també al taxi i a la petita furgoneta de repartiment. I si el bicitaxi, ben gestionat, fos sinònim de progrés?