L’era de la IA, o com fitxar Einstein per a l’empresa

El coeficient intel·lectual de l’IA era de 90 fa poc més d’un any. Ara, ja se situa entorn del 145. La mitjana habitual està entorn de 100, mentre que genis revolucionaris com Einstein i Newton es calcula que tenien un coeficient d’entre 145 i 190, i l’humà que més ha puntuat en un test d’intel·ligència ronda els 250.

“No existeixen humans amb més coeficient intel·lectual. I si l’escalabilitat de la IA segueix com ara, no hi ha límit, i tindrà una capacitat més gran en qualsevol camp”, resumeix Aleix Valls, CEO i fundador de Liquid Lab, davant un absort auditori del Cosmocaixa, replet de representants d’empreses catalanes vinculades, sobretot, a la indústria, en la primera edició del ConnectAI Industry Congress.

És una certesa que genera vertigen, però, sobretot, genera oportunitat. La IA permet “posar capacitat intel·lectual” a qualsevol empresa i qualsevol projecte, a un nivell de geni. Davant aquesta evidència, i des de l’àmbit empresarial, la pregunta és molt clara, segons Valls: “Què he de fer si puc endollar la meva empresa a una capacitat intel·lectual infinita i molt poderosa?” —i, a més, a un cost molt baix—. De fet, des de l’àmbit de la indústria, Valls va un pas més enllà: “Ara tenim la capacitat de posar, per pocs cèntims, cervell a la màquina. La tecnologia ja existeix, falta el cervell, i ara el tindrem”.

I aquest cervell s’anirà fent més potent i més sofisticat. No només ho diu la lògica davant la progressió de la seva capacitat, sinó també la llei de l’escalabilitat, que es resumeix en un principi clar: Com més gran, menys errors; “el que fem més gran, es fa més llest”.

Aquest és el punt de partida de la carrera vertiginosa que han emprès grans tecnològiques —sobretot ChatGPT, Gemini i Gork—, amb una meta clara: arribar a tenir el model intel·lectualment més capaç. “Anem ràpid, fem-ho gran, perquè hi ha un premi: arribar a ser el primer a tenir una tecnologia que sigui capaç de qualsevol cosa”.

“Quan s’arribi a aquesta tecnologia, no caldrà fer cap altra, perquè el que haurem fet és inventar l’inventor. I no caldrà inventar res més”, sintetitza Valls. El cost, no obstant això, no és menor: entrenar a models com aquests costa entre 100 i 150 milions. Tota aquesta inversió —que se suma a la dels data centers i a l’energia necessaris per a la IA— es tradueix en valuoses eines per a les empreses, que poden veure multiplicades les seves oportunitats mitjançant la IA.

Aquestes oportunitats es concreten en aplicacions pràctiques vinculades a infinitud d’àmbits, com els de l’aigua, l’energia, l’embalatge i la indústria digital, que s’han abordat durant un congrés que ha reunit a més de 400 directius, responsables d’innovació, experts tecnològics i representants institucionals.

La primera edició del congrés ha posat l’accent en les oportunitats i també en barreres encara existents, com la regulació, la inversió i la integració amb sistemes industrials existents, en un esdeveniment coorganitzat pel Clúster Digital de Catalunya, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), el Catalan Water Partenariat (CWP) i el Clúster Embalatge, en una aliança poc habitual per abordar l’impacte real de la IA en sectors industrials clau.

I aquest impacte pot anar més enllà del que es pugui endevinar ara. “Pot arribar el moment en el qual el model de la IA estigui més avançat que el nostre, que entengui la física, la química i l’univers més que nosaltres”. I això portarà a un punt d’inflexió, en el qual la IA pugui generar un tractament per guarir una malaltia sense que els humans entenguem quin mecanisme ni quins principis físics hi ha darrere. I això, en qualsevol camp. Aquest moment ja té nom: el de la Intel·ligència Artificial General (AGI). De fet, ja té data: alguns la dibuixen per al 2030. Altres, per al 2027.

Aquesta previsió obre moltes portes, i més interrogants. Mentre els debats futuristes i de ciència-ficció es van acostant més a la ciència que a la ficció, la crida a les empreses és clara: sumar-se a la IA no és opcional, és estratègic. Valls ho il·lustra així: “Un gos és feliç quan arriba el seu amo, però no sap on ha estat; viu feliç sense tenir tot el coneixement, sense saber molt del que passa”. Amb la IA, poden canviar rols: “Nosaltres serem com el gos”. *Siguem-ho conscientment i esprement les oportunitats.