‘L’Illa deserta’: ella i ell, qualsevol de nosaltres

L’Illa deserta parla de qualsevol de nosaltres. De com pot canviar la vida si, un dia, en lloc d’anar per un camí es pren una altra drecera. Ella i ell, uns protagonistes sense nom, es queden tancats en un ascensor durant hores i sorgeix aquesta espurna que tan ràpid es detecta, o fàcilment es vol creure que ha succeït, fins i tot febrilment, i les seves històries avancen i retrocedeixen per explicar-nos què podria haver passat si…

Miki Esparbé i Maria Rodríguez es fiquen en la pell de la parella que no va ser i les que sí que ho van ser, fent-se seu l’escenari des d’un principi, deixant anar alguna broma si els espectadors triguen massa a seure. Fins i tot s’animen a recordar-los que apaguin el telèfon i es prenguin un caramel per a la tos abans que ho digui la típica veu en off.

Tots dos es guanyen al públic amb una facilitat sorprenent, sense escarafalls, a base de molta química. El fan riure i plorar en una mateixa escena, sense importar que el protagonista vagi vestit de dinosaure. Aconsegueixen despertar l’ampli ventall d’emocions que ells mateixos estan sentint, passant magistralment, i en qüestió de mil·lèsimes de segons, de xisclar tancats en un ascensor a un record d’infància.

Rodríguez i Esparbé, que no havien treballat junts abans, no necessiten a ningú més per explicar una vida sencera en només una hora i mitja, sense oblidar-se d’incloure els possibles desviaments. Fins i tot es permeten que els espectadors es converteixen en el tercer personatge, representant a aquest amic a qui li confesses les teves confidències. I, si fa falta, durant una estona, se li deixa l’abric que ella s’ha tret a algun oient, trencant aquesta paret freda que moltes vegades separa l’escenari del pati de butaques.

L’obra escrita i dirigida per Marc Artigau neix a partir d’un desengany amorós del mateix autor. “Em vaig enamorar molt i vaig voler fer una comèdia antiromàntica que digués que està molt bé enamorar-se, però no passa res si no succeeix”, sosté Artigau. La va escriure fa quatre anys en només 15 dies i la va anar deixant i recuperant per anar reescrivint-la des de llavors, fins que es van quadrar les agendes, la dels actors i el teatre, i es va poder estrenar aquest juny a La Villarroel.

Aquesta història senzilla, però rodona sobre tot allò que podia haver passat i no va succeir, amb convidats de luxe com Javier Marías i Britney Spears, abaixarà el teló el diumenge 2 de juliol al teatre de l’Esquerra de l’Eixample. Queden poques entrades disponibles, després d’haver-les esgotat la majoria del dies. Però s’anirà de gira i Artigau ja està preparant la següent obra, L’última f*king nit, que es podrà veure al Teatre Lliure la pròxima temporada i, tot i que no ho sembli, parlarà de la mitologia grega des d’una discoteca.