Una illa sencera de l’Eixample es posa al dia per millorar la seva eficiència energètica

Posar d’acord a tots els integrants d’una comunitat de veïns no sembla una tasca massa fàcil. “Has vist Aquí no hay quien viva?”, pregunta Celia Galera, directora general d’Hàbitat Futura, promotor privat que ha aconseguit que uns 700 veïns decideixin reformar completament els seus edificis per reduir el consum energètic i impacte mediambiental. En ple Eixample, l’illa compresa entre Gran Via i els carrers Calàbria, Diputació i Viladomat ha començat amb aquestes obres per posar-se al dia, amb un cost al voltant del mig milió d’euros de mitjana per cada bloc de pisos.

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Més enllà de les reunions de comunitat i la irrupció de la pandèmia, Hàbitat Futura ha hagut d’anar superant tota la paperassa per fer realitat el projecte Illa Eficient. Per exemple, decidint recórrer a la figura de les cooperatives perquè sigui més assequible per a les comunitats sufragar les obres. L’empresa també ha hagut d’anar sumant el suport de les administracions, que ha permès abaratir la despesa que han d’afrontar els propietaris. Participen el Govern central, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

De la mà de Galera, el projecte va arrencar l’any 2015, amb una inversió inicial d’Hàbitat Futura de 500.000 euros. La primera fase de la transformació d’aquesta illa, que inclou vuit edificis, tindrà un cost de 3,8 milions d’euros. La subvenció serà del 50% de la factura, als quals s’afegiran una línia de crèdit d’1,5 milions destinada a cobrir les puntes de tresoreria de les cooperatives. Aquest suport públic ha de servir als particulars a afrontar una inversió no menor, però que d’aquí un temps es traduirà en unes factures més barates.

Els treballs que es faran a la vintena d’edificis i els 390 pisos que integren aquesta illa varien molt segons les necessitats de cadascuna de les comunitats de veïns, que representen des de blocs molt antics fins a uns altres de més moderns. “No són obres faraòniques, però cal anar solucionant problemes i cada edifici necessita actuacions diferents”, remarca Galera.

D’aquesta manera, se centren tant a corregir tot allò que pugui estar malament de l’estructura, des de si hi ha goteres fins a arreglar les bigues, com a aconseguir que siguin energèticament sostenibles. És a dir, aïllar l’edifici, amb noves finestres o falsos sostres, i millorar la instal·lació elèctrica. També s’afegeixen plaques fotovoltaiques per generar l’energia que necessita el bloc i reduir un mínim d’un 30% el consum, convertint a les comunitats de veïns en comunitats energètiques.

El primer edifici que ha començat amb les obres ha estat el de Gran Via 469, una finca centenària, i s’espera que les acabi aquest estiu. En aquest cas, la reforma, amb un pressupost d’un milió d’euros, també ha inclòs instal·lar un ascensor. Joan Anton és un dels tres propietaris d’aquest bloc i va veure en la iniciativa d’Hàbitat Futura una manera d’afrontar una assignatura pendent de la finca amb facilitats i suport, més tenint en compte que el seu bloc requeria una reforma integral. “Hi confiem”, remarca Joan Anton, qui recorda que quan se’ls va acostar el promotor no es parlava tant d’eficiència energètica com ara i encara així van decidir tirar cap endavant.

El de Gran Via 469 és un dels vuit blocs d’aquesta primera fase de transformació de l’illa i es preveu que estiguin tots reformats de cara a l’any 2023. A més del de Gran Via, els treballs també han començat a Calàbria 112, on es requereixen menys actuacions, rebaixant el pressupost fins als 350.000 euros i amb la previsió d’acabar les obres d’aquí a poc temps.

Aquesta no serà l’única Illa Eficient que hi haurà a Barcelona. Hàbitat Futura ja treballa per impulsar la segona. En aquest cas, estarà situada entre Passeig de Sant Joan, Rosselló, Bailèn i Còrcega, amb 18 edificis. El promotor ha decidit centrar el seu àmbit d’actuació a l’Eixample, amb un dels parcs d’habitatges més antics de la ciutat i, a la vegada, dels més contaminants i amb més necessitats de manteniment.