Llum, l’interior com a essència de l’arquitectura, cambres sagrades, porticats d’àgores gregues, les cúpules immarcescibles, les columnates prodigioses són el fil argumental d’una selecció arquitectònica de l’arbitrarietat de la qual adverteix l’autor, però acaba sent infal·lible
1
Temple d’Hathor a Denderah
Com a selecció personal i deixant al marge els habitatges unifamiliars –que mereixen un rànquing a part–, escullo aquest temple d’època ptolemaica, en lloc d’algun de dinasties anteriors de millor factura, perquè gran part del mateix conserva la coberta. La màgica degradació lumínica des del desert encegador fins a les fosques cambres sagrades només travessades per fins feixos de sol que penetra, domesticat, per petites lluernes, només es pot valorar si el conjunt està cobert.
El temple a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
2
Stoà d’Àtal a Atenes
Considerant que l’essència de l’arquitectura es troba al seu interior, trio aquest monument que es va poder reconstruir, amb poquíssim marge d’interpretació, aprofitant la repetitivitat tipològica dels porticats que envoltaven les àgores gregues, a partir dels poquíssims elements arquitectònics conservats. És cert que aquests fragments originals es distingeixen per la seva talla, però això no impedeix que a l’ombra d’aquests pòrtics puguem entendre l’arquitectura original. L’extremat respecte arqueològic atempta contra el gaudi arquitectònic.
El monument a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
3
Panteó en Roma
El millor edifici de la Roma clàssica i probablement de la història de l’arquitectura. Una altra fàbrica destinada a provocar ombres, ja que pel seu ull de bou màgic s’escapa la calor i penetra la pluja, com demostra l’esplèndid embornal de bronze situat al peu. Que la colossal cúpula no tingués clau sinó un gran ull de bou va inspirar Brunelleschi per aixecar la de la catedral de Florència sense bastida.
El panteó a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
4
Santa Maria del Mar en Barcelona
La presència de dos edificis barcelonins en aquesta selecció sembla molt xovinista, però és disculpable per la meva exigència de conèixer personalment totes les obres. Santa Maria del Mar em sembla l’església gòtica més austera i mística del món.
La basílica a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
5
L’Alhambra a Granada
És, juntament amb la Sagrada Família, el monument més visitat d’Espanya: tres milions a l’any. Parafrasejant Abraham Lincoln, podem assegurar que no es pot enganyar tants durant tant de temps. L’Alhambra és la millor arquitectura àrab del món, molt millor que qualsevol de les assentades a l’Àfrica.
L’Alhambra a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
6
Absis de Sant Pere al Vaticà
Michelangelo és geni absolut en totes les arts plàstiques, i en arquitectura també. Exterior de l’absis de Sant Pere –només visible des dels jardins del Vaticà– és la transició genial, d’un cop de ploma, del renaixement al barroc. Proporcions insòlites, pediments corbats i trencats, un àtic desconcertant. El que és nou acostuma a ser dolent però el que és bo és sempre nou.
La basílica a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
7
Columnata de Bernini al Vaticà
Borromini va ser el genial maldestre, Bernini l’hàbil genial. La columnata de la plaça de Sant Pere és d’una brillantor enlluernadora per diversos motius, però, per a un arquitecte, és increïble l’habilitat berniniana per assentar una columnata clàssica en un terreny en pendent sense conflictes aparents. Totes les columnes semblen tenir la mateixa altura i són verticals, els capitells semblen ortogonals, l’arquitrau sembla horitzontal. Com aconsegueix que tot quadri?
La plaça Sant Pere del Vaticà a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
8
Residència de Würzburg
El barroc alemany, un estil arquitectònic bàsic en la història; Balthasar Neumann, el seu millor representant; Würzburg, una residència palatina enlluernadora; la seva Escala Imperial, la més bonica del barroc universal; el seu sostre, la suma obra de Tiepolo i el més gran i millor sostre en fresc de la història.
El palau a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
9
Museu Guggenheim en New York
El de Bilbao no està malament però prefereixo el de Wright. Si no puc seleccionar una mansió d’aquest genial arquitecte trio el museu de Nova York. Estic d’acord que penjar quadres en una paret corba i en pendent no és el més recomanable, però recórrer aquest espai és una experiència arquitectònica inoblidable i, malgrat les dificultats, m’encantaria muntar-hi una exposició.
El museu a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
10
La Sagrada Família
Em fico en camisa d’onze vares, però decideixo incloure aquesta obra de Gaudí entre les deu destacades. Fa més de cinquanta anys vaig ser un dels instigadors d’un manifest, signat per moltes figures de l’arquitectura, radicalment oposat a la continuació de les obres. Em vaig equivocar. Encara que molts detalls els hagués resolt d’una altra manera, la llum i l’espai –protagonistes de l’arquitectura– són absolutament sublims.
El temple a través de les fotos publicades pels seus visitants a l’Instagram.
“Les petites accions i donacions tenen el poder de generar grans transformacions”. Aquest és el…
En un context d'efervescència científica, els investigadors troben en el mecenatge d'empreses i particulars part…
El director executiu de la Fundació La Marató enalteix el teixit associatiu català i la…
Un pont invisible entre l’empresa i la cultura, entre la ciència i la societat, que…
La directora de la Fundació Catalunya Cultura defensa una llei catalana de mecenatge i més…
“Dibuixar em va salvar la infància, l'adolescència i part de la joventut”. Jaime Martín es…