Deu obres immortals que han marcat la història de la novel·la

1

Don Quijote de la Mancha

MIGUEL DE CERVANTES

Edició i notes de Francisco Rico, amb volum complementari d’estudis i il·lustracions. Madrid, Real Academia Española – Barcelona, Espasa – Círculo de Lectores, 2015.

Entre moltes altres coses, el Quixot també es un homenatge a tots els lectors en un temps en què aquest paper en la literatura es desenvolupava d’una manera passiva. Cervantes atorga per primera vegada al lector un lloc preponderant i la modernitat d’aquesta obra rau precisament a avançar-se a les propostes que grans assagistes del segle XX, des de Blanchot i Barthes fins a Hans Robert Hauss, repetirien.

2

L’educació sentimental

GUSTAVE FLAUBERT

Labutxaca. Barcelona, 2013. Traducció de Lluís Maria Todó

Obra mestra de Flaubert que marcarà una fita estilística en la literatura universal, L’educació sentimental, bellíssima i melancòlica novel·la de formació, és sempre una lectura inoblidable. L’escenari –com en el cas de moltes de les grans obres de Balzac o Maupassant– és un àvid París de mitjans del XIX, en plena ebullició –art, política, periodisme, vida social i amorosa–, en el qual una classe, la burgesia, regna en tota la seva esplendor.

3

La mort d’Ivan Ilich

LLEÓ TOLSTOI

Quaderns Crema. Barcelona, 2002. Traducció d’Anna Estopà

Si des d’Anna Karènina fins a Guerra i pau la mort travessa algunes de les més memorables pàgines de Tolstoi, poques vegades la literatura concentra en una sola obra, d’una manera tan descarnada i atroç, l’experiència de la mort imminent a la ment d’un personatge. El magistrat Ivan Ilitx s’hi enfronta en solitari i experimentant per primera vegada el buit mediocre, mesquí i sense sentit que fins aleshores l’ha mantingut amb vida.

4

La consciència de Zeno

ITALO SVEVO

Barcelona, 2011. Traducció de Carme Arenas

Amic de Joyce i descobert per Montale, el triestí Italo Svevo va ser un dels més grans escriptors del segle XX, no sempre reconegut com a tal. La història del ric, indecís, una mica abúlic i hipocondríac Zeno Cosini, habitant del Trieste austrohongarès de finals del XIX, que emprèn una psicoanàlisi mentre intenta deixar de fumar, es converteix en una subtil obra mestra de la ironia i la introspecció.

5

David Golder

IRÈNE NÉMIROSVKY

Editorial La Magrana. Barcelona, 2006. Traducció de Laura Bigorra

En aquesta primera obra que la projectaria a la fama a la França d’entreguerres, la magnífica escriptora Irène Némirovsky, morta a Auschwitz tretze anys després, començaria la seva carrera amb un ferotge, implacable i cruel estil, que ja mai no l’abandonaria. La novel·la narra la història d’un despietat financer parisenc arruïnat, que abans era un emigrant jueu que va fugir de la pobresa a Rússia per perseguir un sol i tenaç objectiu: fer fortuna.

6

L’home sense atributs

ROBERT MUSIL

Edicions 62. Barcelona, 1993. Traducció de Ramon Monton

Obra magna de tota una vida, com ho seria A la recerca del temps perdut de Proust o l’Ulisses de Joyce, L’home sense atributs de Musil, novel·la propera a l’assagisme, deixada inacabada després de la seva mort el 1942, està ambientada poc abans del començament de la Primera Guerra Mundial i de la caiguda del multiètnic Imperi austrohongarès  anomenat “Kakania” a l’obra– centre irònic i filosòfic de reflexió de l’extraordinària empresa musiliana.

7

Bella del senyor

ALBERT COHEN

Columna. Barcelona, 1999. Traducció de Jaume Fuster

Les obres més importants de la literatura en general –com passa amb L’educació sentimental– es construeixen sobre la impossibilitat de l’amor, la seva prova, la seva tragèdia, el seu fracàs, la separació i el final en definitiva. Són poques les que narren l’element conjugal i feliç. Sobre aquest assumpte, i amb un llenguatge fastuós, tracta Bella del senyor, de l’escriptor sefardita de Corfú Albert Cohen, que va escriure tota la seva esplèndida obra en francès.

8

Ada o l’ardor

VLADIMIR NABOKOV

Edicions 62. Barcelona, 1987. Traducció de Jordi Arbonès

Comparable a l’enlluernadora filigrana, amb diversos nivells de lectura, d’al·lusions múltiples i desenvolupament laberíntic, ja abordada en la seva novel·la no menys meravellosa Foc pàl·lid, el geni de Nabokov brilla aquí en tota la seva esplendor i en el seu sublim estil més inimitable. Història tan prohibida i punyent com la de Lolita, el tenaç amor incestuós de Van Veen i Ada durarà tota la vida dels protagonistes.

9

Fiasco

IMRE KERTÉSZ

Quaderns Crema. Barcelona, 2003. Traducció d’Adan Kovacsics i Marta Marfany

Amagant-se darrere una autobiografia amb prou feines velada, esquitxada d’un humor negre i devastador, Fiasco és una de les millors mascarades grotesques, o tragicòmiques, del gran autor que va ser Kertész. Novel·la que pertany a la trilogia formada per Sense destí i Kaddish per un fill no nascut, s’hi narren les dificultats que troba un autor jueu que va tornar dels camps d’extermini per publicar les seves memòries a l’Hongria estalinista.

10

Expiació

IAN MCEWAN

Labutxaca. Barcelona, 2008. Traducció de Purificación Gómez

Novel·la que juga amb els dilemes del narrador i el lector en un mateix temps, Expiació, de l’excel·lent autor que és McEwan, recorre el drama d’uns joves amants marcats pels prejudicis socials, la calúmnia i la fatalitat de la guerra. A l’obra McEwan torna a un dels seus arquetips preferits: la falsa innocència en edats, entre la infantesa i l’adolescència, predisposats a la fantasia, la perversió i la gelosia malaltisses.