Jordi Milán (La Cubana): “Ara la gent jove és més creativa, però no té paciència”

Contra tots els obstacles, el públic de La Cubana podrà gaudir d’una experiència única entrant a l’univers d’aquesta gran família. “Ens van proposar l’exposició el 2019; la idea era fer-ho coincidir amb l’estrena d’Adiós Arturo a Barcelona, però l’agenda va saltar pels aires i tot es va ajornar un any”, ens explica el director de la companyia, Jordi Milán.

L’exposició La Cubana, 40+1 anys: un viatge des del ‘no-res’ fins al 2021 és un gran homenatge que s’ha preparat al Miramar Centre Cultural de Sitges per a aquesta companyia de teatre. S’inaugura aquest dijous i es podrà veure fins a finals de setembre.

De cara a l’obertura, Milán confessa que no s’imaginava una mostra tan gran. “Nosaltres som drapaires i ho guardem tot. Si calculem que fa quatre dècades que estem en marxa, ja us podeu imaginar quantes coses hem emmagatzemat al nostre local de L’Hospitalet, on tenim l’oficina, la sala d’assajos i tot el vestuari”. Ni més ni menys que un total de 25 camions carregats es van desplaçar des de la seva seu central fins a Sitges per proveir l’exposició de material.

Durant quaranta anys es poden fer moltes coses. “De la primera època només quedo jo i gent de la part creativa. La Cubana va néixer a Sitges i comencem com un grup amateur que feia teatre. Gairebé tots els pobles de Catalunya tenen el seu teatre i per això hi havia moltíssims aficionats que es reunien entre amics per pujar a un escenari. Tot això s’ha perdut i és una pena perquè és una manera natural d’aprendre l’ofici. En el nostre cas tota l’escola ve del carrer”.

Como un laberint

“És una exposició molt gran. És com un laberint. S’entra per una porta i se surt per una escala metàl·lica que han construït perquè la gent pugui seguir un recorregut free covid. És una exposició curiosa, com un llibre”. Les mesures de seguretat són excepcionals i, a més d’entrar en grups reduïts, hi haurà moltes sorpreses fruit de la imaginació de tots aquells que vetllen per la seguretat. “Hi ha una part on mostrem el nostre repertori musical i la gent pot triar la cançó que vol escoltar. Perquè no manipulin les pantalles, s’ha creat una fórmula per accionar el botó sense tocar-lo”.

Els orígens, els personatges, els espectacles… Tot té cabuda en aquesta gran caixa. “Cómeme el coco negro va estar quatre anys en cartell i Cegada de amor, cinc. La mitjana d’explotació és de cinc anys. A Madrid sempre ens ha anat molt bé. A Andalusia i València, també. Hem tingut una gran resposta del públic, sumant un total de cinc milions d’espectadors. Els nostres seguidors s’han aliat amb nosaltres i han fet possible que hàgim estat quaranta anys al peu del canó. No és un públic de teatre. Són espectadors que busquen coses noves”.

“Els nostres seguidors s’han aliat amb nosaltres i han fet possible que hàgim estat quaranta anys al peu del canó”

D’on neix el nom de La Cubana? “Nosaltres som de Sitges i, a principis del segle XX, la gent s’anava a fer les Amèriques. D’aquí van venir la canya de sucre, el Bacardí… I moltes altres coses que es van quedar en el nostre imaginari i han fet que sempre hàgim mirat cap a Cuba. A més d’aquesta afinitat, un dia ens vam trobar amb un comerç de roba que tenia un cartell i, quan el van retirar, va aparèixer el nom de La Cubana. Vam pensar que era un senyal”.

Un dels seus grans èxits de televisió són Les Teresines, amb escenes que s’han consolidat com a memes populars a Twitter i capítols que encara es poden recuperar a Youtube. “L’acció passava a Gràcia, però en realitat estaven inspirades en les dones de Sitges. Ens vam fixar en les nostres famílies i en les tradicions de tota la vida. Crec que ara falta bogeria. Ara la gent jove és més creativa que nosaltres, però no tenen paciència per crear”.

Adiós Arturo

L’últim èxit de La Cubana, que arribarà a Barcelona el mes d’octubre, té un nom inquietant: Adiós Arturo. “És una comèdia boja que ret homenatge a Arturo Cirera Mompou, un artista polifacètic val·lisoletà que va deixar per escrit abans de morir que volia celebrar el seu funeral amb una gran festa al Teatre Calderón. Els funerals són un tema molt teatral i la festa està garantida”. Per als més curiosos, cal dir que Arturo Cirera va morir als 101 anys i que era pintor, escultor, compositor, director, actor i col·leccionista d’art.