La Barcelona ‘juganera’

Vivim en mons paral·lels? Sí, vivim en mons paral·lels. Qui? Tots plegats, força, i no parlo només en clau política. La tecnologia que ens havia d’acostar a tothom qui volguéssim, de punt a punta del planeta, ens ha obert una porta a provar-ho, però també, per a qui ho vulgui, ens ha posat a l’abast l’opció d’aïllar-nos com mai. A través de la tecnologia, pots estar hiperconnectat amb una bombolla i pots viure al marge d’un munt d’altres mons, encara que els seus “habitants” els tinguis a tocar. A mi m’ha passat amb els gamers.

No crec que hagi jugat en la meva vida a més d’un o dos videojocs, i en molt poques ocasions. És un món que mai no m’ha dit res. I el cas és que estic envoltat de persones estimades que ho viuen completament al revés. Però la major part del temps, per a mi, aquest front és com si no existís. O potser ho hauria d’escriure en passat?

Fa uns dies, vaig començar a preparar un dels Moments Estel·lars que condueixo per al The New Barcelona Post, aquest cop sobre la Barcelona capital del gaming, i val a dir que de la mà de Montse Puig i de Pasqual Batalla, ja llavors, en conversa prèvia a l’entrevista a CASA SEAT, vaig començar a conèixer, en tota la seva dimensió, un món que no només és important en el dia a dia de moltes persones que hi “viuen”, sinó també per a la meva ciutat i la seva economia.

Una indústria que mou més volum de negoci que el cinema i la música junts no es pot ignorar. Pots no participar-hi, però has de ser conscient de les implicacions que formar-ne part en clau de ciutat i de país pot comportar, en positiu, per al progrés de l’economia i de la promoció del talent. A això últim es dedica Puig, des de Barcelona & Partners, i de tot plegat n’és coneixedor de fa anys, Batalla.

A més, riute’n de les mítiques “galàxies” que a La Vanguardia han elaborat clàssicament per explicar espais polítics i els seus protagonistes. Les tipologies de jocs són múltiples, segons plataforma, mecànica de joc o tipus de negoci, entre altres opcions de distinció. No es pot descartar que algun d’aquest micro-mons ens pugui acabar enganxant. O sí.

Però, a partir d’aquí, a més, que alguns dels videojocs més famosos, com el Candy Crush o el Dragon City, s’hagin fet total o parcialment a Barcelona, en siguis de la part juganera o no, com a barceloní i com a català t’ha d’interpel·lar segur, i en clau d’orgull.

Us deixo aquí els enllaços per poder recuperar la conversa per Spotify o Youtube.