La Barceloneta

Per un dolor que em fa veure les estrelles, que em paralitza, me’n vaig, com puc, al fisioterapeuta. “No tinc hora, però vine, vine que alguna cosa farem”, em diu. I jo dic “sí…”, amb la veu aquella que fan els guerrers de les pel·lícules quan els han amputat un membre. Si tens un pinçament tothom et dona el telèfon del seu fisioterapeuta, el que l’ha arreglat a ell, perquè quan un fisioterapeuta t’ha tret aquell dolor, l’agraïment és tan suprem que li oferiries el teu cos i el de les teves cinquanta millors amigues. Jo també dono el nom del “meu” a tothom, perquè algun cop que m’he quedat encarcarada, plegada com “com un quatre”, m’ha deixat nova. Té la consulta a la Barceloneta.

Em posa ventoses i música (per mi com si em vol posar sangoneres) i diagnostica pinçament. Toca i remena. Jo ploro, m’imagino situacions en les que hauria de córrer per salvar la vida i no podria fer-ho, però, després, al cap d’una estona, ja em puc moure i surto al carrer com si portés tres dies de dejuni i pregàries. Estic disposada a levitar, a caminar no pas per sobre de les aigües però sí de les superilles. I —feliç com estic, encara, per l’absència de dolor momentània— me n’adono de com de bonica és la Barceloneta. Al costat d’un portal, enmig del carrer, hi ha una sissí. Ja saben què és: un estenedor plegable. Se’n diu així, suposo, perquè si el desplegues i hi estens un llençol et recorda la forma de les faldilles de la famosa emperadriu. A la sissí hi ha calces de color carn i d’una mida considerable, però també calces de color negre, més petites.

Em meravella que les propietàries d’aquestes calces (no deuen ser la mateixa, sinó que deuen formar part d’una bombolla) les exposin, sense pensar-s’hi, allà enmig del carrer, perquè no deuen tenir balcó. Els veïns les veuen, potser torbats, perquè potser en coneixen les propietàries. Un dia veuen la roba a la sissí, i un altre dia ja no hi és, perquè potser ja estan fent-la servir. Em quedaria dies i dies esperant fins que algú la reculli, aquesta roba que ningú no s’emporta.

Fer unes passes de ball seria prematur i desaconsellable. Però anar a menjar una bomba picant, potser sí, ara que ja mig camino.