La capitalitat tecnològica de Barcelona, hub a hub

La capitalitat tecnològica no es declara; es construeix any rere any, projecte rere projecte, i hub rere hub. El 2025, dotze noves multinacionals han escollit Catalunya —i especialment Barcelona— per establir-hi els seus hubs tecnològics amb funcions estratègiques per a les seves organitzacions globals. Ni oficines comercials, ni delegacions administratives: centres de desenvolupament, d’enginyeria, d’intel·ligència artificial i de recerca aplicada que exporten tecnologia i innovació a la resta del món.

El resultat? 203 hubs tecnològics internacionals actius, un impacte econòmic agregat de 4.109 milions d’euros i 46.080 professionals ocupats que consoliden Barcelona com a capital tecnològica del sud d’Europa i confirmen “l’atractiu de Catalunya com a pol d’innovació i de talent digital”. Així ho ha afirmat el director general de la fundació Mobile World Capital Barcelona, Francesc Fajula, en la presentació de la quarta edició del Tech Hubs Overview, impulsat per la MWCapital amb la col·laboració d’ACCIÓ i la direcció de Promoció Econòmica Internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

Els dotze nous hubs: decisió estratègica, no presència simbòlica

Els nous centres procedeixen d’Alemanya, la Xina, França, els Estats Units, Malta, el Japó, Suïssa i el Regne Unit. Set s’han instal·lat a Barcelona ciutat, quatre a l’àrea metropolitana i un fora de l’entorn metropolità. En conjunt, ja han generat 609 llocs de treball qualificats i més de 54 milions d’euros d’impacte econòmic.

Però més enllà de les xifres, el que defineix aquesta onada és la rellevància tecnològica dels projectes que han decidit instal·lar-se al territori. Trend Micro ha establert el seu centre europeu de ciberseguretat. CoreWeave hi ha situat un hub de computació d’alt rendiment especialitzat en intel·ligència artificial. Foundever ha obert el seu laboratori global d’IA aplicada a l’experiència de client. El neobanc britànic Monzo ha triat Barcelona per a la seva primera oficina d’enginyeria a Espanya. Smith + Nephew hi ha impulsat un campus de robòtica mèdica i formació quirúrgica avançada. 

I la llista continua, amb el mega-hub logístic de DHL Express, el desenvolupament de bateries i solucions energètiques de Kage o el hub global de dades i IA de Symrise per optimitzar la creació de fragàncies i solucions de nutrició. També amb el centre de Fast Track per desenvolupar la seva plataforma digital de CRM, el centre especialitzat en digital thread (fil digital) de PTC, el de biociencia de Dsm-firmenich i el hub de solucions SAP de Walldorf Consulting. 

El 82% dels hubs operen amb tecnologies madures, “llestes per passar a la seva comercialització al mercat”

I la maduresa de les tecnologies que desenvoluparan aquests nous hubs, no és pas una excepció en els que ja estaven instal·lats al territori: segons l’informe de la fundació MWCapital, el 82% dels hubs operen amb tecnologies madures, “llestes per passar a la seva comercialització al mercat”. El 65% desenvolupen projectes deep tech i, dins d’aquest segment, la intel·ligència artificial és present en el 88% dels casos. El desenvolupament d’API i back-end, l’arquitectura de sistemes i el desenvolupament d’aplicacions continuen liderant l’especialització tecnològica dels hubs. 

Una infraestructura d’innovació que ha superat la fase emergent

Amb aquestes incorporacions, Catalunya arriba als 203 hubs tecnològics internacionals actius, i més de la meitat s’han creat o consolidat en els darrers set anys. A més, les projeccions confirmen una “espiral de creixement”: el 2026 se superaran els 51.500 professionals i s’assoliran els 4.642 milions d’euros d’impacte econòmic, un increment previst del 13%.

Per al tinent d’alcaldia d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, el debat té una dimensió clarament europea: “Europa necessita més sobirania industrial i més tecnologia, i això es crea a territoris on hi ha concentració d’innovació tecnològica i talent”. Barcelona —sosté— forma part d’aquests territoris.

Els perfils més sol·licitats en aquests hubs són enginyers de programari, especialistes en intel·ligència artificial i machine learning, arquitectes cloud i experts en ciberseguretat

La reputació internacional del territori és el principal factor d’atracció, però el talent n’és l’eix vertebrador. “El talent és la principal fortalesa de Catalunya pels hubs. És la nostra capacitat de tracció”, ha assenyalat Jaume Baró Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ. Ara bé, ha advertit també de la responsabilitat associada: “Tenim una obligació en ajudar a crear nou talent per a aquestes companyies”.

Segons Fajula, el 38% del talent dels hubs és internacional, però la majoria d’aquest ja residia a la ciutat abans de ser contractat. I destaca el paper de les universitats i especialment de la Formació Professional, que estan aconseguint ampliar notablement l’oferta per reforçar el talent local, ja que els perfils més sol·licitats —enginyers de programari, especialistes en intel·ligència artificial i machine learning, arquitectes cloud o experts en ciberseguretat— són també els més escassos en un mercat global altament competitiu.

Barcelona com a node consolidat

Barcelona concentra el 70% dels hubs establerts a Catalunya. La ciutat ja no és només un pol d’atracció emergent, sinó un node consolidat dins la geografia tecnològica internacional, amb una massa crítica suficient per generar dinàmiques pròpies. 

Segons han respost les mateixes companyies que s’han instal·lat a la ciutat, Barcelona competeix de manera directa amb capitals com Berlín, Londres o Amsterdam. I ho fa amb una combinació de factors que va més enllà del cost: infraestructures tecnològiques consolidades, universitats i centres de recerca de referència, connectivitat internacional i uns costos immobiliaris més moderats que els grans centres financers europeus.