La curiositat i la conversa, fonts de coneixement

“En ciència, tot el que veiem, mirem, observem i experimentem són respostes, respostes que ens dona la realitat. La naturalesa respon, l’investigador pregunta”, escrivia Jorge Wagensberg en el seu llibre El gozo intelectual. Wagensberg, que ens va deixar fa uns dies, va ser doctor en Física, professor en Teoria dels Processos Irreversibles i, des del 1991, director del Museu de la Ciència de Barcelona que avui dia coneixem com a CosmoCaixa.

Amb la seva pèrdua no ens quedem únicament sense un físic, sinó que també perdem un poeta, ja que la seva mirada i forma d’entendre el món sempre van connectar la ciència amb la filosofia. Escoltar i observar l’altre, bases de la seva forma d’entendre el món. I qüestionar, base del descobriment i del coneixement. Si ja tenim totes les respostes, el que ens falta són les preguntes. Segons Wagensberg, el dubte és l’únic en què hem de tenir fe, cosa de la qual va parlar en un altre dels seus llibres. A la ciència i al coneixement s’hi arriba mitjançant la curiositat, i la conversa és tant el punt de partida com el punt final.

En una de les seves darreres entrevistes que va concedir a ALMA, contava que ciència i diàleg van ser precisament les bases sobres les quals va fundar CosmoCaixa, un espai en què arriben a conviure la selva amazònica amb els jocs de llums i objectes que fan de la física una assignatura palpable. Un museu construït sobre la idea que el que empeny un científic a investigar és el mateix que apropa les persones als museus de ciència: les ganes de parlar amb el que ens rodeja, una autèntica revolució de la museologia.

Pots llegir tota la notícia a ALMA, la xarxa social, un nou espai digital dedicat a l’àmbit social que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir duna veu optimista i diversa i de totes les històries que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.