La generació Z ja és adulta

[dropcap letter=”T”]

ot i que es pot sentir jove i estar a l’última a qualsevol edat, si té un esperit d’aprenentatge i innovació contínua, existeix una nova generació de persones, ja adults, nascuts en plena era digital, que conviuen perfectament amb aquesta filosofia. Per a ells és natural, perquè han crescut al ritme de l’accelerat auge de les noves tecnologies. Son la Generació Z, nascuda després de l’eclosió digital dels 90, que va incorporant-se amb força a tots els àmbits de la societat, l’economia i el món laboral.

Són professionals amb talent, grans emprenedors, consumidors intel·ligents i exigents, que saben informar-se manejant quantitats ingents de dades i estan apoderats per a canviar el món si és necessari. En aquest sentit, Núria Vilanova i Iñaki Ortega assenyalen en el seu llibre Generación Z (Plataforma Actual) que més de 2.000 milions de persones en el món pertanyen a aquesta generació (a Espanya ja representen el 15% del total de la població), que disposa de «potents eines a la seva disposició per a canviar el seu entorn o la destinació al que estan cridats». Per a aquests autors, «és la primera generació que ha assumit des que té l’us de la de raó que el món s’ha fet petit, que la diversitat és consubstancial a qualsevol societat moderna i que el desenvolupament democràtic, unit al tecnològic, és imparable».

LA GENERACIÓ Z MARCA LES TENDÈNCIES DE CONSUM

Grans marques tecnològiques, com honor, e-brand capdavantera de dispositius mòbils que opera sota Huawei, s’han creat específicament per respondre a les necessitats dels usuaris nadius digitals, amb productes que inspiren l’acció, fomenten la creativitat i l’experiència d’ús. L’objectiu d’aquestes marques, però, no és centrar-se en un nínxol de mercat jove, sinó focalitzar-se en ell com a via per a aconseguir a molts més perfils d’usuaris. En el fons, els joves són els seus ambaixadors de marca. Tal com explica el director general d’Honor a Espanya, Javier Palacios, «avui en dia, qui marca les tendències és el públic més jove, que és molt digital també en els seus hàbits de compra. Amb ells es pot establir un diàleg a través de canals en línia que permet que les propostes al consumidor tinguin una millor acceptació».

En la mateixa línia, la professora de comunicació de la UOC, Mireia Muntanya, analitza a [la revista] COMeIN, que tot i que «la figura de l’influencer és bàsica a l’hora d’impactar en aquests joves, ells afirmen que prefereixen rebre consells de joves influencers que s’hi assemblen, en lloc de celebrities» i que, en definitiva, «necessiten sentir que se’ls parla d’igual a igual».