L’hora dels coixins

Es parla molt de dieta, exercici i emoció, tres dels quatre pilars de la salut humana, però molt poc de la quarta pota de la taula: el son. És per això que sentir les conclusions d’un erudit com Jerry Spiegel de la Universitat de Califòrnia (UCLA) pot sorprendre força. “La gent pensa que si no dorm 7 o 8 hores al dia té un problema, però si n’has dormit 6 i durant el dia no tens son, no t’has d’amoïnar gens”, afirma categòric. “És més, els estudis demostren que el problema estaria en les persones que dormen més de 9 hores ja que, estadísticament, desenvolupen més problemes (cardíacs, respiratoris…) i viuen menys. Encara no sabem per què ni si fer-los dormir menys els milloraria la salut”, reconeix. Això sí, Siegel assegura que ningú no hauria de prendre pastilles per dormir. “Tot i que t’adormen de seguida, només augmenten el temps de son entre 15 i 20 minuts, i està demostrat que prendre-les a diari escurcen la vida. Hi ha teràpies millors.”

Un altre dels descobriments que ha fet recentment és la importància de la temperatura durant el son. En els seus estudis amb societats preindustrials (que tenien menys d’un 2 % d’insomni), va comprovar que dormien sempre durant els períodes més freds de la nit, per la qual cosa recomana “abaixa la temperatura de l’habitació per dormir”. Encara que en això el canvi climàtic més aviat ens perjudica. Segons Javier Puertas, coordinador de l’àrea de Trastorns del Son i Prevenció de l’European Sleep Care Institute, “des de finals del segle xix, la temperatura ha pujat entre 0,72 i 1,05 °C, i s’espera que pugi entre 1,11 i 2,22 °C més. Per això, la major part de les institucions de la salut ja treballem en un doble pla: conduir les polítiques per intentar reduir el canvi climàtic i afrontar aquest nou repte en salut pública”.

Però no tan sols es tracta de la salut. Per al sociòleg i doctor en Ciències Econòmiques Salvador Cardús, l’imminent canvi d’horari té una dimensió social. “Els grups menys afavorits tenen els pitjors horaris. Pensem en les feines dels immigrants, la doble jornada laboral de moltes dones o les diferències entre països del nord i del sud. El temps és la mesura de la nostra llibertat. Per això qualsevol canvi en els horaris requereix intervenció política i un pla per vèncer la resistència social del ‘sempre s’ha fet així’, ‘és pel clima’ o ‘és part del caràcter nacional’. L’objectiu últim de recuperar l’horari d’Europa central no és només començar amb més sol, avançar dues hores les rutines diàries i guanyar l’hora i mitja de son que dormim de menys a casa nostra, sinó aconseguir que la transformació sigui estable i real”.

En aquesta transformació, la tecnologia, que tantes hores de son ens roba, també pot ser una aliada. Investigadors com el doctor Carlos Egea de l’Hospital Universitari Araba parlen de crear grans bases de dades a través de wearables com les polseres Fitbit que, a través de sensors de lluminositat, moviment, etc., monitoritzen les fases del son i altres constants, transmeten les dades a una app mòbil i ens diuen si hem d’augmentar o no el temps de son. El futur arriba amb nous horaris, nous hàbits i noves maneres de somiar.

Text: Ana Portolés
Fotografia: Anna Pla-Narbona

Pots llegir més històries com aquestes a  ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social “la Caixa”.