La memòria de la sida a Barcelona

Fem memòria? Encara que segurament molts barcelonins no ho sapigueu, Barcelona té un Memorial Permanent de la Sida. Es va inaugurar l’abril de 2003, coincidint amb el desè aniversari de l’ONG Projecte dels NOMS. El monument, dissenyat per l’arquitecta Patrizia Falcone amb la participació del jardiner Lluís Abad, està ubicat en un lloc discret i bonic de la ciutat, el Jardí d’Aclimatació de Barcelona del Parc de Montjuïc. El conforma un senzill parterre de lloses allargades de pedra, en el centre del qual s’hi alça una olivera i, a l’interior, hi ha escrit un poema de Miquel Martí i Pol.

Un cop l’any, familiars i amics cada dia més grans de persones mortes a causa de la sida així com una representació de la societat civil, partits i institucions, s’hi apleguen per recordar-los conjuntament i refermar el compromís amb la lluita contra la pandèmia. Aquest dissabte, 21 de maig, hi tornaran a pujar i tornaran a deixar flors al Memorial Permanent de la Sida mentre llegeixen en veu alta el nom d’aquell amic, amant, parella, germà, fill, pare o mare morts a causa de la sida.

En tant que homosexual i, per tant, membre d’un dels col·lectius més afectats per la sida, sempre m’he sentit especialment convocat a col·laborar amb iniciatives comunitàries per lluita contra una pandèmia que, en poc més de tres dècades, ha causat la mort a prop de 39 milions de persones arreu del món i patiment a molts milions més. Perquè el VIH/sida no només ha compromès i compromet la salut de moltes persones sinó que poc o molt ens ha condicionat la sexualitat a tots, pràcticament.

Si us voleu fer una idea del que van suposar els primers anys de la sida especialment pel col·lectiu homosexual us convido a llegir algunes de les històries que familiars i amics de persones mortes per aquesta malaltia ja fa vint o trenta anys als Estats Units comparteixen a través del compte d’Instagram de The AIDS Memorial (@theaidsmemorial). Em provoca una barreja de tristesa i ràbia infinites contemplar les fotografies i llegir els testimonis de tantes vides escapçades prematurament per la pandèmia. Una llarga llista de nois somrients i plens de vida i il·lusions que sovint van haver de deixar enrere poble i família per mirar de ser feliços i lliures a ciutats com San Francisco, Los Àngeles o Nova York i que van acabar morint joveníssims i, en alguns casos, terriblement sols. Una tragèdia.

Més memòria: El 2016, coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, el Museu d’Història de Catalunya va rebre el Tapís Memorial de la Sida, una composició feta amb teles individuals que contenen els noms de persones mortes a conseqüència de la malaltia, confeccionats per familiars i amics. Una manera de garantir que les pèrdues humanes que ha causat la sida i la lluita per fer-hi front tindran un lloc destacat en la història del nostre país.

En aquesta història també hi té un paper destacadíssim el Dr. Bonaventura Clotet, metge i investigador compromès amb el combat de la pandèmia des del primer moment i buscador incansable d’una vacuna per la sida. En aquest sentit, és especialment rellevant la creació, el 1995, de l’Irsicaixa, un institut de recerca en VIH/sida de referència internacional capitanejat pel Dr. Clotet, fruit de la col·laboració entre La Caixa i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Sens dubte, un cas d’èxit de la col·laboració públicoprivada. Com que això de jugar a la primera lliga mundial de la investigació és caríssim, paral·lelament el Dr. Clotet s’ha anat inventant saraus per recaptar fons per trobar la vacuna de la sida. El més reeixit de tots és la gala People in Red que, enguany, es farà el pròxim 2 de juny.

Han passat més de quaranta anys dels primers casos de sida detectats a casa nostra. Seria gairebé de justícia poètica que les persones que van haver de patir els anys més foscos de la sida també poguessin veure’n la fi. Hi som certament a prop perquè el tractament antiretroviral converteix el virus en indetectable i, per tant, en intransmissible. La PrEP o pastilla preventiva del VIH també hi està ajudant moltíssim. De tota manera, a Catalunya cada any s’infecten de VIH unes 600 persones. Tant de bo que aviat la sida sigui únicament una peça de museu.