La Perla 29 repeteix la primera vegada vint anys després

La Perla 29 feia temps que volia tornar a fer una obra, però sempre l’anava deixant per a més endavant. Amb la celebració del seu 20 aniversari, la companyia teatral ha trobat el moment de recuperar Els ulls de l’etern germà, la primera que van representar, però sense pensar-s’ho gaire ni donar-li massa importància. “Ens ha sorprès moltíssim veure que la manera que tenim de fer-la és molt similar. Només som 20 anys més grans”, explica el seu director, Oriol Broggi.

Amb Els ulls de l’etern germà, la companyia teatral aprofita per explicar un conte, sense grans artificis i deixant que la història sigui qui ompli un escenari gairebé nu. Narren la vida de Virata, un guerrer implacable fins que mata al seu germà sense saber-ho. “És una obra molt pura i hi ha poc artifici o ho veus molt quan es construeix”, indica Broggi, confiant-ho tot a la paraula, la llum i la música. Només es necessiten tres actors per explicar-la i un està tocant la guitarra mentre acompanya els altres dos, que s’alternen els papers de narrador, protagonista i secundaris.

“El que ens agrada és explicar la història amb el mínim de recursos i el màxim d’emocions”, sosté Broggi. El director compara el seu procés creatiu amb les escultures d’Alberto Giacometti, en les quals l’italià s’anava desfent del material sobrant fins a deixar una essència esquifida. “En els assajos passa el mateix: hi ha cadires i sofàs, i els vas traient. Els objectes no han de tapar l’emoció”, defensa, “tot és petit, veus el principi i el final, però no d’una manera industrial sinó artesanal”.

Broggi sintetitza així la manera de fer de La Perla 29 que ja es va materialitzar la primera vegada que van donar vida a Virata, moment en què un grup de joves actors van decidir donar forma a les seves curtes trajectòries. “Feia temps que fèiem teatre junts, però va ser l’any 2003 quan ens vam constituir com a companyia. Volíem una estructura que ens permetés viure i fos prou forta”, recorda. L’elenc original d’Els ulls de l’etern germà ha mantingut gairebé totes les seves peces, amb Marc Serra i Òscar Muñoz, substituint a Bruno Oro per Xavier Ripoll.

“Hem anat donant voltes, però estem on estàvem”, aprofundeix el director, qui assenyala les estrenes d’Antígona i Incendis com els millors moments de tots aquests anys, anteposats a la solitud que van rebre les produccions d’Al nostre gust i Els cors purs. No només s’ha construït una estètica, sinó també una manera sostenible de gestionar l’empresa, arribant a sumar un espai propi, a la Biblioteca de Catalunya, una cosa impensable quan van començar a actuar a la Sala Beckett de Gràcia, avui desapareguda. “Sempre hem fet el que ens ha agradat fer”, resumeix el director. Ara, superada la majoria d’edat, Broggi anima perquè s’acostin noves veus per no perdre la força de la primera vegada. Després d’Els ulls de l’etern germà, que es veurà fins al 19 de març, estrenaran Coralina. La serventa amorosa el mes de juny.