El director general de Grup Bon Preu, Joan Font, al cicle 'True Leaders' © Marc Llibre
L’entrevista és, probablement, el gènere periodístic que millor resisteix el pas del temps. No explica només què passa, sinó qui ho fa passar, i en primera persona. Suposa una aposta costosa per a qualsevol mitjà —encara que moltes IA generatives ens prometin el contrari—, però d’incalculable valor: et permet conjugar les mirades que pensen, construeixen i transformen la ciutat, i donar-les a cadascuna temps i espai per expressar-se individualment. I així, sumades, poder nosaltres començar a dibuixar un relat plural i enriquidor de Barcelona.
I les entrevistes més llegides d’aquest any confirmen aquesta aposta. Les que han generat més interès són, de fet, les que millor han connectat amb els debats, les inquietuds i els reptes de la ciutat.
Deu entrevistes, deu persones i deu maneres d’entendre Barcelona, des de l’empresa fins a la cultura, de la recerca a la política, del comerç de proximitat al lideratge. Aquest és el rànquing de les 10 entrevistes més llegides de l’any a The New Barcelona Post: un retrat coral de la ciutat explicada en primera persona.
Donem pas als protagonistes.
Si bé és cert que no està publicada en format entrevista, sí ho és en la seva essència. La primera entrevista del rànquing la va fer el Víctor Costa en una sessió de True Leaders, organitzada pel The New Barcelona Post i EY. Una entrevista privilegiada, de fet, perquè Joan Font, un dels grans empresaris de Catalunya, “es deixa veure poc en públic” i encara menys entrevistar, però quan ho fa, no hi ha lloc per a la indiferència.
El fundador, director general i president del Grup Bon Preu comparteix la seva estratègia, el seu propòsit i la seva visió sobre l’Administració, sobre l’absentisme, sobre la competència i, sobretot, sobre ser empresari i fer empresa. En Víctor Costa n’extreu algunes d’aquestes reflexions: “Ser empresari és fer i mesurar allò que es fa, no parlar-ne”. “Fer empresa és generar riquesa, jugar net i pensar a llarg termini”. I una més: “Qui té la màxima responsabilitat és qui té l’obligació de decidir, i créixer vol dir no equivocar-se a l’hora de prendre segons quines decisions.”
De l’empresa a la cultura. Amb una de les cares més conegudes de la televisió i l’escena a Catalunya i un Bitter Kas per maridar la conversa. A l’Elisabet Casanovas, la sèrie Merlí la va situar de molt jove al mapa de les actrius catalanes amb més projecció, i deu anys després acumula molt teatre, cinema i televisió a les espatlles, tot i que hi ha gent que pel carrer encara l’anomena Tània. L’entrevista la periodista Cristina Puig, qui aconsegueix una conversa directa, fresca i honesta que li acaba robant alguna llàgrima a l’actriu.
Tornem a una entrevista atípica: una conversa a tres. Entre Mar Galtés —entrevistadora—, i Rosa Clará i el seu fill, Dani Clará. La marca de vestits de núvia present a 83 països del món, a través de 4.000 punts de venda, té al capdavant a Rosa Clará, la seva fundadora i propietària, i des de no fa gaire, al seu fill, el Dani Clará.
Ella, “dona forta, dolça i apassionada, que s’ha mantingut prou amagada dels focus, tot i que no sempre ha pogut”, ha començat a fer certa desescalada dins la companyia; mentre ell va agafant el relleu d’un negoci en plena expansió, grans volums d’inversions i un objectiu clar: “El meu desig és continuar innovant sense perdre l’ADN. Crec que el millor que ha fet la meva mare és la identitat de marca.”.
Camino Quiroga és notària, “però podria haver estat pianista o directora d’orquestra”. L’any 2015 va cofundar la notaria Diagonal 490 i actualment és secretària de la junta directiva del Cercle d’Economia i professora de l’ICAB. El Víctor Costa l’entrevista i, conjuntament, humanitzen l’ofici del notari, que “és com el farmacèutic, el jutge o el capellà. Aquesta persona de confiança a qui explicar-li la teva vida i trobar solucions”, reivindica ella. De fet, amb la notaria ajuda a complir els somnis de les persones, des de casar-se fins a muntar una empresa o comprar-se una casa.
Una conversa sobre la infantesa, l’ofici de la notaria, la paritat de gènere, la vida, Barcelona, el Cercle d’Economia i sobre la música i l’art, que culmina amb un lema de vida: “Estem aquí només per ajudar-nos.”
A la cinquena entrevista del pòdium de les més llegides de l’any entra el món de la recerca de la mà del cirurgià toràcic Laureano Molins, un dels màxims experts en càncer de pulmó. Ell, que va descartar vincular-se a l’empresa familiar Molins, ha tingut entre les seves mans centenars de pacients al llarg de la seva trajectòria, fins i tot un que va operar d’un nòdul al pulmó el 2010 i pel qual encara se’l recorda: Joan Carles I.
Molins, que “ha portat el seu compromís més enllà del quiròfan”, amb el projecte Lung Ambition Alliance, l’Associació Contra el Càncer a Barcelona i l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), repassa amb l’Anna Badia els avanços de la recerca dels últims anys i, sobretot els que estan per venir. Una entrevista amb xifres, estratègies clares i una meta indiscutible: “aconseguir una taxa de supervivència del 70%”. La ruta per arribar-hi? “Més recerca“.
Poc després de publicar el llibre Incidencia pública. El poder en el siglo XXI, els socis i vicepresidents de beBartlet Nacho Corredor i Adrian Jofre van seure amb en Guillem Carol —que els coneix bé a ells i a l’empresa— per parlar sobre el creixement i estratègia de la consultora, la importància de la incidència pública, el poder de la confiança i, sobretot, el binomi Barcelona-Madrid.
Els dos van créixer a Barcelona, però actualment viuen a Madrid, des d’on dirigeixen la consultora, que des del 2024 té seu també a Barcelona. I mentre Carol els dissecciona —”un és intuïtiu i expansiu, l’altre és metòdic i reservat”, “un coneix millor que ningú el món públic, mentre que l’altre prové del món privat”— ells es mouen amb comoditat en la de vegades polèmica comparació de Barcelona i Madrid. I ho fan comparant la lògica de les seves elits empresarials i els seus biaixos, els seus teixits productius, la construcció de les polítiques públiques d’una ciutat i de l’altra, la incidència del poder públic en el debat ciutadà… i n’extreuen una clara conclusió: “Barcelona només triomfarà si el món mira a Barcelona”.
I torna la recerca, i la lluita contra el càncer. Amb motiu de la Barcelona Science Week organitzada pel The New Barcelona Post, la periodista Cristina Martin va entrevistar Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i responsable de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer a Vall d’Hebron. Una entrevista en la qual el càncer es mira de front i amb més valentia que en un passat. “Li teníem por, però avui en dia es parla obertament”, explica Tabernero. El doctor, a més, aprofita qualsevol pregunta per recordar que el càncer es pot prevenir, que ens podríem estalviar moltes morts, sense deixar de posar el focus en tota la recerca que queda per fer i els recursos que s’hi han de destinar.
I no falta, per descomptat, la seva mirada sobre Barcelona i el seu ecosistema científic, amb una de freda i una de calenta: destaca el bon posicionament del teixit sanitari i l’alta qualitat de l’acadèmia de medicina i recerca, la bona xarxa assistencial que té Barcelona amb connexió a tot el territori, i l’alt atractiu de la ciutat. Ara bé, amb això no hi ha prou: falta estabilitat política i administrativa, i més finançament.
“Els líders han de ser girafes: persones amb mirada llarga i atenció, bones relacions amb tothom, que no dormin massa i que tinguin el cor molt gran”. És el consell que extreu Víctor Costa de la seva entrevista a Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu. Un lideratge, el de les girafes, que té també molt a veure amb la lletra C, “i això vol dir causa, coneixement, compassió, compromís i col·laboració”.
“Els líders girafes han d’inspirar i construir narratives que generin compromís amb l’equip i la societat. Jo encara tinc més somnis que records”, assegura Castillo en una conversa inspiradora en la qual reivindica la urgència de reformar el sistema sanitari i comparteix la història de l’Hospital Sant Joan de Déu; una trajectòria que ens recorda que l’au fènix sap renéixer de les seves pròpies cendres.
La bellesa, tan difícil de definir, de vegades suggerent i escorredissa, lluny de ser frívola o accessòria, té un paper fonamental a les nostres vides, i a la nostra civilització. Ens dona l’oportunitat “de quedar suspesos en quelcom més gran que nosaltres mateixos” i impacta fortament en el nostre cervell; “ens proporciona benestar”. Així la contempla i descriu Anna Gener al seu primer llibre Sobre la belleza: Apuntes de arte, arquitectura y ciudades, una invitació —reconeix— a què la gent “s’exposi a la bellesa i al seu sorprenent poder”.
Una entrevista molt arrelada a la ciutat de Barcelona, com la mateixa Anna Gener, que reflexiona sobre la bellesa de la ciutat i la nostra capacitat d’obrir els ulls i que ens convida a relacionar-nos amb els espais des d’una altra perspectiva: “La dinàmica del segle XXI ens aboca a anar accelerats, i això va en contra de poder gaudir de la bellesa en la seva plenitud”.
Poques setmanes abans de la tan sonada reobertura de la llibreria Sant Jordi, l’escriptor i consultor Jordi Cabré, va tenir una conversa amb la persona que ha salvat la llibreria, “un establiment emblemàtic de la ciutat que semblava perdut”, en Rafa Serra. Ho havia fet en un passat amb l’Espai Quera, i ara ho ha fet amb la Llibreria Sant Jordi, evitant “un tancament que estava cantat”.
El missatge de Serra és que, si es troba la creativitat per actualitzar els models de negoci a fórmules més viables, els espais de sempre tenen futur a Barcelona. I així ho ha fet, a través de tres eixos vertebradors: la llibreria com a tal, l’espai de degustació, i un model de llicència d’activitat —Cultura Viva— que permet fer un mínim de 40 activitats culturals a l’any, com sopars, col·loquis, presentacions… A l’entrevista s’entén perquè el tret de sortida de la llibreria ha assolit tal èxit a la ciutat; un èxit que ens recorda i demostra “que Barcelona té solució“.
Celebració gratuïta a Montjuïc, festa avançada a la Barceloneta i nit llarga a sales i…
La secció El Bar del Post celebra cinc anys posant en valor el talent, sovint…
Albert Gassull, arquitecte i director del departament d’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),…
Dels Pastorets a La Cubana, el teatre amateur que sosté la vida cultural dels barris
“M’exalta el nou i m’enamora el vell”, dicta J.V. Foix a ‘Sol, i de dol’.…
La programació del Palau ve farcida de cites amb artistes del més alt nivell, incloses…