Gaudeix de Barcelona

L’experiència és un grau: on viure la millor experiència digital de la ciutat

El 'Gaudí Experiència', als voltants del Park Güell, ja fa onze anys que ens indica com cal utilitzar la tecnologia a favor d'un bon relat. L'amor a la tecnologia no pot ser superior a l'amor a l'art. I aquest racó de la ciutat el desprèn a cada mil·límetre de la seva presència.

Quan es va inaugurar l’any 2012, sota la promoció de Toni Cruz i Josep M. Mainat i sota l’auspici de la Càtedra Gaudí de la UPC, l’experiència 4D que es troba encara al carrer Larrard era tota una novetat: ulleres tridimensionals, seients mòbils, aire als peus i aigua a la cara… Una inversió en diners i en energies que valia la pena i que, com a prova, encara ho val: les cues de turistes encara s’hi formen i els nens, d’aquí i d’allà, en surten encantats.

L’invent és tan encertat que som al 2023 i els canvis encara són petits, el vídeo principal es manté intacte i només dos complements inicials (uns minuts d’humor amb el drac virtual recorrent la sala i uns altres minuts explicant de manera una mica més didàctica l’univers arquitectònic de Gaudí) hi han estat introduïts darrerament. En la meva opinió, no feia falta. El vídeo sol era i és encara prou didàctic, prou emocionant i prou inoblidable. Posar-hi afegits no pot millorar-lo. De fet, penso que encara és la millor experiència digital de la ciutat (per damunt, fins i tot, dels intercanviables faraons de l’Ideal o de les asèptiques sales cúbiques de la Casa Batlló).

La recreació de la Barcelona de principis del XX. Això ja ho val tot. La baixada a la ciutat des de l’espai exterior per introduir-nos en un tren i entre les carreteres, els camps, els horts, la roba estesa dels barris antics, l’estàtua de Colom acabada de fer i els carruatges voltant pels passeigs fan desitjar que es tracti d’una pel·lícula definitiva sobre l’època daurada de Barcelona. La factura de la producció és, des del primer moment, visiblement elevada (fan servir el que s’anomena estereoscòpia activa, que permet una alta qualitat a l’efecte de les tres dimensions). I el començament del relat és prometedor, absorbent, sexi. Un cop ens situem a l’estudi de Gaudí, i en com la natura li inspira els dibuixos, abandonem la història de Barcelona i ens endinsem en la història de Gaudí: és a dir, en la seva ciutat imaginada.

Desconec si totes les peces arquitectòniques que hi apareixen van haver de donar-hi el seu vistiplau: la Pedrera, la Casa Batlló, la Sagrada Família… Fins i tot Montserrat experimenta una allau de pedres per a donar forma a la Casa Milà, així com un grup de xiprers semblen inspirar les torres del temple. El vídeo combina perfectament realitat i deliri, i en lloc de posar-se massa abstracte o conceptual encerta el to surrealista de l’art de Gaudí (i que per això Dalí va saber entendre tan bé): misticisme, tradició, sensualitat, fantasia, exageració i mitologia. Un vídeo que, lluny de voler donar la tabarra sobre les tècniques de les hipèrboles en els arcs o en les columnes, és de per si un producte hiperbòlic. Com el geni hauria desitjat.

Cavallers, dracs, terratrèmols, sang, espases, roses, oceans remoguts, el batec de la terra, escuts amb les quatre barres, pedres en moviment i corbes inquietes. No cal un manual d’història per a explicar història ni un text sobre arquitectura per explicar arquitectura quan precisament hem vingut a utilitzar altres tecnologies, quan precisament l’audiovisual, combinat amb l’entreteniment i l’experiència, però sobretot amb un bon relat, no requereix ni una sola paraula. Només quan hi ha moltes paraules al darrere, només quan hi ha un bon relat, es pot dir que una imatge val més que mil paraules. I ni així: perquè la imatge, per si sola, no seria res.

Aguantar més d’onze anys no és quelcom que la majoria d’experiències digitals puguin dir. I molt menys les exposicions efímeres, és clar. Potser per això ni la Pedrera ni la Sagrada Família n’han gosat fer cap, i potser per això el Palau de la Música encara s’ho rumia. Ja hem vist una mica de tot, ja hem fet servir tauletes i ulleres i pantalles tàctils de tots estils i mides: ara només falta que, qui torni a atrevir-s’hi, ho faci amb ganes de fer una obra d’art i no un entreteniment. Commoure, i no impressionar. Escolteu bé, noves parades de la tecnologia: impressionar-nos, ja no ens impressioneu. Proveu de fer una altra cosa. Aquí, al Gaudí Experiència, ja fa onze anys que ho fan.

Compartir
Publicado por
Jordi Cabré

Artículos recientes

  • Ecosistema emprenedor

Accure Therapeutics rep 1,5 milions d’euros per a un fàrmac innovador per al Parkinson

A més del medicament per al tractament del Parkinson, pel qual han obtingut subvencions de…

16 de juny de 2025
  • Opinió

Neurodivergents a taula

Cada cop més restaurants i hotels de Barcelona comencen a mirar el món des d’altres…

16 de juny de 2025
  • Good News Barcelona

Collboni repassarà els reptes de Barcelona en l’equador de mandat a Moments Estel·lars

L'alcalde farà balanç de la situació de la capital catalana i la seva visió per…

16 de juny de 2025
  • Good News Barcelona

Els certàmens amb més visitants de Fira de Barcelona entre 1999 i 2024

Consolidada com a actor essencial per a l'economia de Catalunya, la Fira de Barcelona reuneix…

14 de juny de 2025
  • El Bar del Post

Alexandre Escrivà: La crida de les lletres

“Des de la pandèmia escric gairebé cada dia de la meva vida”. L'escriptor i músic…

14 de juny de 2025
  • Good News Barcelona

L’impacte del Mobile 2025 supera els 560 milions i 13.000 llocs de treball

La GSMA calcula que l'impacte del congrés des de la seva arribada a Catalunya ha…

14 de juny de 2025