Good News Barcelona

El Liceu del segle XXI, protagonista de la pròxima sessió de Moments Estel·lars

El seu director general, Valentí Oviedo, explicarà nous projectes com la futura seu del Liceu Mar i abordarà reptes com la necessitat de captar nous públics

La Rambla és un mosaic divers que aglutina atractius i usos de tota mena. Qui passa per l’avinguda més famosa de Barcelona ho fa per un motiu particular, ja sigui per contemplar la seva arquitectura, visitar alguna de les seves botigues, menjar en els seus restaurants, fer el check en la llista de must-see de la ciutat, anar d’un punt a un altre esquivant a turistes o, des de fa ja més de 185 anys, endinsar-se en l’univers líric del Gran Teatre del Liceu.

Tres dècades després de l’incendi que el va devorar, el Liceu continua atraient l’atenció de qui passeja per la Rambla, ja sigui o no per acudir al gran teatre. I ho fa posant en valor la seva trajectòria, però posant el focus en el seu futur, amb noves propostes, experimentant nous formats de la lírica i impulsant la seva expansió a una segona seu, el Liceu Mar

Per perfilar aquest futur i repassar aquesta trajectòria, el director general del Liceu, Valentí Oviedo, protagonitzarà la pròxima cita de Moments Estel·lars. La nova sessió del cicle, organitzat per The New Barcelona Post, tindrà lloc el 7 d’abril a les 18.30 hores a Casa Seat, on Oviedo conversarà amb el periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira. Per a assistir-hi com a públic i poder formular preguntes a Oviedo, es requereix reserva prèvia gratuïta.

Amb el nom de Liceu, l’ànima de La Rambla, la sessió se centrarà en el futur del Liceu de la mà d’Oviedo fent un viatge des del seu origen, lligat a l’entorn de La Rambla des de l’inici. La llavor de l’ara emblema de la lírica va germinar el 1837 en l’actual Portal de l’Àngel, i poc després es va decidir construir un nou edifici que albergués la institució en un antic convent, situat en La Rambla que feia menys de 80 anys que s’havia obert seguint el traçat de la muralla medieval.

Des que es va posar la primera pedra del Liceu el 1845 fins a l’actualitat, el seu escenari ha acollit als intèrprets més prestigiosos de cada moment; ha exercit de palanca de talents locals; ha albergat grans produccions, i ha vist fins i tot com les flames han engolit el Liceu no una, sinó dues vegades. La primera, 14 anys després d’inaugurar-se el nou edifici, quan el 1861 un incendi iniciat en la sastreria va destruir per complet la sala i l’escenari; la segona, el 1994, després de la qual es va reconstruir de nou. Va reobrir el 1999 amb Turandot, sota la direcció d’escena de Núria Espert, i va tornar a posicionar-se com un referent de la lírica.

Ara, el Liceu mira al futur donant espai a la lírica clàssica i a nous formats que s’acosten al seu públic habitual i a nous espectadors. Com es planteja la institució arribar a aquests nous públics mantenint-se fidel a la seva essència? Com vol posicionar-se el Liceu en el futur? Com vol traspassar les seves fronteres? Com pot donar cabuda a una institució que creix més i més, també amb noves propostes educatives i socials? Potser una resposta és obrir-se més enllà de les seves històriques parets a través d’una segona seu, i quin millor lloc a Barcelona que fer-ho al costat de la mar, concretament, en un altre enclavament històric de la ciutat i en el qual desemboca La Rambla: el Port Vell.

Inauguració de la temporada 2024-2025 del Liceu. © Sergi Panizo / Liceu

El projecte, que es va anunciar fa dos anys inicialment previst en l’espai de l’antic Imax, es va frenar per la celebració de la Copa de l’Amèrica, i s’ha reactivat després de la competició i després de descartar-se que torni a disputar-se a la ciutat. Va ser pocs dies després, a finals d’octubre, quan el Port de Barcelona i el teatre van signar un conveni per fer passos endavant en la concreció del futur Liceu Mar, que ja no té l’Imax com la seva única possible ubicació. I és que, després que la Copa de l’Amèrica li donés una segona vida a l’edifici amb un centre divulgatiu sobre la competició, ja no està tan clar que l’antic Imax estigui condemnat a l’enderrocament. Així, s’obren noves possibilitats per al Liceu per ampliar el seu espai, que s’abordaran amb Oviedo a Moments Estel·lars, en una sessió organitzada, com és habitual, amb la col·laboració de  Casa Seat,  Must Media Group i Barcelona Global.

Oviedo està al capdavant de la gestió del Liceu com a director general des del 2018. Nascut a Manresa el 1977, és membre també de la junta general de l’associació europea Opera Europa des de 2021. El director general, que acumula una àmplia experiència en la gestió d’equipaments culturals, es va llicenciar en Administració d’Empreses a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i té un MBA per IE Business School, i un programa de desenvolupament directiu (PDD) per IESE.

Valentí Oviedo acumula una àmplia trajectòria en la gestión cultural. © Antoni Bofill

A través de la seva formació, Oviedo va iniciar la seva carrera en les àrees de finances i màrqueting de multinacionals del sector industrial i del gran consum, fins que es va endinsar en l’àmbit cultural quan el 2008 va passar a dirigir l’empresa municipal Manresana d’Equipaments Escènics, encarregada de la gestió del Teatre Kursaal i el Teatre Conservatori de Manresa.

Una vegada dins de l’àmbit cultural, ja no va haver-hi marxa enrere. Oviedo va ser nomenat el 2013 gerent del consorci de L’Auditori i l’OBC, càrrec que va ocupar fins el 2016, quan va ser designat gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub). Oviedo, que és membre del Comitè Assessor en Creativitat de l’Ajuntament, ha col·laborat com a docent en finances i màrqueting a la Universitat de Barcelona (UB) i ha estat membre de la junta de l’Associació de Gestors Culturals de Catalunya, entre altres entitats vinculades a la cultura.

Compartir
Publicado por
Anna Badia López

Artículos recientes

  • Imatges

La Sala Parés commemora el diàleg entre el passat i el futur de l’art figuratiu entre guerres

La mítica sala d'exposicions inaugura 'Figuracions entre Guerres: 1914 – 1945', mostra que es converteix…

7 de gener de 2026
  • Gaudeix de Barcelona

L’obelisc al no-res

A la cruïlla més noble de l’Eixample, al centre geomètric (segons diuen) de la ciutat,…

7 de gener de 2026
  • Lletres

L’esperança com a brúixola i la llum com a destí sedueixen els premis Nadal i Pla

Els guardons literaris reconeixen, respectivament, la novel·la històrica ‘La ciudad de las luces muertas’ de…

7 de gener de 2026
  • Gastronomia

Del tradicional massapà al festuc: el tortell de Reis es reinventa sense perdre l’essència

Els pastissers catalans preveuen vendre més d’un milió d’aquests dolços d’origen romà però molt arrelats…

6 de gener de 2026
  • Opinió

Barcelona i la nova economia de la longevitat

Entrenaments de força a 90 anys, converses cada vegada més informades sobre l’alimentació a llarg…

6 de gener de 2026
  • Professionals

Vida en solfa d’un tenor

Jordi Casanova ha dedicat trenta-cinc anys de la seva vida a la música, vint-i-cinc, de…

6 de gener de 2026