El Liceu sorprèn amb l’imprevisible en una temporada que vibrarà amb ‘Tristan und Isolde’

La màgia d’allò imprevisible enriqueix la realitat quotidiana, i la sorpresa d’allò que no es pot quantificar ni anticipar adquireix especial rellevància en l’art. Encara més, quan la matèria primera que el construeix és la veu, un instrument difícil de dominar que deixa marge a variacions inesperades. Aquesta màgia de l’imprevisible exercirà de fil conductor de la temporada 2025-2026 del Liceu, que portarà al gran teatre barceloní 116 funcions, amb 88 d’òpera, a més de 16 de dansa i 12 concerts.

La temporada, el pressupost de la qual ascendeix enguany a 58 milions d’euros —3,5 més que l’actual—, tindrà plats forts com Manon Lescaut d’Àlex Ollé, Akhnaten i, especialment, Tristan und Isolde, de Bárbara Lluch i amb l’esperat debut de Lise Davidsen com a protagonista. La temporada, a més, estarà marcada per una celebració, la dels 25 anys del Petit Liceu, i per un comiat: el de Josep Pons com a director titular. A més, el Liceu avança en la seva ampliació amb una segona seu, amb el conegut com Liceu Mar, que abans de l’estiu convocarà el concurs de projectes per començar a definir-se.

Pons, en el càrrec des del 2012, deixarà el Liceu el 2026 per dirigir la Deutsche Radio Philharmonie, però no marxarà del tot: serà el director emèrit del Liceu. “Després de tants anys, aquesta és la seva casa, i volem que ho continuï sent”, ha destacat el president de la Fundació Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, al costat del mateix Pons; del director general, Valentí Oviedo, i del director artístic del teatre, Víctor Garcia de Gomar.

“Aquest serà un any de comiat i d’homenatge a Josep Pons”, ha emfatitzat Alemany. En paral·lel, Oviedo, Garcia De Gomar i el mateix Pons treballen en el procés per trobar al seu substitut: va començar amb una selecció d’una trentena de noms; d’aquí, es va passar a una desena, dels quals en queden uns quatre, que es testaran al Liceu al llarg dels pròxims mesos. Amb un objectiu: “Comprovar que hi hagi aquesta màgia i aquest enamorament entre director i orquestra”, amb la intenció que sigui un director que allargui durant anys la seva estada al Liceu, i no una figura “transitòria”, segons Garcia de Gomar.

“Catorze anys són molts anys”, ha destacat Pons, que ha confiat que el pròxim director titular aporti frescor al Liceu. Durant la temporada que seguirà en el càrrec, continuarà construint “una orquestra capdavantera en plena forma musical”, que ara s’amplia fins als 90 membres, amb la previsió d’assolir els 94 durant els pròxims mesos. Pons tancarà la seva etapa com a titular dirigint musicalment Falstaff de Verdi, amb una posada en escena de Laurent Pelly i amb la veu de Daniela Barcellona, amb Ambrogio Maestri i Lucca Salsi, “dos dels millors Falstaff de la generació”, segons el director artístic del teatre.

El Falstaff dirigit per Pons formarà part d’una temporada que inclourà cinc noves produccions, dues de les quals han estat liderades pel Liceu. La primera és l’estrena mundial de la producció de Bárbara Lluch de Tristan und Isolde de Wagner, amb el debut de Lise Davidsen com a Isolde i amb Susana Mälkki a la batuta. Aquest esperat debut “serà un dels moments més importants de la temporada, o de la dècada”, ha reivindicat satisfet Garcia de Gomar: “Abans que el pugui presentar el Metropolitan, el tindrem nosaltres”.

Marta Pazos dissenyarà l’altra producció liderada pel Liceu en aquesta temporada: la directora d’escena proposa una versió de Le nozze di Figaro de Mozart amb la direcció de Giovanni Antonini i amb les veus de Sara Blanch i Konstantin Krimmel. Les noves coproduccions que arribaran al gran teatre barceloní seran La Gioconda, “de tall clàssic” amb Daniel Oren com a director i amb Saioa Hernández i Ekaterina Seenchuk com a veus estrella, al costat de La guineueta astuta de Janácek, i la “inclassificable” i provocadora obra de Marina Abramovic Balkam Erotic Epic.

Abramovic, que ha il·lustrat el programa de la temporada, serà una de les set artistes que conformaran la cinquena edició del Liceu de les Arts, que surt de nou de la lírica per lligar-la amb altres disciplines artístiques. En aquest temporada, traurà el cap també a l’univers de l’artista visual Eulàlia Valldosera, de l’escultor Gonzalo Guzmán i de l’artista plàstic Santi Moix, qui viatjarà a Sud-amèrica a través de la seva música, sota la direcció musical de Jordi Savall. Pel seu costat, l’obra de l’artista visual Joan Joanas i els textos del poeta Enric Casasses conformaran un nou Bestiari contemporani, mentre que el fotògraf i artista de performance Liu Bolin es pintarà a si mateix en la sèrie Camuflatges urbans.

La temporada arrencarà el 22 de setembre amb una d’aquestes noves coproduccions: La guineueta astuta, amb la proposta escènica de Barrie Kosky i amb les veus de Peter Mattei, Elena Tsallagova i Paula Murrihy. Dos dies abans, l’obra s’oferirà en una funció exclusiva dins del programa Òpera entre Generacions. Amb una particularitat, el títol s’oferirà en totes les seves funcions a meitat de preu per commemorar un dels motius de celebració d’aquesta temporada: els 25 anys del Petit Liceu.

“Volem facilitar l’accés a tothom a una òpera com aquesta, que és pràcticament un conte; una òpera preciosa, per fer-la accessible”, ha defensat Oviedo, que ha avançat que la temporada inclourà sortejos per acostar el Liceu als ciutadans. A més, abans del tret de sortida de la temporada, el Liceu tornarà a pujar a Montserrat el 6 de setembre durant el Festival de Música del Mil·lenari, a la Basílica.

Un altre plat fort de la temporada serà Akhnaten, la tercera part de la trilogia operística de Philip Glass sobre figures revolucionàries, en aquest cas sobre el faraó i la seva influència en la religió. Amb la direcció a càrrec de Karem Kamensek i la producció de Phelim McDermot, Antony Roth Costanzo i de Rihab Chaieb ompliran el Liceu amb les seves veus.

La producció d’Àlex Ollé de Manon Lescaut de Puccini, dirigida per Josep Pons i amb Asmik Grigorian com a estrella, serà un altre dels grans moments de la temporada. També arribarà per primera vegada al Liceu la producció de Christof Loy de Werther de Jules Massenet, i la temporada tindrà una sola reposició: la producció de Mario Gas de L’elisir d’amore de Donzietti, dirigida per Diego Matheuz.

Per donar ales a noves produccions, la programació de la temporada inclou l’òpera Els Stuntmen, de Nao Albert i Marcel Borràs, amb música de Fernando Velázquez per qüestionar els herois actuals i els arquetips de la masculinitat. L’obra, una coproducció amb el Teatre Real, Teatres del Canal i el Teatre Lliure, podrà veure’s precisament al Lliure a l’abril.

Els recitals i concerts també tindran un rellevant paper en la temporada, amb cites amb Juan Diego Flórez, Renée Fleming, Pretty Yende, Xabier Anduag i Roberto Alagna. A més, el teatre ha articulat una “temporada de dansa molt espectacular”, amb Giselle de la companyia alemanya Bayerisches Saatsballet, les coreografies de John Naumeir amb The Hamburg Ballet a Nijnsky i La Nit de Sant Joan amb la direcció d’Antonio Ruz, en aquest cas, inclòs en la programació del Liceu Aprèn. El projecte educatiu girarà enguany entorn dels 25 anys del Petit Liceu, amb activitats i actuacions especials durant la temporada. Entre les novetats, que es detallaran pròximament, figuren les cites Simfònic en família, Trencanous-Jazz, Al cor del petit Liceu i La jove Aïda, una òpera familiar que girarà per Catalunya abans d’arribar al Liceu.

Mindfulness i retorn de la plataforma digital

En el seu camí de la producció pròpia, el Liceu continua apostant pel projecte Òh!pera, que arriba a la seva cinquena edició amb l’objectiu d’exercir de porta d’entrada a creadors joves al món de l’òpera des de múltiples àmbits artístics. En aquesta edició, amb Àlex Ollé al capdavant, comptarà amb els compositors Sergi Puig, Arnau Brichs i Anna Colom, al costat dels llibretistes Pablo Macho, Pol Guasch i Alicia Kopf, i als directors d’escena Ferran Utzet, Lucia del Greco i Marc Salicrú.

La nova temporada, que manté programes del teatre com LiceuUnder35, incorpora altres novetats que van més enllà de la lírica: la institució recupera Liceu Opera+, la plataforma de retransmissió digital, que torna amb una tecnologia més avançada, després de salvar-se desacords pels drets audiovisuals, i llança una nova proposta: el cicle de vuit cites Respirar l’Òpera, amb sessions de música i mindfulness i escolta conscient, abans de funcions del teatre els divendres.

“Venir a l’òpera requereix un esforç intel·lectual, i enfrontar-te directament a l’òpera en arribar del ritme del dia a dia, a vegades provoca un trasbals”, ha destacat Oviedo. Després d’un parell de proves pilot, han decidit posar en marxa aquestes sessions, des d’una premissa: “No hi ha res més mindfulness que l’espectacle en viu; l’òpera no deixa de ser un exercici de mindfulness en el seu estat més pur. És un moment d’aquí i ara que creiem que podem promoure en un moment en el qual la vida va molt de pressa, i que l’art pot ser un estímul per a calmar i baixar pulsacions”.

El Liceu ha construït aquesta temporada i les seves novetats amb un pressupost de 58 milions d’euros, 3,5 milions més que l’anterior. Del total, el Liceu aporta 28,7 milions, mitjançant entrades (uns 20 milions) i mecenatge (7,7 milions més), mentre que les administracions aporten el 49% restant. Dins del seu pressupost, en aquesta temporada destaca la inversió que destinarà a produccions, que ascendeix a 1,8 milions, enfront dels 1,1 de l’actual, com ha detallat Oviedo: “Havíem perdut aquest engranatge d’impulsar produccions i coproduccions, i ara crec que estem agafant velocitat de creuer”.

El Liceu Mar en l’horitzó

Tot això mentre es continua avançant en la concreció del conegut com a Liceu Mar, que se situarà en el Port Vell. Després d’una aturada per la Copa de l’Amèrica, el projecte es va reactivar a l’octubre amb la signatura del conveni per a convocar el concurs d’arquitectura que definirà la nova seu del teatre. Amb la previsió que es convoqui abans de l’estiu, l’equipament començarà a concretar-se amb la voluntat de convertir-lo en un projecte compartit, com va destacar Oviendo en una sessió de Moments Estel·lars organitzada per The New Barcelona Post.

A través d’aquest concurs, segons Alemany, “veurem el que es presenta i què agrada, i és que la ciutat té molt a dir”. I és que el projecte no només afectarà l’escena cultural barcelonina, sinó també a la silueta de la capital catalana: “Estem tocant la ciutat, estem tocant el seu skyline; som ambiciosos amb el que volem que sigui l’equipament, i amb el que volem que sigui el que li donem a la ciutat”.