Llarga vida al ‘photocall’!

Un dels indicis que a Barcelona, ara sí, comencem a deixar enrere aquesta llarga Setmana Santa que ha sigut la pandèmia és que estan tornant amb força els esdeveniments socials. En els darrers dies, Planeta ha omplert el MNAC de VIPS, escriptors i periodistes per celebrar el 70 aniversari del seu dotadíssim premi literari. Uns quants d’aquests famosos i aspirants a ser-ho també s’han deixat veure a la inauguració de la seu barcelonina del Moco, el Modern Contemporary Museum d’Amsterdam. També s’han anat succeint estrenes teatrals i gal·les de tota mena amb una alegria i unes ganes de canapè i gintònic que no es veien des d’abans de l’arribada de la Covid-19.

M’agrada comprovar que anem deixant enrere les reunions per Zoom, les presentacions de llibres on els autors no podien defensar la seva obra a cara descoberta ni oferir una trista copa de cava al seu públic sofert. Quin plaer poder-nos desemmascarar i saludar vells coneguts amb una encaixada o un parell de petons mentre fem cua a la zona de càtering d’un esdeveniment perquè ens reomplin la copa, sense sentir dins del cap una veueta ens vagi repetint com un mantra: mans-distància-mascareta, mans-distància-mascareta…

Que els actes socials tornin a desembocar inexorablement en un festival de còctels i canapès és un símptoma de normalitat i bonança, com també ho és la reaparició del photocall, aquella estructura que serveix d’escenari perquè els convidats als esdeveniments desfilin i s’hi deixin retratar. El photocall és un element important per aquest tipus d’actes socials. Els organitzadors els fan servir per exhibir poder de convocatòria. Com més VIPS desfilin pel teu photocall més repercussió tindrà l’esdeveniment —les fotografies apareixeran als mitjans de comunicació i els mateixos fotografiats les compartiran a través de les seves xarxes socials—. Per això, al photocall sempre hi apareix la marca o el logotip de qui paga el sarau. En aquest sentit, és com una tanca publicitària.

El photocall també fa molt més fàcil la feina de fotògrafs i periodistes perquè concentra en un únic punt tota la fauna que cal retratar. Finalment, per a les celebrities també és molt pràctic perquè els permet preparar-se bé per donar el millor de si davant les càmeres i evitar que les pesquin mal il·luminades, amb el vestit arrugat o en el precís instant en què devoren una croqueta.

Hi ha autèntics professionals del photocall, sobretot, entre els influencers que es passen mitja vida davant del mirall i, per tant, són plenament conscients de quin és el seu costat bo. També entre els actors i actrius que saben que, en bona part, viuen d’allò que en Ventura Pons diu “el pamet” és a dir, el rostre, i davant les càmeres saben ser seductors, divertits o inquietants. Són carn de photocall. Els polítics, en canvi, sempre fan veure que passen pel photocall una mica per compromís encara que els encanta sortir a la foto. Els grans empresaris —parlo dels qui tenen diners de veritat i només acostumen a relacionar-se a clubs privats i discrets espais reservats de restaurants de la zona alta— són els qui més incomoditat els provoca això de sotmetre’s a una pluja de flaixos i, en lloc de desfilar per un photocall, sembla que ho facin davant d’un escamot d’afusellament.

Que els actes socials tornin a desembocar inexorablement en un festival de còctels i canapès és un símptoma de normalitat i bonança, com també ho és la tornada del photocall, aquella estructura que serveix d’escenari perquè els convidats als esdeveniments desfilin i s’hi deixin retratar

Darrere de tot aquest xou de copes, canapès i photocalls hi agències de comunicació i relacions públiques, empreses de càtering o productores d’esdeveniments que durant aquests llargs mesos de pandèmia ho han passat especialment malament. Centenars de presentadors, artistes, tècnics de so i d’imatge, fotògrafs, cuiners, cambrers, hostesses, impressors, maquilladors, perruquers, estilistes… Professionals que no desfilen pels photocalls, però que fan possibles uns esdeveniments que, encara que puguin semblar pura frivolitat, ajuden a fer girar els engranatges de l’economia. Entre còctel i canapè es fan contactes, es tanquen acords, s’estrenyen llaços comercials… Llarga vida al photocall!