Llegiu teatre!

Com la majoria del comú, servidor desconeixia que una jàssera (diu l’Alcover-Moll) és una “biga grossa, col·locada horitzontalment per a sostenir altres bigues o peces de construcció feixugues”; i encara menys que, en l’argot dels teatreros, la jàssera es tracta de l’espai anterior a l’escena per on circulen tècnics, actors i d’altres animals d’una banda a l’altra. Però a partir d’ara la Jàssera es conjugarà sempre en majúscula, perquè sobretot es referirà a una petita llibreria de teatre al Carrer de les Sitges de Ciutat Vella (on hi havia l’antiga botiga Partisano), ben a tocar de la cocteleria Caribbean de l’estimable Juanjo González Rubiera. L’invent en qüestió és obra del director teatral Ferran Utzet, que ha remodelat aquest local familiar transformant-lo en un cau de lletra la mar d’acollidor, en el qual hi podreu trobar dramatúrgia a dojo… i un petit reservat en construcció ideal per ordir-hi imprevistos.

“Una capital de país com Barcelona havia de tenir un temple de la lletra parlada”

Després d’haver vist com les llibreries de teatre desapareixien de la ciutat i del barri (l’exemple més evident és el de la Millà del Carrer de Sant Pau, que conserva el seu esplèndid rètol ancestral… però que ha acabat convertida en una d’aquestes nauseabundes botigues de llum encegadora on es trafica amb carcasses de mòbil), cal celebrar amb aplaudiments sonors aquesta iniciativa d’en Ferran. Una capital de país com Barcelona, que a més és una ciutat de teatre on milions de persones foten el cul a una butaca setmana rere setmana, havia de tenir un temple de la lletra parlada, i esperem que la Jàssera acabi amb l’anormalitat segons la qual la forma més popular de literatura és també la menys llegida. A l’Utzet no li podem demanar miracles, però de moment ja ens ha regalat un espai no pas pensat perquè compris el llibre que ja vols, sinó per trobar aquell llibre que encara no saps que has de llegir.

El meu barri és curull de gent que passa tot el dia plorant la pèrdua de les botigues ancestrals i els comerços de sempre. Doncs bé, aquest nostre director ha decidit eixugar-se les llàgrimes, moure el cul, i afluixar la mosca. Jo prego als barcelonins que responguin a la crida, perquè a banda d’un bon llibreter que cada dia serà millor, la gràcia d’en Ferran és que coneix molt bé el nostre teixit teatral. M’explica, per exemple, que hi ha moltíssims clients que participen en grups d’aficionats i que cerquen textos teatrals d’una forma àvida. La Jàssera també servirà perquè la nostra dramatúrgia contemporània (infrarepresentada mediàticament, a nivell de rellevància social, de guardons importants i etc.) tingui el paper que mereix dins del teixit de la literatura i, al seu torn, de l’imaginari de la nostra gran ciutat. Barcelona no només és teatrera; la seva identitat és del tot indissociable de la lletra escènica.

Només entrar a la llibreria, m’hi vaig sentir tremendament confortat. Sobretot perquè el seu amo i senyor hi té textos catalans i en anglès, que són les meves dues llengües d’aproximació al món (a banda d’obres teatrals, també hi podeu trobar assaigs sobre la cosa dramatúrgica). Però sobretot hi podreu fer quatre giragonses i parlar una estona de teatre amb el seu capatàs, i això és una cosa fantàstica, car xerrar sobre l’escena sempre implica una mica de metafísica i molt de safareig (en Ferran té una porra secreta, que ara ja no és secreta, de qui serà el nou director del Teatre Nacional: vaig votar pel meu adorat Josep Maria Miró de cor i, de cap i coneixent el pa que s’hi dona, vaig decantar-me per Lluís Homar…). Però tot això ho escric perquè la Jàssera us pot regalar un dels grans plaers de la vida; llegir teatre, que és la forma més joliua d’excitar la imaginació i convertir els mots en moviment.

Passeu doncs per la Jàssera i llegiu teatre, i així convertirem la temeritat del seu ideòleg en un afer d’estricta normalitat.