El director executiu de la Fundació La Marató enalteix el teixit associatiu català i la seva capacitat per potenciar l'impacte de la seva labor: “D'un sol euro poden aconseguir coses increïbles”
Lluis Bernabé, director executiu de la Fundació La Marató.
Més de 257 milions d’euros i un miler de projectes científics finançats, amb més de 11.000 investigadors implicats. Són xifres que reflecteixen la labor de La Marató al llarg dels seus 34 anys de trajectòria per recaptar fons per investigar malalties, en la qual els protagonistes són, sobretot, ciutadans anònims que es decideixen a donar, a participar en activitats de sensibilització o formació, o fins i tot a organitzar-les, reconvertits d’alguna manera en micromecenes per a l’avanç científic.
Per repassar l’impacte que té La Marató en el suport a la recerca científica a Catalunya, el seu director executiu, Lluís Bernabé, posa en valor el paper de la ciutadania i del teixit associatiu català. La Marató, que enguany se centra de nou en la lluita contra el càncer, treballa per maximitzar el seu abast precisament de la mà de la ciutadania.
— Com ha canviat La Marató des que va néixer fa 34 anys?
— La Marató s’ha consolidat com a referent, i ho ha fet bàsicament per la ciutadania. No pot ser d’una altra forma. Els ciutadans s’han implicat de tal manera que han vist que poden participar tot l’any, i no només el dia de La Marató.
— En què es tradueix aquesta participació?
— Sense anar més lluny, l’any passat es van organitzar més de 3.100 activitats al llarg de tot l’any, i van participar en elles uns tres milions de persones. De fet, es van organitzar activitats en el 75% dels municipis catalans.
— I això contribueix a sensibilitzar a la població.
— Totalment. I no només amb les activitats organitzades entorn de La Marató, sinó també amb sessions divulgatives que duen a terme professionals de la salut amb llenguatge col·loquial i assequible. Van a centres de Secundària, biblioteques, associacions i empreses, fins a unitats d’escolarització compartida. Intentem estar en tots els fronts.
— Salta a la vista que el perfil jove està en el blanc. Està menys implicat?
— Al contrari, cada vegada hi ha més gent jove que vol organitzar una activitat, potser perquè ha vist que ho feien els seus pares, o els seus avis. També s’ha produït un salt generacional en les seus telefòniques: ara hi ha més joves que persones grans. Això fa que es trobin tres generacions.
— Passa el mateix amb els voluntaris?
— Exacte. Ocorre el mateix amb els voluntaris i els donants. Ja superem el nombre de donatius que provenen de gent jove i que l’envien des de Bizum que de persones que utilitzen la tradicional via telefònica.
— A què es deu aquest salt generacional?
— No és perquè anem constantment picant a la porta perquè la gent participi, sinó perquè el model de la nostra fundació aposta per la divulgació i la sensibilització, per intentar arribar a les persones. Com enguany, que parlarem del càncer, i que no només ho farem el dia de La Marató, sinó que ho fem constantment, remarcant sobretot la importància de la prevenció.
— Perseveren en el missatge durant tot l’any.
— I no només transmetem el missatge, sinó que participem del missatge i promovem que les persones participin d’ell. Mitjançant aquestes activitats, sessions formatives, visites a centres de recerca… I amb un contacte constant que va més enllà i que es regeix per la transparència. Vas donar deu euros? Pots veure exactament per a què han servit. Per a nosaltres aquest contacte és fonamental.
— Aquesta implicació fluctua en funció de la malaltia que aborda La Marató?
— Els qui hi participen ho fan perquè és la seva Marató. Per triar la malaltia de cada edició, cada dos anys llancem una convocatòria pública en la qual la ciutadania pot fer les seves propostes, a través d’associacions, fundacions, hospitals o centres de recerca. Hi ha anys que arriben una trentena; altres, un centenar. Una comissió assessora científica amb els directors dels principals centres de recerca valoren les propostes i les porten al patronat, i d’aquí s’escullen.
— Les propostes tenen llavors el seu origen en el teixit associatiu i científic català.
— És un teixit ampli. Tenim una gran quantitat de fundacions, associacions i entitats a Catalunya, i la quantitat es multiplica si tenim en compte les del tercer sector social. Encara que continuem estant lluny d’altres models, com l’anglosaxó.
“La Marató no seria possible sense el suport de la gent”
— També en l’àmbit del mecenatge?
— Les entitats que treballen en l’àmbit del mecenatge són admirables, tant des de la banda de la cultura com la de la recerca i del tercer sector. D’un sol euro aconsegueixen coses increïbles. Cal posar en valor l’esforç que fan aquestes fundacions i associacions, perquè aconsegueixen coses meravelloses, associant-se amb altres entitats i empreses per aconseguir que el que fan arribi a la ciutadania. Com ho fa La Marató.
— La implicació ciutadana és la clau de tot?
— Vull reivindicar el valor pels professionals que treballen per al ciutadà i, alhora, amb el ciutadà. En el món de la cultura, del tercer sector, la recerca o qualsevol àmbit, el suport de la ciutadania sempre és aquí. A vegades amb cares visibles i reconegudes, però sobretot amb persones anònimes. Posem en valor la força de la ciutadania a través de les fundacions i associacions.
— També de La Marató?
— La Marató no seria possible sense el suport de la gent. Sense les persones que organitzen activitats populars no arribaríem de cap manera a tanta gent. Mai podrem agrair prou la implicació als tres milions de persones que remen al llarg de l’any participant en activitats.
— El mateix passa amb moltes altres entitats, que avancen a través de la força de persones anònimes i voluntàries. Què mou a la ciutadania a implicar-se?
— La ciutadania porta molts anys ajudant; tenim una història de més de 700 anys d’associacions i fundacions que treballen en aquest sentit. I tenim sort de viure en una societat així.
— Continuarà sent així?
— Tornem al salt generacional, que ja s’està donant. Tenim cada any molts joves que volen participar com a voluntaris, i trenca amb la idea que els joves no estan implicats. Gràcies als joves i a aquest salt generacional, ells ja estan també participant, en la nostra fundació i en moltes altres entitats. Cal continuar treballant per arribar a tanta gent com sigui possible i maximitzar l’impacte.
“Les petites accions i donacions tenen el poder de generar grans transformacions”. Aquest és el…
En un context d'efervescència científica, els investigadors troben en el mecenatge d'empreses i particulars part…
Un pont invisible entre l’empresa i la cultura, entre la ciència i la societat, que…
La directora de la Fundació Catalunya Cultura defensa una llei catalana de mecenatge i més…
“Dibuixar em va salvar la infància, l'adolescència i part de la joventut”. Jaime Martín es…
La instal·lació, que previsiblement estarà completament operativa de cara a 2027 amb un total de…