Més enllà de la decoració: llums de Nadal per projectar i encendre Barcelona

“Més escudella”, “I demà, canelons”. Són consignes nadalenques genuïnament barcelonines que saluden els ciutadans des de l’alt de la Gran Via des que es van instal·lar fa setmanes. Per fi, aquest cap de setmana s’encenen, juntament amb els 126 quilòmetres de carrers que brillaran en tots els districtes de Barcelona de cara a Nadal. I ho fan amb una voluntat que va molt més allà d’engalanar els carrers: els llums connecten ciutadans, barris, comerços i patrimoni, alhora que contribueixen a projectar una ciutat que vol posicionar el seu disseny com a factor diferencial.

Amb aquest objectiu, Barcelona ha apostat enguany per promoure la il·luminació d’autor, amb noves instal·lacions dissenyades per sis estudis de disseny en espais emblemàtics: Plaça Catalunya, la Via Laietana, la Gran Via, Aragó, el Passeig de Sant Joan i l’entorn del DHub. “Ens volem desmarcar d’altres ciutats que recorren a una il·luminació més estàndard, i volem destacar per aquesta creativitat”, destaca la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració de l’Ajuntament, Nadia Quevedo. Amb la dansa aèria, la música i la pirotècnica de l’espectacle de dissabte a Passeig de Gràcia com a tret de sortida, els llums de Nadal il·luminaran la ciutat fins el 5 de gener, cada dia a partir de les 17.30 hores.

“Com a ciutat que és referent en el camp del disseny aplicat en espais urbans, és important per a Barcelona consolidar aquesta imatge com a ciutat creativa, innovadora i sostenible”, afegeix la comissionada. Així, la ciutat ha fet aquesta aposta pel disseny “per continuar construint una identitat visual de Barcelona, a través d’aquests llums d’autor que ens diferencien de la resta de ciutats”. I no es tracta d’una aposta puntual, sinó d’una mirada estratègica, i és que “la intenció és anar incorporant nous carrers i elements que posin en valor aquesta creativitat”, amb un projecte a mig i llarg termini que persegueix “singularitzar la proposta de la ciutat” sobre la base d’aquesta creativitat com a element característic.

No obstant això, el focus no es posa només en aquests punts emblemàtics, sinó que la il·luminació de Nadal arriba a tots els districtes. Amb un 15% més de pressupost i 16 quilòmetres més que l’any passat, la ciutat comptarà amb un total de 126 quilòmetres il·luminats, als quals enguany se sumen 38 fonts i 25 grans figures de rens lluminoses, distribuïdes per tota la ciutat. “Cal posar en valor que els llums arribaran a tots els districtes”, també a través d’edificis singulars i mercats municipals.

En aquesta labor de vestir Barcelona de Nadal, també juguen actors com a hotels, empreses i centres comercials, que recorren també ales seves millors gal·les. Edificis singulars com la Casa Batlló s’engalanaran per a l’ocasió, igual que Casa Seat, que per primera traspassa les seves parets i s’estén fins a Jardinets de Gràcia, on s’eleva un arbre de Nadal de 12 metres. Habituals del panorama nadalenc com el Corte Inglés tornen a sumar-se per donar lluentor a la ciutat, amb més de 85.000 llums a Plaça Catalunya i a Diagonal i, per primera vegada, amb un arbre de nou metres Can Dragó. Més enllà de la il·luminació en l’espai públic, iniciatives privades se sumen a donar llum a la ciutat en aquestes dates, com el ja habitual Llums de Sant Pau.

“Nadal és un moment estratègic per a la ciutat i la seva economia, i hi ha un objectiu de situar i promocionar el comerç, i també la restauració”, ressalta Quevedo. De fet, la importància de Nadal és capital per al teixit comercial, com ressalta el president de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig. “Per a alguns sectors, més del 30% de la facturació anual es concentra al novembre i desembre”, ressalta. D’aquesta manera, representa “l’època de l’any més important per al comerç, i la seva subsistència, sobretot del comerç local, a vegades depèn de tenir un bon Nadal o de no tenir-lo”.

“Per a nosaltres, és fonamental tenir un Nadal que funcioni”, reitera Puig, que destaca la importància dels llums en aquest sentit: “Els llums tenen un efecte psicològic, com una pujada d’adrenalina semblant a aquella que es generava abans quan posaves el cartell de Rebaixes”. A més, els eixos comercials sumen iniciatives de tota mena a la il·luminació, que van des de trens nadalencs fins al tió i lliuraments de cartes. No obstant això, aquí la creativitat amb la qual vol posicionar-se la ciutat no és tan fàcil de materialitzar: “Cada vegada és més complicat, perquè l’Ajuntament és molt restrictiu quant a la gestió de l’espai públic”, assegura Puig: “Normalment s’acaben fent les iniciatives, però costa molt més”.

I cada eix comercial té la seva casuística particular, des dels eixos compactes fins a altres més extensos i dispersos. És, entre altres, el cas de Coreixample, que abasta des del Passeig de Gràcia fins al Passeig Sant Joan, i des de Trafalgar a Còrsega. “És un territori molt ampli, amb molts carrers horitzontals i verticals, i el pressupost d’il·luminació és molt elevat”, destaca Xavier Llobet en representació de Coreixample. Amb 250 comerços, la zona s’il·lumina al marge dels llums que subvenciona l’Ajuntament, ja que “encara que subvencioni fins i tot el 70 o el 80%, per a nosaltres és molts diners”, ressalta Llobet: “Se’ns obrien forats d’entre 7.000 i 9.000 euros”.

Així, l’associació de comerciants va recórrer, de nou, a la creativitat. “Coreixample és el cor del modernisme, i volíem fer una cosa diferent”. Ara, cada soci s’engalana amb una gran garlanda feta per Flors Navarro, situada, per descomptat, en la zona de Coreixample —això sí, en una iniciativa que no subvenciona l’Ajuntament. No obstant això, la zona compta amb la il·luminació singular de Gran Via i Aragó, dos carrers que assumeix el consistori. Com destaca Llobet, “Nadal no és; Nadal la fem nosaltres. I es pot fer de moltes formes; l’única cosa que hem d’aconseguir és que es noti, que se celebri”.