Mans de músic en el pentagrama cerebral

El llenguatge, les emocions, la memòria, l’olfacte… Cada compartiment del nostre cervell custodia un críptic engranatge neuronal que ens permet desenvolupar una funció important per a la nostra vida diària. Per això, quan apareixen a prop d’aquests sistemes neuronals cèl·lules estranyes o malignes i cal intervenir per a extraure-les, el marge de maniobra del neurocirurgià és mil·limètric. Gairebé com les invisibles fronteres entre tons musicals. Tot és massa a prop, important i únic. En aquesta delicada proesa artesanal, la precisió, amb les mans i amb la vista, integra, en la vida d’Andreu Gabarrós, l’experiència de més de mil intervencions quirúrgiques en més d’un quart de segle d’activitat professional com a neurocirurgià. 

Quan tenia set anys, ja duia escrit en una llibreta que seria metge i futbolista. Però l’exercici de la medicina que imaginava en aquella infantesa, al seu poble de Caldes de Montbui, era amb el maletí, de casa en casa, com a metge rural. Mentrestant, la música i el futbol anaven ocupant el seu temps fora de l’escola. Va començar cantant en una coral infantil, Els rossinyols del Vallès, i, quan van obrir una escola de música a Caldes, hi va entrar a estudiar solfeig i piano. Es va examinar al Liceu i, quan tenia dotze anys, va començar a tocar amb diferents grups de rock. Li agradava tant que, en acabar COU va dubtar seriosament si dedicar-se a la música, encara que escriure i fer teatre també l’atreien. 

Finalment, va romandre fidel al seu propòsit d’infància, i va fer la carrera de Medicina, els primers tres anys al Clínic, i els tres últims a Bellvitge, on ja es va quedar. Avui és el cap del servei de neurocirurgia d’aquest centre hospitalari, i professor associat de la Universitat de Barcelona. I la música continua sent una part molt important de la seva vida. “Som carn i ungla, no la puc deixar. Necessito escoltar música, tocar el piano, compondre cançons i melodies, contínuament”, confessa qui, amb els diners dels primers sous de pràctiques hospitalàries, es comprava instruments. Al seu telèfon mòbil enregistra els arxius sonors de cançons que crea, taral·larejades, o al piano. 

Són candidates a ser interpretades per la seva banda de rock, Dorigen, un grup que va néixer l’any 2004, on el seu germà Jordi toca la bateria, i que cada setmana es retroba per assajar a Caldes de Montbui. En aquesta formació, l’Andreu és compositor, lletrista, teclista i vocalista. I és l’ànima del projecte que més ha donat a conèixer la banda. Batejat com a Simfonia dels herois, va néixer com una cançó inspirada i dedicada als seus pacients, aficionats a la música o músics professionals, i a tot el seu esforç de superació de la malaltia. Però ha esdevingut molt més que això. 

Van voler aprofitar i fer partícip el talent d’aquests pacients que, gràcies a les intervencions quirúrgiques del doctor Gabarrós, van poder desplegar nous horitzons en les seves vides. I la Simfonia dels herois va esdevenir un disc amb nou cançons que nou pacients interpretaven. “Vaig veure l’efecte terapèutic en els pacients que hi van participar. Amb la música no curem, però els pacients operats de tumors cerebrals que havien tingut la sensació que no tornarien a ser els mateixos, psicològicament, tornant a cantar o tocant un altre cop un instrument gaudien novament”, explica el seu artífex. “Tothom va fer un canvi a millor esperonats per la gravació del disc i el concert i tots n’han tret alguna cosa”, afegeix.

Un disc que van anar gestant i finalment van presentar al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat, un concert que va comptar amb les veus de Ramon Mirabet, Manu Guix, Marina Rossell, Gerard Quintana, Elena Gadel, Estopa, Carles Benavent i l’hospitalenc Antonio Orozco. Aquesta presentació va significar el preludi del que avui ha esdevingut una ambiciosa missió: recaptar un milió d’euros per a investigar.

De gira, contra els tumors cerebrals

De la cançó al disc i del disc al documental va ser una extensió natural de les ales d’aquest projecte. Ara, el seu vol l’aixequen a cada concert que celebren de la gira amb la qual s’han proposat recollir fons per a esbrinar com frenar l’evolució dels tumors cerebrals i la seva reaparició. El 19 de febrer del 2024, Vilafranca del Penedès va acollir el primer concert d’aquesta gira que acaba de passar per Mallorca i que el pròxim 28 de juny farà cap al Teatre Principal de Terrassa, a l’octubre a Tarragona i al novembre, a Montmeló. A les xarxes socials del grup, Dorigen Oficial, van anunciant les cites que busquen convocar el màxim de gent possible. Als concerts hi participen pacients o familiars d’aquests, i artistes locals, units tots per a una mateixa causa. Un grup de WhatsApp els manté vinculats personalment i sempre que poden col·laboren en la gira. “La Simfonia dels Herois em fa feliç perquè també fa feliç a molta gent”, expressa el cirugià Gabarrrós.

“El repte actual de la simfonia és la investigació, clínica, però també lligada a la investigació bàsica de laboratori”, precisa Gabarrós. “Volem que aquest projecte impliqui el màxim de professionals, que sigui una aliança de grans equips a escala mundial, per posar a remar molta gent en la mateixa direcció. I, per a aquest propòsit, es necessiten diners. El càncer cerebral sempre ha estat minoritari, i necessitem que el mateix projecte d’investigació amb resultats de provada eficàcia es pugui autofinançar”, exposa el metge.

Estimular àrees cerebrals per a preservar-les

El somni d’arribar a curar el càncer cerebral, que la música de tots aquests herois fa avançar cap a la seva realització, estira el filó de l’excel·lència medico-quirúrgica que des de l’Hospital de Bellvitge fa temps que s’escriu. L’equip del neurocirurgià Gabarrós ha estat pioner en intervencions del cervell a la carta, és a dir, adaptant unes tasques perquè el pacient faci durant una estona de l’operació en la qual està despert. Ho han fet, per exemple, amb un bateria. Uns bongos de percussió van permetre que el neurocirurgià preservés amb més seguretat tota la regió del cervell involucrada en la consciència del ritme. Mentre el cirugià Gabarrós operava, el músic anava tocant.

També per primera vegada van idear unes tasques per a un pacient informàtic. “Ho vam fer amb ajuda d’un grup d’investigació en cognició i plasticitat cerebral i amb neuropsicòlegs. I com que era la primera vegada que es feia al món, ho vam retransmetre en exclusiva”, explica el neurocirurgià de Bellvitge, que també parla d’aquesta experiència amb jugadors d’escacs. “Intentem posar-nos en la pell del pacient, facilitar-li la vida, humanitzar, que vol dir facilitar-li els passos a seguir, des del mateix accés a la consulta, el pas pel quiròfan i tot allò en què el puguem ajudar”, afirma.

Però el cervell continua amagant molta informació. Hi ha funcions l’origen de les quals  encara costa identificar. Allà on resideix el govern de les nostres reaccions i la font del nostre aprenentatge hi ha una amalgama d’incògnites per a resoldre. L’avanç tecnològic ha afavorit molt, però, el progrés per aconseguir, si més no, allargar un temps notable la vida dels pacients. Cada cop que les mans del doctor Gabarrós entren en els guants per a operar, neuroanestesistes, neuropsicòlegs i neurofisiòlegs l’acompanyen en una tasca minuciosa, exigent i complexa, que ha de netejar sense deixar dèficits neurològics. Aprendre a conviure amb la mort, a pair resultats no desitjats i a informar-ne a pacients i familiars també ha estat un exercici implícit en la carrera de més de vint-i-cinc anys com a neurocirurgià. Sempre amb l’esperança de curar.