Al capdavant de By Invitation, Mariella Franzoni i Enrique Lacalle han trobat una nova manera d’activar el col·leccionisme i projectar Barcelona al circuit europeu
Mariella Franzoni, directora artística de By Invitation © Àngel Bravo
Em reben al hall amb una escalinata imponent i salons majestuosos. A l’entrada, una escultura de Gonzalo Guzmán conviu amb l’obra Julia en grana de Ramón Casas; al voltant, algunes persones llegeixen el diari, d’altres es reuneixen o teletreballen. Costa imaginar que en aquests salons i plantes nobles, cada novembre des de fa sis anys, se celebra By Invitation, una fira que ocupa el palauet del Círculo Ecuestre i el transforma en, segurament, un dels espais més singulars per acollir art modern i contemporani al món.
By Invitation va néixer el 2020 com una iniciativa del president del club, Enrique Lacalle, i des de l’edició de 2024 el saló ha entrat en una nova etapa sota la direcció artística de Mariella Franzoni, gestora cultural i doctora en història de l’art.
L’any passat la van visitar 10.000 persones i s’ha consolidat com una de les cites importants del calendari artístic de la ciutat de Barcelona.
— Per què celebrar una fira d’art al Círculo Ecuestre?
— Enrique Lacalle: Per què no? Va néixer d’una visió clara: oferir a la societat catalana un lloc de trobada amb galeristes, artistes, col·leccionistes i amants de l’art. En la primera edició, en plena pandèmia, vam crear un saló d’art modern i contemporani que retornés a Barcelona el seu pols creatiu.
— Què fa de By Invitation una fira diferent?
— E.L: El que fa única By Invitation és l’entorn incomparable que ofereix el Círculo Ecuestre a la Casa Pérez-Samanillo.
— Mariella Franzoni: De fet, ens referim a By Invitation com un saló, no com una fira d’art. La idea d’anomenar-lo saló respon al seu caràcter gairebé domèstic i proper, que elimina aquesta sensació d’inaccessibilitat, tot i celebrar-se en un dels clubs privats més exclusius de la ciutat.
Personalment, m’interessa que el terme remeti no només als primers formats expositius del segle XVII, sinó també a aquells espais de trobada, intercanvi intel·lectual i construcció cultural entre artistes i pensadors que van contribuir a configurar la vida artística moderna.
El fet que sigui una proposta compacta, l’any passat hi van participar 23 projectes expositius, fa que es pugui recórrer en dues hores i resulti digerible i accessible.
— La paraula By Invitation pot suggerir cert elitisme
— E.L: En les primeres edicions, com el seu nom indica, l’accés estava reservat exclusivament a socis del Círculo Ecuestre i convidats. No obstant això, amb el temps s’ha obert a la ciutadania i ara és completament gratuïta, a diferència de moltes fires on cal pagar entrada.
— M.F: En incorporar-me com a directora artística el 2024, la meva missió va ser professionalitzar-la i reimaginar què podia ser la fira, donant la volta al concepte de by invitation.
Es tractava de traslladar aquesta invitació a les galeries, no al públic. El públic no la necessita: és una de les poques fires gratuïtes i obertes a tothom. En canvi, la participació de les galeries s’articula per invitació, cosa que ens distingeix d’altres models basats en open calls. La nostra voluntat és convidar galeries amb propostes específiques i contextualitzades.
Lacalle: “La idea és cultivar el col·leccionisme a través de les generacions i generar una il·lusió per col·leccionar”
— Com es fa la selecció de galeries i propostes?
— E.L: Des de l’inici, la nostra prioritat ha estat donar suport a les galeries d’art de Barcelona i oferir-los un espai on compartir les seves propostes en un entorn diferent del de la galeria, una plataforma única per a la interacció entre col·leccionistes, artistes i galeries.
— M.F: La nostra missió és continuar donant suport a les galeries de la ciutat, alhora que incorporem propostes d’altres galeries nacionals i internacionals. A diferència de les primeres edicions, organitzem la fira amb una voluntat clarament curatorial: no només seleccionem galeries, sinó que articulem un programa expositiu amb sentit.
L’any passat, en la meva segona edició, vam introduir una temàtica: “Línies del temps”. Buscàvem treballar el diàleg intergeneracional, entenent el temps com un conjunt de línies que connecten generacions i generen friccions productives. Així doncs, vaig convidar les galeries a pensar en termes de diàlegs intergeneracionals i aquestes havien de presentar propostes que reflectissin aquest concepte.
Franzoni: “Aquest és el gran èxit: fer possibles diàlegs que en altres contextos serien difícils”
Es van poder veure propostes molt atrevides i meravelloses com, per exemple, el diàleg entre Mariona Berenguer i Ana Peters que va presentar la galeria Marc Domènech, la galeria Palmadotze amb Joan Hernández Pijuan juntament amb Violeta Mayoral així com Teresa Gancedo amb Lúa Ribeira presentada per la galeria RocíoSantaCruz.
Aquest és el gran èxit: fer possibles diàlegs que en altres contextos serien difícils.
— Així doncs, que la fira se celebri en un edifici amb tanta història i elements decoratius, més que ser un problema, és una virtut?
— E.L: By Invitation no és una fira convencional, sinó una experiència artística on cada exposició està pensada en diàleg amb l’entorn arquitectònic del palauet.
— M.F: Ens vam proposar replantejar el diàleg entre els projectes artístics i l’edifici. La identitat sociopolítica de l’espai és imponent, i en introduir art contemporani aquest diàleg amb la història es fa molt present.
Lacalle: “Les fires són sovint el primer lloc on la gent se sent còmoda per començar a adquirir obres d’art”
— Un dels canvis que vas introduir en assumir la direcció artística va ser el disseny expositiu de les propostes i la professionalització del muntatge
— M.F: Era fonamental cuidar com s’exposaven les obres. Col·laborem amb un expert en disseny d’exposicions, Andrea Isola, per generar un veritable diàleg amb l’arquitectura. El disseny expositiu es cuida al detall i en les últimes edicions els muntatges consistien en estructures efímeres que dialoguen amb l’arquitectura en lloc d’imposar-s’hi, generant un llenguatge expositiu cuidat i professional.
— A més, en ser una fira boutique, et sents més benvingut
— M.F: Jo prefereixo parlar d’una fira amb dimensió humana. A diferència d’altres fires que se celebren en recintes firals, a By Invitation el format petit comitè permet prioritzar la proximitat, la curadoria i l’excel·lència. A més, aquest format ens permet acompanyar millor les galeries i escoltar les seves necessitats.
— Parlant de l’humà, quin paper juga el col·leccionisme dins de By Invitation?
— E.L: La idea és cultivar el col·leccionisme a través de les generacions, atraure gent jove amb projecció i generar una il·lusió per col·leccionar. Entenem el col·leccionisme com una pràctica que es transmet i s’enriqueix a través del diàleg entre generacions, situant l’art i els artistes al centre de l’experiència cultural.
Jo vaig començar així, col·leccionant amb 23 anys, i sense un gran capital, he construït una col·lecció. Les fires són sovint el primer lloc on la gent se sent còmoda per començar a adquirir obres d’art, i volem que aquest primer pas passi aquí, a By Invitation.
— M.F: Fomentar una nova cultura del col·leccionisme és una de les missions del saló, volem construir una comunitat de col·leccionistes locals compromesos i establir ponts entre generacions per promoure la cultura de l’adquisició i el suport als artistes i galeries. La programació artística es complementa amb un programa dirigit a col·leccionistes i professionals del sector, un programa de mecenatge i un cicle de tertúlies.
Franzoni: “És important trobar un equilibri entre donar suport a l’ecosistema local i fomentar el col·leccionisme a la ciutat”
— Quines són algunes d’aquestes iniciatives?
— M.F: En col·laboració amb Art Run Agency organitzem un programa dedicat a col·leccionistes i empresaris compradors d’art, molt especial i dinàmic, que inclou sopars, trobades i activitats exclusives dins i fora del saló, així com visites a col·leccions privades i museus. A més, l’any passat vam introduir premis d’adquisició per part de col·leccionistes i fundacions.
D’altra banda, alguns col·leccionistes de Barcelona van actuar com a amfitrions a la fira. En l’última edició, vam introduir una fórmula en què ells mateixos convidaven la seva xarxa i seleccionaven els projectes i obres que més els interessaven.
També comptem amb un programa de xerrades que va abordar el compromís social del col·leccionisme, una temàtica que va generar molt interès per part de la comunitat artística.
— Tothom pot comprar a By Invitation?
— M.F: Sí, sens dubte. El preu no és una excusa!
Els tres programes permeten cobrir diferents rangs: a Vértigo, la secció més jove, hi ha obres des de 500€; a Palacete, amb artistes més consolidats, fins a 20.000€; i a Espuela, centrat en mercat secundari, es pot arribar al milió d’euros.
By Invitation s’ha consolidat com una de les cites importants del calendari artístic de Barcelona.
— Quin rol pot tenir la fira en situar la ciutat en el circuit europeu?
— M.F: És important trobar un equilibri entre donar suport a l’ecosistema local i fomentar el col·leccionisme a la ciutat, i alhora obrir-se a altres geografies afins, és a dir, a públics internacionals que puguin apreciar les nostres propostes.
Franconi: “A vegades, créixer implica comprometre la qualitat, excepte casos com ARCO”
Per exemple, Itàlia: algunes galeries van mostrar interès i vam trobar propostes que dialogaven amb la ciutat, com la connexió entre artistes italians i locals. L’any passat van participar les galeries BKV Fine Art (Milà) i Shazar (Nàpols).
Per a mi, internacionalitzar vol dir crear afinitats reals, no només créixer en nombre. També és important convidar col·leccionistes internacionals que ja tinguin una relació amb Barcelona i se sentin còmodes en aquest context.
— Quin és el futur de By Invitation?
— E.F: By Invitation està destinada a convertir-se en un referent cada cop més important, no només en el panorama artístic local, sinó també europeu. A la vida, només amb ambicions desproporcionades s’aconsegueixen grans coses.
— M.F: Barcelona té totes les condicions per tenir una gran fira, però una gran fira no ha de ser gran en mida. A vegades, créixer implica comprometre la qualitat, excepte casos com ARCO, que ha sabut mantenir un alt nivell.
La nostra prioritat és consolidar el format, reforçar la identitat i continuar elevant la qualitat artística.
Del 5 al 8 de novembre se celebra la sisena edició de By Invitation al Círculo Ecuestre. El concepte de l’edició de 2026 és Trames obertes. Proposa pensar l’art com un espai on es teixeixen i s’entrellacen noves formes de relació social, imaginaris del present i relats de futur.
Perfilem els reptes de futur del galerisme a través de veus del sector, de l'esfera…
El futur del galerisme me l’imagino més cohesionat. El món de l’art sempre existirà, igual…
El projecte del Liceu i el Port de Barcelona entra en fase decisiva amb cinc…
Fins al 6 d’abril, un catamarà de vela de grans dimensions es transforma en espai…
El laboratori d’innovació de Sónar celebra la seva 14a edició posant el focus en el…
Una escena galerística renovada que desafia jerarquies, transforma el mapa artístic de la ciutat i…