Mario Picazo: “Aquesta crisi ha de ser un estímul en la lluita contra el canvi climàtic”

[dropcap letter=”D”]

urant la seva intervenció, “Des-energitzant el clima de la Terra”, a la Barcelona New Economy Week (BNEW), Picazo ha posat el canvi climàtic al centre del debat, assegurant que la dècada vinent serà vital per les generacions futures. Així, ha assenyalat les energies renovables, especialment la solar i l’eòlica, com la via principal per a frenar el canvi climàtic.

Per això, ha incidit en la necessitat de “fer les ciutats més intel·ligents i sostenibles”, ja que “aporten el 70% a l’escalfament global”. Picazo ha explicat que l’ésser humà genera massa energia per la Terra, el que fa que cada vegada hi hagi fenòmens meteorològics més extrems i duradors. Per això ha insistit en les energies renovables com la via per a estabilitzar l’escalfament global. A més, ha assegurat que “als set o deu anys de la seva implantació”, les energies renovables generen més llocs de treball i, en general, un impacte econòmic major que els combustibles fòssils.

Per Picazo, el fenomen que més impacte està tenint actualment al planeta són les onades de calor cada vegada més freqüents i que estan convertint Espanya en un lloc de “fenòmens meteorològics extrems”. D’igual manera, ha assenyalat la necessitat de “descarbonitzar” el planeta i utilitzar cada vegada menys combustibles fòssils. Picazo ha subratllat que “mai als últims 800 mil anys hi ha hagut tant de CO₂ com ara”, pel que es fa cada vegada més necessari trobar fórmules sostenibles de generar energia. En aquest sentit, ha recordat la importància de “l’economia circular” per permetre a les ciutats avançar cap a models més sostenibles.

Precisament els gasos hivernacle tenen un impacte directe en l’aigua del nostre planeta, un altre dels grans problemes que Picazo augura en el futur més pròxim. Així, el desgel dels pols té conseqüències directes. Per una banda, les superfícies polars “funcionen com a miralls que reboten la radiació solar, disminuint la temperatura global”.

Per l’altra banda, la pujada del nivell del mar fa que les zones costaneres s’inundin i que l’aigua salada contamini la dolça, obligant a milers de famílies a reubicar-se per a poder seguir vivint. De fet, es calcula ja que illes com les Maldives o Kiribati desapareixeran en uns 15 anys. Per tot això, Picazo ha assegurat que aquesta crisi ha de servir com a estímul per actuar, perquè “es tracta d’una emergència i el que fem els deu anys vinents afectarà el pròxim mil·lenni”.