Mas-Colell i els desllorigadors

Barcelona i la seva potència aguanten en part per una mentalitat creativa i innovadora, però sobretot pel costum de molta de la seva gent a emprendre i a comprometre’s. Segueix essent així? Seguim essent així?

És quan pregunto que hi veig clar. I és quan tinc l’oportunitat d’entrevistar gent com el professor Paco Solé Parellada i en Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona, que soc més conscient de la mà de coses que no hem de donar per fetes. 

Jo em vaig fer periodista per moments d’aquests. Per poder preguntar i repreguntar una mica de tot i a tanta gent com calgui, sobre un munt de mons que m’encurioseixen. Barcelona i la tecnologia són dos d’aquests universos que mai ens els acabaríem.

Per això, per aclarir-ne conceptes, aquesta setmana, en una nova sessió del cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars hem parlat amb Solé i Martí sobre l’ecosistema tecnològic de la nostra ciutat, i per extensió, del conjunt del país.

Com a bon mestre, Solé va començar per mirar de definir de què parlem quan parlem d’ecosistema, així com de creativitat i d’innovació, que són dos conceptes que no només han anat tradicionalment lligats a la marca de Catalunya i la seva capital, sinó que també tenen un vincle important amb la tecnologia com a sinònim de creixement.

Ser creatius està bé, i calen ments que en siguin, però també cal que això aterri en resultats. Aquí arriba la innovació. És a dir, cal que de tot plegat se n’extreguin oportunitats i que aquestes es facin possibles.

La bona notícia és que malgrat que el context no és el més procliu, i només cal parlar amb gent de l’empresa familiar per adonar-nos-en, encara comptem amb desllorigadors que ens impulsen col·lectivament. Però són sovint heroics i contra corrent, massa sovint aplaudits quan ja han passat. L’exconseller Andreu Mas-Colell va ser molt reconegut durant la conversa, com a gran impulsor de la recerca a casa nostra.

Però on són els desllorigadors del present? Hi són o haurien de ser allà on s’ha de notar la innovació, que ha d’estar per tot arreu. A l’empresa, a la universitat, a la restauració… pertot. La recerca en molts àmbits hi és i és la condició per tenir un ecosistema consolidat, però ha de derivar en innovació. I en això últim, hi ha molt de tram per córrer. Sempre ha estat i seguirà sent així.

Sempre serem aprenents d’innovador. I mentre aquest tarannà existeixi, es valori a la nostra societat i sigui sinònim de creixement individual i col·lectiu, la bona nova és que estarem creant ecosistemes (entorns) d’alt valor que consolidin models de ciutat i de país, atractius de portes endins i de portes enfora. 

Us deixo aquí els enllaços per poder recuperar la conversa per Spotify o Youtube.