Entre melodies, arquitectura i Gaudí: Barcelona vibra amb la clàssica

A Barcelona, la primavera no només floreix: també ressona. Entre les ones del mar, el cant dels ocells i el ritme constant als carrers, la ciutat construeix una banda sonora pròpia que, des de fa set anys, incorpora una nova melodia: la del festival Ciutat de Clàssica. Del 5 de març a l’1 d’abril, el festival de música clàssica transformarà Barcelona en una gran partitura viva, reivindicant-la com a capital cultural, arquitectònica i, sobretot, musical. Més de cinquanta concerts —27 gratuïts— repartits en 29 escenaris convertiran, de la mà de més de 500 intèrprets, cada racó de la ciutat en autèntics temples del so, on la música clàssica es respiri i comparteixi. 

El festival, ja consolidat com una cita imprescindible de la primavera barcelonina, va néixer amb un doble propòsit. D’una banda, projectar Barcelona com a capital internacional de la música clàssica —terra de figures com Pau Casals, Alícia de Larrocha, Montserrat Caballé o Victòria dels Àngels—, i posar en relleu el prestigi de les seves institucions musical, escenari habitual dels intèrprets més aclamats internacionalment.

De fet, l’atractiu de Barcelona com a capital musical és tal que, segons l’última enquesta de l’Observatori de Turisme de Barcelona, un 16,45% dels visitants assisteixen a un concert durant la seva estada. La música esdevé com recordava el lema de la primera edició del festival: “come for the music, stay for the rest“, un preàmbul per a captivar oients i visitants d’arreu del món. 

D’altra banda, però, el festival vol contagiar l’amor per la música clàssica sobretot entre els veïns, oferint concerts gratuïts —fent la clàssica accessible a públics que potser no freqüenten les sales tradicionals— i donant visibilitat al talent local i emergent. Així, el festival actua gairebé com un planter musical: solistes i conjunts formats a l’ESMUC o vinculats a les orquestres del Liceu o del Palau troben en el festival un trampolí de projecció. “Víctor Medem (director artístic del festival) és el Hansi Flick de la música: identifica i projecta els talents a l’inici de la seva carrera”, bromejava Ramon Agenjo, president de Barcelona Obertura.

Barcelona Obertura és l’entitat que des de 2019 promou el festival, gestionat per Turisme de Barcelona i impulsat per la unió de les tres grans institucions musicals de la ciutat —Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu i L’Auditori— amb el suport de l’Ajuntament, que enguany aporta fins a 270.000 euros dins d’un pressupost que supera els 330.000.

La ciutat convertida en escenari

Amb aquest doble i ambiciós propòsit, el festival combina una doble programació: 27 concerts gratuïts repartits pels deu districtes de la ciutat; i 24 òperes i concerts amb músics de renom internacional als tres grans temples de la clàssica: Liceu, Palau i L’Auditori. Entre els grans noms, destaquen des de l’òpera Manon Lescaut, dirigida per Àlex Ollé amb Asmik Grigorian com a soprano, fins a la pianista Martha Argerich o el tenor Juan Diego Flórez. 

Per la seva banda, els 27 concerts gratuïts transcendeixen les seves sales habituals i arriba a tots els districtes, “reunint des de melòmans habituals fins a veïns que s’aproximen a la clàssica per primera vegada”, com recorda Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives. En total, més de 500 intèrprets actuaran en els 52 concerts que ofereix el cicle. 

En uns concerts, a més, en què les melodies no són l’únic atractiu: també ho és l’escenari on es desenvolupen, repartint-se en espais singulars de la ciutat, des de la modernitat de CASA SEAT fins al refugi antiaeri 307. El tret de sortida serà, com és tradició, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, en un concert inaugural que oferirà un tastet del festival, amb diferents intèrprets participants a la cita musical, des de Mireia Peñalver amb la seva viola de gamba fins al clarinet de David Carmona. Un concert que serà, alhora, celebració de la clàssica i de Damm, que enguany commemora els seus 150 anys. 

Tot i que l’escenari inaugural serà l’habitual, el festival s’estrena enguany a deu espais nous, com la Fundació Julio Muñoz Ramonet, el Museu Europeu d’Art Modern, la Biblioteca Horta-Can Mariner o la plaça Sóller a Nou Barris, portant la música clàssica a cada barri i transformant la ciutat en un escenari viu. En un any especial, a més, perquè Barcelona es reivindica no només com a capital de la música, sinó també com a ciutat arquitectònica —celebrant la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura— i modernista, coincidint amb l’Any Gaudí. 

A més, el festival innova en aquesta edició en el sistema de reserva d’entrades gratuïtes: per garantir una distribució més equitativa (ja que les entrades s’acostumaven a esgotar en menys de dos minuts), s’assignaran mitjançant sorteig, al qual es pot participar fins al 20 de febrer. A més, l’edició d’enguany també tindrà una càrrega emotiva: serà l’última amb Víctor Medem, qui ha liderat la iniciativa des de l’inici al capdavant de la coordinació artística. Medem, que des de juliol dirigeix L’Auditori de Barcelona, passa el relleu a Laura Núñez, codirectora de l’Associació Franz Schubert organitzadora de la Schubertíada —un festival que, precisament, Medem també ha dirigit—.

Respirar Gaudí per tots els sentits

Tot i el seu caràcter històric, la música clàssica no viu ancorada al passat: vibra i dialoga amb el present amb una força renovada. Per aquest motiu, enguany el festival de clàssica també s’interrelacionarà amb les altres grans cites culturals de l’any: com l’homenatge a Gaudí en el centenari de la seva mort, celebrant la seva empremta amb un cicle de concerts en espais que encara conserven l’esperit del geni creatiu. La música ressonarà a la Casa Batlló (quartet de corda de l’OBC), la Casa Vicens (Aina Font al saxofon i Laura Rouy a la guitarra), el Palau Güell (trio del Liceu) i en la singular Torre Bellesguard (octet de corda de l’OBC).

La Torre Bellesguard, encara un tresor a descobrir per a molts barcelonins, conté no només bells elements modernistes, sinó també ofereix una panoràmica excepcional de la ciutat. Altres miradors emblemàtics, com la Torre Glòries (amb Aina Font al saxofon —guardonada al concurs Primer Palau— i Laura Rouy a la guitarra) i la Torre Collserola (trio de corda del Liceu), obriran habitualment amb entrada de pagament, per acollir ara la música clàssica amb vistes que captiven l’ànima.

L’empremta de Gaudí no només es podrà sentir a través de la vista, sinó també de l’oïda: el festival recupera en el seu repertori obres de compositors catalans coetanis a Gaudí, com Francesc Pujol, Enric Morera, Francesc Alió, Narcisa Freixes o Amadeu Cuscó. I, a més, reivindica el talent de tres compositores sovint oblidades: Luise Greger, Margarete Schweikert i Johanna Müller-Hermann, retornant la seva veu als grans escenaris. 

Música i arquitectura: un binomi sensorial

Més enllà de reivindicar el modernisme i Gaudí, el festival s’alinea amb una altra de les grans fites culturals de l’any: la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura. Per a celebrar aquesta distinció, el festival farà vibrar la música dins edificis arquitectònicament emblemàtics. Des d’espais antics de gran valor patrimonial, com el monestir de Pedralbes (amb Mireia Peñalver a la viola da gamba i Santiago Gervasoni al clavichord) —edifici que també celebra la seva pròpia efemèride: recordant el 26 de març de 1326, quan es van iniciar les obres del monestir gòtic— o el Palauet Albéniz —normalment inaccessible, amb Anna Urpina al violí i Inés Moreno al clavicèmbal. Així com edificis més moderns, com el pavelló Mies van der Rohe (quartet de corda del Liceu), símbol de l’arquitectura racionalista. 

Concerts i òperes amb artistes internacionals

A més dels concerts gratuïts que escamparan la música per edificis i places, els grans temples de la clàssica —el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana i L’Auditori— desplegaran una programació excepcional amb 24 concerts i òperes protagonitzats per figures de renom internacional. Un mosaic sonor que a L’Auditori congrega Jordi Savall i Le Concert des Nations (29 de març), així com la pianista Martha Argerich, entre d’altres. 

Al Liceu, dialogaran els amors impossibles de Manon Lescaut (del 17 de març a l’1 d’abril) —en una producció dirigida per Àlex Ollé i sota la batuta del mestre Josep Pons, amb Asmik Grigorian com a soprano— amb la potència del tenor Juan Diego Flórez (19 de març), un dels cantats més reconeguts internacionalment. I, finalment, el Palau de la Música Catalana oferirà un total de 12 propostes artístiques que inclouen des de l’estrena mundial de Mujer pájaro, de la compositora mexicana Gabriela Ortiz (21 de març), artista convidada d’enguany, fins al recital del pianista Jan Lisiecki (5 de març), que posarà la dansa al centre del seu repertori.