La memòria viva de la Rambla

Qualsevol època de la història de Barcelona i de les etapes més àlgides de creixement de la ciutat i del que en ella s’ha engendrat té el seu fidel reflex a la Rambla, aquesta emblemàtica artèria amb passat, present i futur. D’aquesta realitat n’han estat i en són observadors, i protagonistes alhora, els seus inquilins més arrelats i amb més anys d’història, els paradistes de les antigues ocelleries, les floristes i els negocis del Mercat de la Boqueria. Per a tots ells, la Rambla és i serà un escenari viu de passat i present i l’esdevenidor del futur i, per tant, un mirall de la ciutat que volen fomentar amb una relació més estreta entre els ciutadans de Barcelona i la Rambla actual a través de la seva memòria històrica.

El primer pas per aconseguir-ho ha estat la creació de l’Associació Històrics de la Rambla per tal de preservar la memòria viva de la Rambla. L’objectiu de l’associació és difondre, divulgar i enriquir la història d’aquesta icònica via a través d’accions i esdeveniments culturals com ara exposicions, publicacions, articles, etc. Per aconseguir-ho, no hi ha res millor que engendrar un arxiu amb documents, fotografies i vídeos, i retalls de premsa, arrodonit amb una abasta cronologia que il·lustra el pas del temps des del 1217 —quan hi ha coneixement de les primeres notícies de taules de venda de carn al pla de la Boqueria— fins a l’actualitat.

La que vol ser la biblioteca més gran de la història de la Rambla es pot consultar gratuïtament a www.historicsdelarambla.org i està oberta a la ciutadania que pot col·laborar per eixamplar el seu contingut aportant tots aquells documents i elements gràfics que consideri interessants. La publicació de l’arxiu històric de la Rambla ha estat un exhaustiu treball realitzat per Xavier Cazeneuve (Barchinona.cat), un historiador amb més de 20 anys dedicats a l’estudi, investigació i divulgació de la història de Barcelona.

En aquest sentit, l’arxiu d’Històrics de la Rambla no és només un referent on trobar documentació sobre la Rambla sinó que és, a més, un receptor on a través de la participació ciutadana es vagi dibuixant la història del passeig que, properament, serà sotmès a una reforma integral aprovada des de l’Ajuntament de Barcelona, amb un pressupost inicial de 44,5 milions d’euros i una execució prevista per als propers set anys, si no pateix amb nova demora.

La Història de la Rambla en sis itineraris

La seva reforma serà doncs una nova fita per incorporar a l’arxiu d’Històrics, un portal que neix de la necessitat dels seus impulsors de compartir i contagiar els sentiments que senten per la Rambla i perquè tothom entengui perquè la Rambla és avui dia com és. L’explicació de la Història de la Rambla es presenta en sis blocs concebuts com sis itineraris segons àrees temàtiques que van des de la Rambla més canalla a la més reivindicativa, passant també per aspectes socials i culturals: la Rambla del coneixement, la Rambla reivindicativa, la Rambla del comerç, les flors i els ocells, urbanisme de la Rambla, la Rambla del turisme i la Rambla religiosa.

A més, hi ha una secció dedicada a monogràfics amb una primera recopilació d’articles, notícies i actualitat dedicada a la Rambla i el cinema, en què entre altres coses l’historiador Xavier Cazeneuve recorda com “els germans Fernández (els fotògrafs Napoleon) van obrir una barraca al carrer, a la porta de la Pau, al final de la Rambla de Santa Mònica, l’any 1897, canviant el saló Napoleón de vistes cinematogràfiques pel Beliógrafo, nom amb el qual es va conèixer, doncs, la primera sala estable de cinema de Barcelona” i com el que ara és el teatre Club Capitol va néixer el 1926 com una sala de cinema, el Cinema Capitol. Unes explicacions que formen part del monogràfic com una anàlisi més completa de com la Rambla ha estat i és escenari de moltes seqüències fílmiques internacionals.

També consten en el blog de l’arxiu articles sobre oficis desapareguts, com el dels escrivents; l’existència del Salón Màgico, fundat per Joaquim Partagàs (1848-1931), un dels pioners de la màgia moderna a Barcelona; o del desaparegut Cabaret Mónaco, al pis de dalt del Teatre Principal, una sala de varietats que va tancar en esclatar la Guerra Civil, incautada pel P.O.U.M.

En definitiva, un conjunt d’informació que mostra el que ha estat i és la vida dels qui viuen la Rambla a peu de carrer —veïns i comerciants— i d’aquells que hi passegen com a visitants o com a ciutadans d’una ciutat que ha viscut des de l’eufòria d’uns Jocs Olímpics al dissortat incident de l’atemptat d’agost de 2017.