Més de 900 milions per situar el Sincrotró Alba al capdavant d’Europa

El futur de la ciència europea es perfila a Cerdanyola del Vallès. Generalitat i Govern central han segellat un acord que destinarà 926 milions d’euros fins el 2038 al Sincrotró Alba, amb un objectiu clar: posar en marxa el 2032 l’Alba II, un accelerador de partícules de quarta generació que aspira a liderar la recerca científica i industrial a nivell europeu.

Han estat el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la ministra de Ciència, Diana Morant, els encarregats de segellar l’acord d’inversió, que no només consolidarà la posició del sincrotró com un dels més avançats d’Europa, sinó que el projectarà cap a la tecnologia del futur.

L’acord actualitza el conveni de col·laboració que sosté des de fa anys el consorci del sincrotró —el Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró, conegut per les seves sigles CELLS—. En aquesta nova etapa, la Generalitat aportarà 465 milions, mentre que el Ministeri injectarà 461 més, procedents tant de pressupostos propis com de fons europeus.

Amb aquests recursos es renovarà l’accelerador actual, s’obriran noves línies de llum i, sobretot, s’aixecarà l’Alba II, la gran aposta científica que permetrà als investigadors observar la matèria amb una precisió inèdita i avançar en camps tan diversos com la biomedicina, l’energia, la nanotecnologia i la física de materials.

Dels antibiòtics al canvi climàtic

De fet, el ventall de sectors que podran avançar amb l’Alba II és tan ampli que va des de la salut fins al canvi climàtic. En aquest sentit, Morant ha subratllat que el nou accelerador serà clau per investigar la resistència als antibiòtics, impulsar nous tractaments contra el càncer cerebral o desenvolupar eines per combatre l’emergència climàtica: “Volem finançar junts un gran salt tecnològic que mantindrà l’Alba a l’avantguarda internacional almenys durant dues dècades més”. I ha anat més enllà: ha descrit la inversió com “una de les majors apostes científiques de la història del país”.

Des de la seva posada en marxa el 2010, el sincrotró ha protagonitzat 3.800 publicacions científiques —un 40% d’elles liderades per pimes—. El reforç financer preveu incrementar la plantilla en un 25% en els pròxims sis anys, amb projectes com la sala blanca d’última generació InnoFab, que desenvoluparà semiconductors avançats amb productes alternatius al silici.

Per la seva banda, Illa ha defensat el lideratge públic en projectes d’aquesta envergadura i ha reivindicat que la inversió situarà a Catalunya “entre les 50 regions més innovadores d’Europa”. Segons el president, cada euro invertit tindrà un retorn social d’1,5 euros, en forma de competitivitat empresarial, solucions tecnològiques i atracció de talent internacional.

“Apostar per la innovació és promoure prosperitat”, ha declarat, i ha coincidit a remarcar que la ciència de frontera que es desenvoluparà a Cerdanyola impactarà en la vida quotidiana, des del desenvolupament de nous fàrmacs fins a la creació de materials més sostenibles.

La directora del Sincrotró, Caterina Biscari, no ha amagat el seu entusiasme amb la nova inversió: “Amb l’Alba II tindrem els instruments necessaris per construir un futur més brillant. Prometem continuar complint amb les expectatives de la comunitat científica”.

Així, l’acord situa al Sincrotró en el centre del mapa científic internacional, en un moment en què l’autonomia tecnològica i la capacitat d’innovació marquen el pols: Europa accelera, i ho fa també des de Cerdanyola.