Més que un guardó: el paper públic dels Premis FAD

Marc Aureli Santos no entén l’arquitectura com un exercici aïllat ni com una qüestió d’estil. La concep com un servei públic, com a cultura i com a eina per a millorar la vida de les persones. Arquitecte de formació, impulsor de projectes com Actar i l’IAAC, i actual president de ARQUIN-FAD dins del FAD, defensa una idea clara: el disseny de l’espai no pertany a una sola disciplina i el seu impacte transcendeix al sector professional. En aquesta conversa reflexiona sobre el paper dels Premis FAD, el valor social de l’arquitectura i la necessitat que la ciutadania aprengui a exigir espais que elevin la seva qualitat de vida.

— Marc Aureli Santos en poques paraules.

— Soc arquitecte de formació i he exercit la professió d’una manera una mica estrambòtica. Durant molts anys he combinat l’arquitectura com a servei públic en l’administració local, primer en l’Institut de Cultura i després en la Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, amb un procés més prospectiu en un despatx interessant que es va gestar a principis dels 90. Vam crear l’editorial Actar i una sèrie de festivals d’arquitectura, com el Metàpolis. D’aquests va derivar un instrument interessant d’arquitectura que és l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). I, des del 2023, soc president de ARQUIN-FAD, l’Associació Interdisciplinària del Disseny de l’Espai del FAD. La idea és explicar que el disseny de l’espai no és competència només dels arquitectes, sinó d’arquitectes, aparelladors, paisatgistes, interioristes. Fins i tot, personalment, m’agradaria incorporar a persones vinculades a l’enginyeria.

El FAD és la Federació d’Associacions de Disseny que, a més de la nostra, acull la ADG-FAD (disseny gràfic i comunicació visual), la ADI-FAD (disseny industrial i de producte), l’A-FAD (art i artesania) i MODA-FAD (que s’està reconfigurant en aquest moment). L’interessant del FAD és que creiem que el disseny és una peça transcendental de la nostra societat i que, per tant, està bé que tots treballem junts: i aquí estem. Tenim la seu en el Disseny Hub de Barcelona.

— Com explicaries els premis FAD a una persona que mai ha sentit parlar d’ells?

— És un dels premis més longeus d’Europa. Es van crear l’any 1958, com a continuació d’uns premis que donava l’Ajuntament de Barcelona a la millor arquitectura. Els va crear Oriol Bohigas per reconèixer l’arquitectura i l’interiorisme de qualitat. Va començar en l’entorn català, va continuar en l’espanyol i el portuguès en 1996.

Els premis FAD d’arquitectura distingeixen obres en quatre categories: una dedicada a l’arquitectura, una altra a l’interiorisme, una més dedicada a l’arquitectura efímera, i l’última dedicada a ciutat i paisatge. A més, existeix el guardó internacional, que reconeix l’obra feta per professionals d’aquí a qualsevol lloc del món; un més de pensament i crítica, que és per a distingir projectes de pensament i difusió de l’arquitectura i de l’interiorisme; i l’Habitácola, un premi per a estudiants de disseny i arquitectura, que reconeix la qualitat i que remata amb un petit encàrrec a l’equip guanyador.

— Què diferencia els FAD de qualsevol altre premi d’arquitectura del món?

— Diria que, primer, el jurat és independent de l’associació, amb representació local, estatal i portuguesa, homes i dones arquitectes, aparelladors, interioristes i paisatgistes. Enguany, la presidenta és Margarita Jover, catedràtica d’arquitectura a la Universitat d’arquitectura de Tulane (Nova Orleans). El jurat es troba primer durant tres dies a Barcelona per triar una sèrie de possibles finalistes. Unes setmanes després, i és un altre punt diferencial en aquest premi, el jurat visita personalment cadascun dels que han escollit. En aquestes visites, es convoca a l’equip d’arquitectura i als promotors perquè ens interessa que es creï un debat entre els tres, entre el jurat, el creador professional i el client, perquè l’arquitectura es defineix des d’aquí, per un treball conjunt d’arquitectes i promotors.

Es va tenir molt clar, des de fa anys, que les fotografies no explicaven bé l’arquitectura i que el jurat havia d’anar a visitar tots els finalistes per poder decidir, entre la complexitat del procés arquitectònic, quina era la millor peça i no la millor fotografia. Aquest procés representa un major esforç econòmic, però és la manera de mantenir la qualitat.

— Què pot fer que un projecte guanyi? Innovació formal, impacte social, qualitat constructiva?

— Depèn del jurat però crec que és una barreja de tot. Per exemple, he vist que en els últims anys una mica el valor social o la responsabilitat ètica de l’actuació és important.

En una ocasió que jo formava part del jurat, es va presentar una plaça a Mansilla Mayor, a prop de León. A més de que era un bon projecte, hi havia una gran implicació per part de l’alcalde, diversos processos participatius per definir el projecte, uns arquitectes joves súper implicats i, per tant, un conjunt d’accions entre tots els participants que feia que la plaça fora deliciosa i molt gaudida pel poble.

Santos: “La arquitectura no és anodina, implica a la ciutat i a la ciutadania”

O va passar, per exemple, en el cas del Col·legi Reggio a El Encinar de los Reyes, prop de Madrid. Per al jurat va ser fonamental el procés educatiu que comportava a la decisió de l’arquitectura. Els alumnes i la directora van participar en la creació dels futurs espais i el jurat el va reconèixer. El mateix any va guanyar el premi la biblioteca García Márquez a Barcelona i, de nou per al jurat, va ser primordial la voluntat de l’equip d’arquitectura de constituir un monument en un barri amb poca monumentalitat, de crear un gran espai cívic i ciutadà a partir d’una biblioteca.

Penso que abans es parlava de factors formals, d’allò bonic i d’allò lleig. Però l’arquitectura no és anodina, implica a la ciutat i a la ciutadania. Això és, ara, latent i els jurats ho noten. No és que triem jurats especialment sensibles, sinó que, senzillament, té a veure amb el nostre model social.

— Per què a una persona que no sigui arquitecta li hauria d’importar aquests premis?

— Perquè l’arquitectura ens influeix a tots, és on succeeix la nostra vida. Quan ens movem, transitem per l’arquitectura. De viatge veiem arquitectura. En canvi, desconeixem els valors de l’arquitectura. I això és molt important, perquè tenir una bona arquitectura millora la teva qualitat de vida. Una mala arquitectura empitjora la teva qualitat de vida.

Santos: “Ens encantaria que els FAD fossin un premi molt ciutadà, no del col·lectiu professional“

Per tant, és molt important que es reconegui una bona arquitectura i que la ciutadania la conegui i sàpiga apreciar-la. Per això, a més, sempre faig molta campanya del 48h Open House BCN, perquè el festival fa la funció de portar l’arquitectura a la ciutadania, d’explicar els components que fan que la vida sigui millor. Fa un servei públic per fer que allà on treballes o dorms o vius o et diverteixes o menges o fas l’amor, sigui un espai que faci la teva vida millor.

Per tant, els premis FAD estan dient que pot haver-hi una bona arquitectura que faci que la teva vida sigui millor. Ens encantaria que els FAD fossin un premi molt ciutadà, no del col·lectiu professional, sinó espais i edificis que a tots els vingués de gust visitar. Que tots sàpiguen perquè és bona arquitectura.

— Paga la pena que les persones d’una ciutat entenguin i reconeguin el valor de l’arquitectura premiada.

— Exacte. I que la teva demanda sigui major. La nostra màxima inversió en la vida és un habitatge, tant com a propietaris o com a inquilins. Les nostres demandes sobre un habitatge no parlen d’arquitectura, parlen dels paral·lels de l’arquitectura: de la situació, la proximitat al metro, la proximitat a l’escola i, si té o no ascensor. Són importants però no parlen de factors fonamentals en la qualitat de la vida, com estar còmode, tenir bona llum, tenir espais més o menys transformables i adaptables durant el teu llarg procés vital, que estiguis a gust, que existeixi un confort tècnic i acústic, que la relació interior-exterior sigui agradable, que puguis tenir una conversa amb la teva parella mentre estàs cuinant… Tot això és arquitectura. Tanmateix, en la nostra màxima decisió vital, llogar o comprar arquitectura, no tenim en compte aquests valors. Per això és fonamental que organitzacions, com el FAD o el 48h Open House Barcelona, fem difusió sobre com treballem perquè totes les persones visquin millor, més felices, més a gust.

— Com es tria als membres del jurat?

— Tenim llistes de possibles jurats. Comencem per la confirmació de la presidència per convocar als altres membres.

— Com són les discussions del jurat? Quin tipus de projecte divideix més les opinions?

— Això m’ho perdo perquè no participo a les seves reunions. Algun any va haver-hi un nivell d’intensitat alt però, en general, el procés és molt correcte i es posen d’acord. Durant els tres dies de la primera trobada, revisen entre 400 i 500 propostes, separades per categories, i cadascun va marcant amb adhesius de colors la seva proposta de selecció o eliminació. Ningú s’elimina sense una discussió conjunta, es tracta de convèncer els uns als altres.

D’aquí surten els seleccionats que ens indiquen cap a on va l’arquitectura del moment, ens deixa veure què s’està coent en els estudis d’arquitectura i de disseny. Després apareixen les converses entre l’equip d’arquitectura, el jurat i els promotors. Aquí s’escolta, es discuteix. El jurat es reuneix un parell de vegades més fins a triar els projectes premiats.

La discussió sempre està bé, però és una discussió transversal entre diversos professionals, perquè cadascun dels membres del jurat té el seu paper. Es tracta d’anar avançant per arribar a un consens.

— Què t’agradaria que representessin els FAD d’aquí a 10 anys?

— M’agradaria que es continuessin mantenint com la gran festa d’arquitectura, no només a Barcelona, sinó a escala d’Espanya i Portugal.

M’agradaria que, a més, el premi s’expliqués com a arquitectura exemplar que indica el camí a seguir. Els jurats sempre tenen la bona voluntat de premiar no només la millor arquitectura que s’ha fet, sinó cap a on va l’arquitectura, intuir quin és el camí per als següents anys. Aquesta història és mutable, perquè influeixen esdeveniments com la crisi del 2008 o els paradigmes del canvi climàtic o el col·lapse de la construcció a les grans ciutats.

Això em sembla important dels premis FAD: representar l’horitzó del que cal fer i la gran festa de l’arquitectura. Que els FAD siguin com els Oscar o el Gaudí o el Goya, que són celebracions del cinema, seria la celebració de l’arquitectura. Que es fes més popular, que la ciutadania parlés del premi i es preguntés el perquè, que hi hagués debat, que no fos simplement una foto sense explicacions. Que es parlés com se’n parla dels premis del cinema.

Ens costa fer difusió de l’arquitectura de cara a la ciutadania, els col·legues ja ens entenen molt bé.