Miquel Sàmper: “L’objectiu últim d’apostar per les startups és generar ocupació”

Catalunya despunta com la principal regió de startups del sud d’Europa, i encara té molt camí per recórrer. La Generalitat està determinada a continuar potenciant l’ecosistema, i ho fa amb un clar objectiu de fons: acostar-se al màxim a un atur únicament estructural, com defensa el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper.

Sàmper (Terrassa, 1966) repassa els objectius que es marca la Generalitat quant a l’àmbit emprenedor i les mesures que està impulsat el Govern per assolir-los. Llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques, el conseller aposta per continuar propulsant l’emprenedoria fins a arribar a nivells d’ecosistemes com els de països nòrdics o Alemanya: “Estem en un bon moment que entre tots hauríem de saber aprofitar”.

— La Generalitat s’ha marcat com a objectiu arribar a les 3.000 startups el 2030.

— Sí, volem passar de les 2.285 startups que tenim ara a les 3.000. Ens fixem aquest objectiu perquè les startups acostumen a impactar en àmbits disruptius, i també per la seva vinculació amb el talent digital. La facturació del món de les noves tecnologies i de l’àmbit digital a Catalunya està ja per sobre dels 40.000 milions d’euros, i el sector està donant feina a pràcticament 200.000 persones. Només l’any passat va créixer amb 40.000 persones contractades, i això equival gairebé a tres plantilles de Seat. Generades només en un any! I aquest sector digital es nodreix sobretot de les startups i de l’emprenedoria.

— Quines mesures promou el Govern per impulsar aquest àmbit emprenedor?

— Dins del Pla Catalunya Lidera, fem una clara aposta pel creixement de les empreses catalanes, amb una partida dotada de 50 milions d’euros. Posem aquests recursos a la disposició de les empreses perquè puguin desenvolupar els seus plans de negoci, amb objectius concrets, que inclouen també avançar en la igualtat entre dones i homes dins d’aquest àmbit. A més, per primera vegada hem obert línies de preacceleració d’empreses emergents, amb 1,7 milions d’euros, que anirem incrementant, perquè les empreses puguin créixer.

— En la pràctica, com es beneficien les empreses d’aquestes línies?

— La Generalitat ho vehicula bàsicament a través de quatre punts: a través d’Acció; amb el finançament d’Avançsa i de l’Institut Català de Finances, i d’ajudes a autònoms que gestionem des del Departament. I és que els autònoms també són persones que emprenen, i a aquest col·lectiu destinem 28 milions d’euros enguany. Amb totes aquestes línies pretenem transmetre als emprenedors que estem al seu costat i que sabem que no són el futur, sinó que són el present, i un present immediat.

— Com valora l’evolució de l’ecosistema?

— S’està generant una tracció increïble. De fet, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) de 2024 va ser la més alta de la sèrie històrica. Aquesta taxa, que recull les persones impulsores d’una empresa en fase inicial, es va situar el 2024 en el 8,6%. Està per sobre de la mitjana espanyola, del 7,2%, i està cada vegada més prop de la mitjana europea, del 8,8%, com indica l’informe Global Entrepreneurship Monitor 2024, promogut pel Departament i la Diputació de Barcelona, i elaborat per l’Institut Metròpoli i la UAB.

— Segons el GEM, també augmenten els qui volen emprendre en els pròxims tres anys.

— Aquesta xifra ha crescut dos punts i s’ha situat en el 15,4%, també la millor dada des que s’analitza des de 2004, i només a un punt de la mitjana de la UE, que està en el 16,4%. Aquestes dades ens porten a situar-nos com el millor ecosistema de startups del sud d’Europa, encara que no d’Europa en el seu conjunt. Encara no estem al mateix nivell que regions com Alemanya i els països nòrdics.

— Hem d’aspirar a arribar a aquest nivell?

— Sí, perquè la capacitat d’emprendre genera empreses, i les empreses generen ocupació. La resposta és sí, sí i sí.

— És l’ocupació l’objectiu final?

— Exactament. Darrere de cadascuna de les polítiques que impulsem, quina és la pretensió? Generar ocupació, i acostar-nos a tenir només un atur estructural; que els únics que no tinguin feina siguin aquells que no vulguin o no pugui treballar. El meu somni és que, el dia que acabi la meva labor aquí, a Catalunya només hi hagi atur estructural.

— I que qui vulgui treballar, treballi.

— I estem en el camí per a aconseguir-lo. Catalunya ha estat la regió europea que més ha crescut el 2024, amb un 3,6%, davant una mitjana del 3,3% a Espanya i amb creixements del 1,1% a França, per exemple. Significa que estem en un moment econòmic molt positiu, i que hauríem de ser capaços entre tots de saber-ho aprofitar.

— Què ens ha conduït cap a aquest bon moment?

— Tenim un entramat d’empreses, treballadors, centres tecnològics, universitats, un sistema de concertació social… tots aquests elements conformen un ecosistema que permet que, a més del clima o de la qualitat de vida, Catalunya estigui ben posicionada i continuï creixent.

— Un dels frens per a aquest creixement és, segons els emprenedors, la burocràcia. Com treballa la Generalitat en aquesta línia?

— El Govern va crear un grup de treball per reduir la burocràcia, i no només per a l’àmbit empresarial, sinó per a la ciutadania en general. No podem perdre tant de temps a fer tràmits que en altres llocs es fan amb molta més agilitat. Aquest és un punt negre que tenim a Catalunya, i hem de ser capaços de trobar mecanismes perquè tot això sigui molt més àgil, com la *Finstreta Única Empresarial que impulsa el *Departament perquè tot entri per un mateix canal i es gestioni més ràpidament.

— Una altra de les necessitats de les startups és accedir a la inversió i al talent.

— Generem molt talent, tant en universitats com en Formació Professional. I aquí cal incidir-hi, perquè volem potenciar molt l’FP. Si el talent universitari és necessari, el talent de la FP és imprescindible. Però no sols generem talent, sinó que som capaços de retenir-lo. De fet, dos de cada tres persones que venen de fora porten més de tres anys a Catalunya, i això significa que retenim molt talent.

— Es genera, es reté i també s’atrau.

— Sí, i per potenciar-ho impulsem ara també un programa específic, atès el context als Estats Units. Hem obert el programa Barcelona Talent Bridge, que busca atraure a personal investigador provinent dels Estats Units, amb una dotació de 30 milions d’euros.

— El talent internacional beneficia l’ecosistema, però pot agreujar l’increment dels preus de l’habitatge i la gentrificació.

— L’objectiu del Govern en aquest àmbit és generar 50.000 habitatges públics fins el 2030. No és fàcil, però s’està treballant a tot el territori perquè tothom pugui tenir un habitatge. El talent és una cosa que necessitem, és imprescindible, i mai hauríem d’expulsar-ho. Qualsevol persona que vingui a Catalunya amb voluntat de treballar —i no parlo només del talent del més alt nivell— ha de poder sentir-se acollida. El que és la nostra obligació és generar ocupació perquè tothom pugui tenir feina.

— Aquest objectiu va més enllà de Barcelona.

— Tenim el ple convenciment que hem d’arribar a tota Catalunya; és una obsessió per a mi. Que Barcelona i la Barcelona metropolitana creixin és perfecte, i hi ha empreses que necessiten estar prop del port o de l’aeroport, però per aquelles que no tinguin aquesta necessitat logística, volem portar-les més enllà, com s’ha fet amb la gigafactoria d’IA que volem que se situï a Móra la Nova. Hem de generar una prosperitat compartida que arribi a totes les persones, sense distincions, i també a tot el territori.